Google+ Followers

diumenge, 15 de novembre de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB GALERES, SÉPIA I COL


Este arròs és molt típic de la nostra zona i, com podeu veure, és tan senzill de preparar com "resultón"

Com sempre, per a 4 persones

300 g d'arròs
8 galeres
300 g de sépia
250 g de col arrissada
1 tomaca madura
1600 cc caldo de peix
1 cullerada de pebre roig dolç
2 dents d'all
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Pelar i picar la tomaca i els alls. Tallar la col. Netejar, tallar en trossos xicotets i salar la sépia. Netejar amb aigua freda les galeres. En una cassola calfar oli i sofregir lleugerament les galeres. Reservar. En el mateix oli sofregir la sépia i la col. Afegir la tomaca i els alls ben picats. Una vegada tot sofregit afegir el pebre roig, mesclar bé i regar de seguida amb el caldo. Deixar coure a foc mitjà durant uns 15 minuts. Quan vullguem podem tirar el safrà. Tirar l'arròs i quan comence a bullir deixar coure a foc mitjà 12 minuts. Rectificar de sal, afegir les galeres reservades i deixar coure 4 minuts més. Emplatar sense esperar.


dimarts, 3 de novembre de 2015

PAELLA D'AGULLA, ESPINACS I ALLS


En este blog ja vaem parlar, allà pel 2010, de l'agulla del Mediterrani (belone belone gracilis), peix que rep tal nom per la forma que té la seua boca. Normalment solen veure's pels mercats a finals de l'estiu o principi de la tardor i la seua dieta està basada en xicotets crustacis, cefalòpodes o peixos. Antigament la servien fregida o torrada com a aperitiu en els bars però hui, ha desaparegut pràcticament d'entre les cartes per tot arreu. Com ja heu vist en este blog com preparar-les fregides o torrades, hui veurem una paella utilitzant este peix junt amb un manoll d'espinacs i alls. Sens dubte un arròs barat.

Anem allà. Com sempre, per a 4 persones:

8 agulles (les meues tenien uns 25 o 30 cm)
350 g d'arròs
½ kg d'espinacs
3 calamars mitjans
1.5 litres de caldo de peix
Safrà
1 culleradeta de pebre roig dolç
1 cabeça d'alls
1 tomaca madura
Oli d'oliva
Sal


Netejar el calamar, tallar-ho a rodanxes i salar. Estripar agulles i salar també. Pelar i picar la tomaca. Fer un tall en cada dent d'all però no perlarlos, Calfem oli en la paella i sofregim lleugerament les agulles. Reservar. En el mateix oli sofregim el calamar i els alls. A continuació tirem la tomaca i finalment els espinacs. Una vegada tot sofregit, afegim l'arròs i el pebre roig, li donem unes voltes i reguem amb el caldo bullint. Tirem colorant, o millor safrà, rectifiquem de sal i deixem coure 10 minuts a foc fort. Col·loquem les agulles que havíem reservat, abaixem el foc i coem 7 minuts més fins que s'asseque el caldo. Apagar i deixar reposar 5 minuts.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

COETES DE RAP FREGIDES

A estes altures, no descobriré res si dic que el rap probablement siga un dels millors menjars que un pot emportar-se a la boca. Les formes de guisar-ho són inenarrables però sempre amb una grandària mínima. Quan com hui, són de talla xicoteta, crec que simplement fregint-los, podem disfrutar d'un aperitiu excepcional.

Coetes de rap
Pebre blanc
Oli d'oliva verge extra (si és possible)
Una llima
Sal

Amb unes tisores tallarem les espines que apareixen sobre i davall les cues. Salpebrar-les. En una paella calfarem prou oli. La temperatura de l'oli és el més important. Tirar les cua i sofregir durant 1 minut o minut i mig per cada costat (segons grandària) . Quan vegem que comencen a agafar una tonalitat daurada, les anirem retirant i col·locant sobre un plat amb paper absorbent. Col·locar de seguida en un altre plat, sense donar-li temps a refredar-se i a la taula amb una rodanxeta de llima. Un vi blanc fresc i no massa sec vos anirà de meravella.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB SÉPIA I ESPINACS


Ara que la calor pareix que ens estiga donant una treva, és un bon moment per a preparar-nos un arròs caldós d'estos que t'obliguen a fer una sesta després.

Per a 4 persones

350 g d'arròs
1 tomaca madura
1.600 cc de caldo de peix
200 g d'espinacs
½ gotet de vi blanc
1 creïlla
Safrà
1 culleradeta de pebre roig dolç
½ Pimentó roig
3 dents d'all
Oli d'oliva
Sal

Netejar i tallar en trossos xicotets la sépia. Salar-la. Pelar i tallar també en trossos xicotets la creïlla. Tallar el pimentó i netejar i trossejar els espinacs. En una cassola de ferro calfarem oli i sofregirem la sépia, el pimentó i la creïlla. Mentres pelarem i picarem la tomaca i els alls. Afegir la picada. Quan comence a agafar color tirarem els espinacs i quan reduïsquen estos, el pebre roig. Remenar i de seguida regar amb el vi i deixar coure uns 5 minuts. Afegir el caldo i portar a ebullició. Tirar l'arròs, el safrà i sal. Deixar coure uns 5 minuts a foc fort i 13 a foc fluix. Apagar el foc i servir de seguida.


Nota. Si no tinguérem caldo de peix, podríem fer-ho amb aigua. En eixe cas, és recomanable que una vegada fet el sofregit, deixem coure tot una ½ hora abans de tirar l'arròs a fi que es mesclen bé els sabors

dimecres, 14 d’octubre de 2015

FIDEUA D'ÀNEC, CARXOFES, BOLETS I FOIE


Com bé sabeu, en este blog intente que els plats que apareguen siguen típics de la nostra terra i que hagen sigut preparats, durant dècades, pels nostres avantpassats. Hui no obstant això farem una excepció i vos deixaré ací la recepta de la fideua d'ànec. Tots els ingredients han estat i estan a l'abast de qualsevol. El foie, no podem dir que fóra excessivament conegut pels nostres avantpassats, probablement, la majoria ni tan sols saberen de la seua existència, però atés que esta fideua cada vegada és més coneguda i vist el seu resultat, no he pogut fer una altra cosa que caure en la temptació d'incloure-la entre el gran nombre de receptes que podeu trobar en este blog. Espere que vos agrade.

Per a 4 persones ens va a fer falta:

½ ànec
350 g de fideus del núm. 2
2 medallons de foie
200 g de bolets variats
2 carxofes
3 tomaques madures
4 alls tendres
1 culleradeta de pebre roig roig
1 ceba
1 carlota
1 porro
1 tros d'api
Safrà
Oli d'oliva
Sal


En una cassola calfarem un poc d'oli i sofregirem lleugerament l'ànec, prèviament salat i trossejat, una de les tomaques partides per la mitat, la ceba pelada i tallada en dos, el porro, la carlota i l'api. Afegirem 2 litres d'aigua, sal i colorant i deixarem coure durant una mitja hora. Mentrestant, pelar i llevar les fulles dures de les carxofes i tallar els seus cors en quarts. Netejar, pelar i tallar els alls tendres. Pelar i picar els 2 tomaques restants. Una vegada transcorreguda la mitja hora, colar el caldo i reservar-ho. Desossar i llevar la pell de l'ànec i reservar la seua carn també. Agafem una paella i calfem a penes oli. Passem el foie a penes uns segons per cada costat i retirem. Veurem que ens ha deixat un poc més de greix. Sofregir en eixe oli les carxofes, els alls tendres i els bolets. Afegir la tomaca triturada i sal. Quan comence a agafar color, afegirem el pebre roig, la carn i els fideus. Li donarem a tot un parell de voltes i regarem de seguida amb el caldo. Pujarem a foc fort i deixarem bullir uns 8 minuts. En qualsevol moment tirarem el safrà i rectificarem de sal. Mentres tallarem en làmines fines el foie. Passat eixe temps, abaixarem el foc, repartirem per damunt el foie i deixarem coure uns 4 minuts més fins que es quede sense caldo. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Un vi negre de criança no molt fort vos ira de meravella

dissabte, 3 d’octubre de 2015

OLLA DE VERDURAS


És de tots sabut que hui en dia, gràcies a invents com els hivernacles i a la globalització mundial, és possible trobar verdures durant pràcticament tot l'any. Siga com siga, no em cansaré de dir que, tant estes com les fruites, quan millor estan és quan és la seua temporada. Des de primavera, fins al final de l'estiu, tenim collita de les solanàcies, (tomaques, albergines, pimentons, etc.) Hui veurem una senzilla recepta que podeu utilitzar tant com acompanyament d'altres plats o com a plat principal.

Necessitarem:
1 ceba
1 albergina
½ carabasseta
3 creïlles no molt grans
2 tomaques
1 carlota
2 fulletes de llorer
1 tros de pernil
1 pimentó verd
Sal
Oli d'oliva

Tallem en tires el pimentó, la carabasseta, la carlota i l'albergina. Pelar les creïlles. Pelem i trossegem la ceba. En una cassola de fang prou gran com per a què ens càpia tot, col·loquem les creïlles senceres, les tomaques també sencers i sense pelar i anem omplint buits amb la resta de la verdura. Agreguem les fulles de llorer, el tros de pernil, sal i un bon doll d'oli. Ho cobrim amb aigua i deixem coure amb tapa fins que la verdura prenga color i les creïlles estiguen blanetes.

diumenge, 27 de setembre de 2015

POLP CARAMEL•LITZAT


Són moltes les receptes amb polp que en este blog hem presentat, (amb arròs, a la planxa, amb ceba, guisat, a la brasa, amb tomaca etc.) i ja són poques les coses que sobre ell podem afegir. Simplement que per a moltíssima gent pareix molt complicat el cuinar-ho i hui vos presentaré una recepta, gentilesa de la meua cosina Pepa Guardiola, que no té més dificultat que només un poc de paciència.

Ens farà falta:

1 polp de 3'5 o 4 kg
5 o 6 fulls de llorer
8 dents d'all
Oli d'oliva verge extra

El polp hem de tindre-ho congelat durant uns dies a fi que s'ablanisca la carn. Traure-ho del congelador la vespra del dia que anem a utilitzar-ho perquè es descongele totalment. Buidar-ho de vísceres, llevar-li ulls i boca i netejar-ho bé amb aigua freda a fi de llevar-li restes de tinta o arena que puga tindre. Sense llevar-li la pell, posar-ho en una cassola i afegir els alls "xafats", el llorer i cobrir amb oli quasi en la seua totalitat. Deixar coure a foc lent, amb la cassola destapada, fins que reduïsca el caldo i l'oli comence a fregir (Depenent de la grandària del polp pot estar 3 o 4 hores) . No afegir mai sal perquè el polp es cou amb la seua pròpia aigua i ja aporta la suficient. El resultat és un polp "confitat" amb un gust espectacular. Podeu servir-lo acompanyat amb un poc de la salsa que es queda en la cassola Que no vos falte un bon vi rosat ben fresquet i ja em comptàreu.


diumenge, 20 de setembre de 2015

CARAGOLS TINTERS


Fa prop de 5 anys ja vaem comentar en este blog la canailla i hui anem a fer-ho d'un altre caragol de mar menys comercialitzat, el tinter o busano. No tinc molt clar d'on ve eixe nom . La versió més acceptada és que la seua glàndula hipobranquial segrega un moc que antany era utilitzada com a tinte per a la roba. Siga com siga, el que ací ens interessa és la seua utilització gastronòmica pel que ara mateix vos pose la forma de cocció que conec.

Com que la seua carn és un poc més dura i amarga que la de la canailla, només caldrà augmentar una estona el temps d'ebullició per a tindre un aperitiu excepcional.

Només necessitarem:

Caragols tinters (busanos)
Aigua (si és possible de mar)
Sal (2 cullerades soperes per litre d'aigua que hàgem posat)
Llorer
Llima


En una cassola posar aigua salada (millor si és de mar) a bullir junt amb les fulles de llorer. Una vegada estiga bullint l'aigua, tirar els caragols dins i quan comence a bullir novament, comptar uns 14 minuts (si no són grans, tal vegada amb 12 o 13 minuts siga prou) . Refredar-los de seguida i a la taula. Traure la carn amb uns furgadents i si volem, afegir unes gotes de llima. Que no vos falte un vinet d'agulla blanc fresc.

dissabte, 15 d’agost de 2015

CEBA FREGÀ


El plat de hui és dels que en el seu dia van ser habituals en les taules de la nostra terra i que practicament han desaparegut. La ceba i les saladures han sigut sempre plat de gent humil i això no vol dir que tinga res a despreciar. Quan el veieu, pensareu, igual que jo,  que estem davant d'una d'estes receptes que hem de cuidar. Ja no hi ha temporalitat en este plat ja que qualsevol dels seus ingredients, hui en dia, pot aconseguir-se sense cap tipus de problema però, jo em decantaria per tastar-ho una d'eixes vesprades- nits d'agost en què un no sap on posar-se per a refrescar-se.

Només cal aconseguir:

Cebes grosses
Tonyina de sorra
Taperes
Oli d'oliva verge
Vinagre
Sal


La gràcia de la preparació d'este plat és que li llevem el coent a la ceba i per això és recomanable començar unes 3 o 4 hores abans de que anem a menjar-nos-ho. Primer que res pelarem i tallarem la ceba en juliana, tirar-la en un bol i afegir un bon pessic de sal i un bo doll de vinagre. Començar a fregar i a masegar-la amb les mans a fi que solte l'aigua que té. Repetirem l'operació 3 o 4 vegades fins que vegem que la ceba s'ablanix i comença a transparentar. Deixar-la en la nevera durant unes hores perquè s'endolcisca. Llavors la repassarem amb aigua bén freda i la deixarem escórrer totalment. Mentres tallarem la tonyina en trossos xicotets. Ara només queda mesclar bé els ingredients, la ceba, la tonyina i les taperas. Regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula. En principi la sal de la tonyina ha de ser prou, però per a aquells que els agrade bén "sentidet", poden afegir un pessic més.

diumenge, 9 d’agost de 2015

ALADROCS FREGITS


En este blog ja hem parlat de l'aladroc i comentat receptes de com menjar-ho torrat o en vinagre, i hui veurem una altra de les maneres més populars de preparar-ho: fregits. Simplement recordar-vos que l'aladroc del Mediterrani és ara a l'estiu quan la seua carn més saborosa està i millor grandària té.

Al llarc d estos dies de calor aclaparadora, un bon sopar, a la fresca, amb uns aladrocs fregits ben acompanyats per uns pimentons i unes albergines torrades i una cervesa bén freda, seran el preludi d'una vetlada inoblidable.

No pose quantitats perquè dependrà del nombre de comensals que vagen a vindre

Necessitarem
Aladrocs
Farina (hi ha una especial per a arrebossat del peix)
Sal
Llima
Oli d'oliva verge extra

Netejarem bé els aladrocs amb aigua freda, els arrancarem el cap si són grans i buidarem les agalles. Cal escórrer-los bé pel que els deixarem una estona en un escorredor fins que vegem que estan totalment secs. Salar-los. Calfarem prou oli en una paella i mentres ens agafa temperatura, anirem enfarinant-los lleugerament. Quan l'oli estiga ben calent tirarem a poc a poc els aladrocs i els mantindrem allí en xicotetes quantitats fins que vegem que comencen a agafar color. Després anirem retirant-los i deixant-los sobre paper absorbent per allevar l'excés de greix. D'ací a un plat acompanyats d'una rodanxa de llima i a la taula de seguida ja que el millor és menjar-los calentets. Bon profit.


dilluns, 3 d’agost de 2015

POLP SEC



Sense cap tipus de dubtes la recepta de hui és una de què més m'han sol·licitat i per fi, gràcies a la col·laboració dels nostres amics Ximo i Rosa, vos la puc ara oferir. Es tracta d'un verdader menjar que estic totalment convençut no deixarà indiferent a ningú. Tampoc és complicat de fer. El més difícil és aconseguir un bon polp. Hui no sols vos donaré la recepta si no que també vos explicaré les diferents opcions que tenim per a resoldre cada pas.

Bo, comencem.

Hem d'abastir-nos de: 1 polp de roca de almenys 3 o 4 kg de pes

El millor és que siga del Mediterrani i de roca. Els coneixerem per que en les seues potes hi ha una doble filera de ventoses.

El segon pas l'ablanir-ho i per a això el més còmode és ficar-ho en el congelador durant uns 15 o 20 dies. Una altra forma més tradicional de trencar-li la fibra i que quede la carn blaneta és donar-li una bona palissa amb un corró de cuina o fusta plana, especialment en les potes que són les que assecarem.

Una vegada ablanit, ho descongelarem bé si hem optat per la primera opció, li tallarem el cap que utilitzarem per a preparar algun guisat, li llevarem la boca i netejarem bé les potes amb aigua freda i sal grossa, fregant bé a fi de llevar-li qualsevol impuresa o restes d'arena que puga tindre.
Abans de penjar-ho hem d'assegurar-nos que els insectes no ho toquen.
Els pescadors ho pengen en les seues barques quan ixen a pescar ja que mar dins no hi ha insectes i a més al navegar els dóna més l'aire necessari per al seu assecat.

En el nostre cas, deixarem les potes en un poal amb aigua i sal durant almenys una hora. (60 g de sal per cada litre d'aigua estarà bé) . I després les protegirem amb tela mosquitera.

Ha arribat el moment de penjar-ho. La gràcia és que les potes no es toquen entre si. Per això, el més senzill és tallar entre dos potes i permetre que estes queden esteses en compte d'estar unides en forma circular. Separar-les amb l'ajuda d'una canya que recolzarem entre la primera i la ultima pota i penjar-les en un lloc on no pegue al sol directament i córrega bé l'aire. Cobrir-ho tot amb una tela mosquitera i separar esta del polp a fi que cap insecte puga tocar-la inclús des de fora.

No és convenient que li done la rosada pel que sí que està penjat a la intempèrie, a les nits haurem de ficar-ho baix sostre.

El temps d'assecat depén del tamany del polp, de la temperatura ambient i sobretot de l'aire que reba. En principi, sabrem que les potes ja estan bones per a menjar quan vegem la pell seca i les potes flexibles. I això sol tardar entre 5 i 10 dies com a màxim. A partir d'eixe moment, podem tallar les potes (hi ha qui les plastifica al buit i les congela per a tindren tot l'any, evitar que s'assequen en excés o es podrisquen
El millor és torrar-la a la flama directament o inclús deixar-les sobre la brasa i tallar-les a rodanxes fines. Servir-les millor acabades de torrar i regades amb un bon doll d'oli d'oliva.

Ja em comptàreu.


dilluns, 27 de juliol de 2015

SEPIONET A LA PLANXA


Sincerament crec que els sepionets són un dels millors mosents que un es pot tirar a la boca. Es tracta d'un cefalòpode molt, però que molt paregut a la sépia, però de grandària xicoteta. En estes costes valencianes és molt fàcil trobar-ho en bars i restaurants. El seu gust és totalment diferent del de la sépia i la millor forma de disfrutar d'ells és torrats a la planxa amb una salseta damunt tal com els prepararem hui.

Tindrem prou amb;

Sepionets
Oli d'oliva
Pebre roig
Sal

Una vegada en la nostra cuina, els passarem lleugerament per l'aigua per a llevar-los el poc que puguen tindre adherit al seu cos evitant sempre que esta entre en el seu interior. Escórrer-los bé. El millor consell que vos puc donar és que, llevat que siguen molt grans, no els netegeu per dins ni els lleveu la barca o ploma. Una vegada torrats, la barca ix amb facilitat. Calfar bé la planxa o una paella, tirar-li a penes unes gotes d'oli i escampar-les amb un paper de cuina perquè no se'ns apeguen i de seguida posar uns pocs sepionets. La gràcia és que la temperatura de la planxa no baixe de colp. Si ho fa, els sepionets començaran a amollar aigua i els courem més que els torrarem, espatlant molt el plat ja que se'ns quedarà la carn dura, sosa i seca. El millor és torrar-los en diverses vegades si tenim molta quantitat. Amb un parell de minuts per cada costat, girant-los procurant que no se'ns trenque la bossa de tinta, estarà be. Col·locar-los en el plat i tirar-los per damunt una picada feta amb l'oli, pebre roig i a penes un mica de sal. A disfrutar.

diumenge, 29 de març de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB OUS DE SÉPIA I GALERES


I com tenim la salmorreta ja preparada, que millor que aprofitar-la amb un bon arròs caldós abans de que comence a fer calor.

Com sempre, la recepta és per a 4 persones.

300 g d'arròs
¼ kg ous de sépia
8 galeres
1.5 litres de caldo de peix
Safrà
Unes branquetes de jolivert
Oli d'oliva verge
Sal


Si ja tenim la salmorreta feta, preparar este arròs és “cosir i cantar”. Posem el caldo a calfar. Netejar els ous de sépia. En una cassola o calder calfem un poc d'oli i sofregim a penes als ous. Reservem. En el mateix oli sofregir les galeres i reservar també. Tirem la salmorreta, afegim l'arròs, li donem unes quantes voltes. Reguem amb el caldo. Quan comence a bullir, afegir sal i safrà i deixar coure a foc mitjà uns 14 minuts. Tirar als ous i les galeres reservades i deixar coure uns 3 o 4 minuts més. Apagar el foc i servir de seguida. Bon profit.


LA SALMORRETA


Sense cap tipus de dubte les dos principals raons per les quals un arròs pot eixir bo o no valdré dos quinzets són el sofregit i el caldo. Hi ha més, el foc, frescor dels ingredients, tipus d'arròs, olis gastats etc, però pense que si els dos primers es preparen adequadament, tenim l'èxit quasi garantit. Per això hui vos vaig a explicar el que per les costes alacantines diem salmorreta i que és, ni més ni menys, un guarniment que es tira al sofregit i que se sol preparar amb antelació per a agilitzar la preparació del plat. Receptes de com preparar-la hi ha mil, jo vos vaig a posar ací la més senzilla i tradicional i amb aclariments per si algú vol provar altres formes de fer-la.

Abans que res dir-vos que la nyora és un pimentó en forma de bola originari de sud-amèrica i molt utilitzat en les nostres costes alacantines i murcianes. Una vegada madura es cusen del peduncle formant rastos i s'assequen al sol. Deshidratades les podem guardar tot l'any. També és fàcil, trobar-les en qualsevol botiga d'alimentació i inclús en botigues de verdures.

Els ingredients bàsics per a preparar una salmorreta que després en fara falta per a preparar una arròs per a 4 persones són:

2 nyoras
2 tomaques ben madures (Hi ha qui utilitza directament tomaca fregida)
3 dents d'all
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva verge extra
Sal

Obrir les nyoras i llevar-les el peduncle i les llavors. Deixar-les a remulla en aigua tèbia durant uns 15 o 20 minuts a fi de rehidratar-les. Després les deixarem escórrer sobre paper absorbent. Mentrestant, calfarem unes 3 cullerades d'oli en una paella i sofregirem els alls sencers pelats fins que vegem que prenen un color daurat. Traure'ls de seguida. En el mateix oli i sempre a foc mínim, passarem les nyoras durant uns segons, (no més que si se'ns cremen adéu salmorreta) . També hi ha persones que preferixen torrar-les en el forn. Col·loquem alls i nyores en un got de batedora, afegirem el jolivert picat (hi ha qui li dóna unes voltes en l'oli també) . Pelar i picar la tomaca i fregirla en l'oli. (Igual que amb les nyoras, hi ha qui les torra en el forn o utilitza directament tomaca fregida de compra) . Afegir la tomaca al got , tirar un pessic de sal i triturar tot bé fins a aconseguir una salsa homogènia. Si ens ha quedat algun trosset de nyora, llevar-la. També hi ha qui ho rebaixa amb unes poques cullerades d'aigua o inclús caldo i ho passa pel xinés o per un colador. Esta salsa és la que utilitzarem per a preparar un bon arròs. Inclús, si hem fet prou, pot congelar-se i ja la tenim feta per a la próxima.

diumenge, 15 de març de 2015

ALBERGINA AMB MEL DE CANYA


La recepta de hui és molt fàcil de preparar i té un resultat senzillament espectacular. Esta mescla de salat i dolç podem presentar-la com a entrant i també com a guarnició. Heus ací  una d'eixes receptes que han passat de les cuines dels nostres iaios a les taules dels restaurants tot just uns canvis en la presentació.

Ingredients necessaris:

Albergina
Farina de blat
Mel de canya
Oli d'oliva
Sal

(No posem quantitats perquè cada un faça la que entenga necessita)

Ens n'anem al mercat i buscarem una albergina amb pell brillant. Ja a casa la llavarem un poc i la tallarem com si foren creïlles per a fregir, és a dir, longitudinalment en trossos de poc més poc menys un centímetre d'ample per uns 10 de llarg. Llevarem la pell on l'haja i les deixarem una estona amb aigua freda i sal perquè se'ls vaja l'amargor. Netejar i assecar els palets i passar-los lleugerament per farina. Calfar oli en una paella i fregir. Anirem retirant i col·locant-les en un plat amb paper absorbent a fi de llevar l'excés de greix. Passar-les a un plat per a servir, salar i afegir mel de canya per damunt. Una cerveceta freda d'acompanyament no vos anirà malament.

diumenge, 1 de març de 2015

REMENAT DE ESPARRECS DE MARGE


A finals d'hivern i principis de la primavera apareixen els espàrrecs de marge per la nostra terra. En un simple passeig pel camp i sabent distingir-los pots tornar a casa amb un manollet prou gran com per a preparar-mos una bona truita o, com hui, un sucós remenat.

Ens farà falta:

Un manoll d'espàrrecs de marge
4 ous
150 gr. de gules (o millor anguriñas que són més barates)
1 dents d'alls filetejats
Oli d'oliva
Pebre negre (opcional)
Sal

Partir amb les mans els espàrrecs en trossos de 2 o 3 centímetres, començant per la punta i baixant per la tija fins que trobem resistència. Rebutjar la resta. Pelar i tallar finament els alls. Calfarem oli en una paella i sofregir lleugerament els alls i els espàrrecs. Afegir les gules i mesclar bé. La gràcia del plat ve ara. En compte de batre els ous i després afegir-los a la paella, vos recomane que els tireu directament a la mateixa, salar, pujar el foc i després remenar sense parar fins que comencen a quallar. Servir sobre una tosta de pa.

diumenge, 15 de febrer de 2015

ARRÒS AL FORN AMB SOBRES DEL PUTXERO


En este blog ja hem vist diferents maneres d'aprofitar les sobres del putxero. Hem fet paella, fideua, hem preparat un arròs melós i hui, anem a menjar-nos un arròs al forn. Poc puc afegir al que ja hem comentat així que veurem que ens farà falta.

Per a 4 persones:

Sobres del putxero (carn, cigrons, cansalada, verdura etc)
300 g d'arròs
800 cc de caldo de putxero
1 tomaca madura
4 dents d'all
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Connectarem el forn a temperatura maxima (250º). Posar a calfar el caldo. Calfem oli en una cassola de fang i sofregim els alls sencers i la tomaca pelada i picada. Quan esta ultima comence a agafar color, afegir les restes del putxero i mesclar bé. De seguida tirem l'arròs i li donem a tot unes quantes voltes. Reguem amb el caldo bullint, afegim el safrà, rectifiquem de sal si fera falta i ficarem la cassola en el forn. Baixar la seua temperatura a 200º i anar vigilant fins que se'ns acabe el caldo i l'arròs quede sec. Depenent del tipus de forn, tardarà mes o menys una mitja hora o un poquet mes. Vos recorde que el fang aguanta molt la calor, per la qual cosa haurem de servir l'arròs de seguida per a evitar que continue coent i se'ns passe. Un vi negre decent serà bona companyia per a este plat. A disfrutar.

diumenge, 8 de febrer de 2015

CORBINA A LA SAL


La Corbina és un peix que es pot pescar en el nostre Mar Mediterrani molt paregut al llobarro pero de pellun poc més fosca. De fet, la majoria dels plats que es preparen amb una, poden fer-se amb l'altra. Es pot pescar durant tot l'any i com la seua dieta és principalment carnívora, (menja altres peixos, mol·luscos, crustacis etc) la seua carn és prou apreciada, saborosa i de gust intens. Si són de dimensió reduïda, com passa la majoria de les vegades que ens les trobarem, poden torrar-se en una planxa, al forn, al papillote, a la brasa o com la prepararem hui, a la sal, però com poden aconseguir una grandària important, també podem comprar-les a trossos o rodanxes congelades.


Per a dos o tres persones haurem d'abastir-nos de:

1 Corbina 1.5 kg
4 kg de sal grossa
Aigua (una tàcita)


Si no som nosaltres els que la pesquem, quan anem a comprar-la ens assegurarem de que siga bén fresca i li advertirem a qui ens atén que és per a fer a la sal, de manera que si ens la netegen, que no li lleven les escates i si ens les estripen, que ho facen per la boca. La primera cosa que hem de fer és precalfar el forn a 200º. Mentrestant, tirar tota la sal en un bol i mullar-la amb l'aigua. Anar mesclant amb les mans fins que li donem una consistència com si fóra neu i es puga pastar. Agafar una safata de forn que càpia la nostra corbina i estendre una capa d'1 cm poc mes o menys de sal. Sobre ella col·locarem el llobarro i després la cobrirem totalment amb la resta de sal estrenyent amb les mans perquè quede compacta. Una vegada el forn haja aconseguit la temperatura desitjada, ficar lla corbina dins i deixar-la entre 30 i 40 minuts (el temps depén del forn i de la grandària de la corbina) . Traure la safata del forn, deixar que la sal es refrede (uns 5 minuts). Trencar i traure tota la capa de sal amb atenció. Retirar la pell, traure els lloms i emplatar. Els podem acompanyar del que vullguem; una creïlla bullida, un poc de verdura al vapor, etc. Això si, un bon vinet blanc fresc no molt afruitat no vos pot faltar. Bon profit



dissabte, 31 de gener de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB GAMBONS I CALAMAR


Ara que ja fa fret abellix un bon arròs caldós i aprofitant que encara tinc gambons congelats que van sobrar del Nadal, hui prepararem un arròs espectacular i barat on els hi haja

Ens farà falta per a 4 persones:

8 gambons
¼ kg calamars xicotets
1 carxofa
¼ kg d'arròs
1 dent d'all
3 cullerades soperes de tomaca fregida
2 litres de caldo de peix
1 culleradeta de pebre roig
Safrà
Oli d'oliva
Sal


Pelar i picar l'all. Netejar els calamars llevant barca, boca, ulls i budells del seu interior, tallar-ho en anelles xicotetes i assaonar. Repassar els gambones i tallar-los els bigots. Pelar la carxofa i tallar-la en huit parts. Deixar-la en un bol amb aigua i llima per a evitar que ennegrisca. Calfar l'oli en una paella gazpachera i sofregir lleugerament els gambons i reservar. En el mateix oli sofregir el calamar i reservar. Continuem amb la carxofa i l'all ben picat. Afegim la tomaca, el pebre roig, mesclem tot i de seguida reguem amb el caldo. Quan comence a bullir afegir l'arròs, el calamar, sal i safrà. Deixar coure a foc mitjà uns 13 minuts. Repartim els gambones per damunt i coem 5 minuts més. Apagar i servir sense esperar. Jo ho he acompanyat d'un vi blanc fresc. Bon profit.