Google+ Followers

dilluns, 30 de maig de 2011

ARRÒS MELÓS AMB COSTELLES I ESCLATASANGS

Afirmar que són mils els plats diferents que podem fer amb arròs no és cap barbaritat. El palmito d'ingredients que tenim a la nostra disposició és tan gran com gran és la quantitat de combinacions que vullguem provar. A pesar que el esclatasang és en la tardor quan podem trobar-ho en mes facilitat, actualment, hi ha conserveres que ens permeten menjar-ho pràcticament durant tot l'any. Hui anem a preparar-los amb un arròs de textura especial. En la nostra costa diem melós a l'arròs que ni és caldós ni sec.

Per a 4 persones:

400 g escalatasangs
¼ kg costelles de porc
300 g arròs
2 tomaques
Pebre roig
1/2 pimentó groc
Sal
3 dents d'all
1.5 litres caldo d'au
Oli


Calfar oli en una paella gazpachera i sofregir a foc fluix les costelles trossejades i els alls sencers, sense pelar i amb un tall dorsal. Afegir després el pimentó trossejat xicotet, la tomaca triturada, el pebre roig i finalment els bolets nets i l'arròs. Donar un parell de voltes a tot. Regar amb el caldo, salar i deixar coure uns 17' a foc no molt fort. Deixar reposar 3 o 4 minuts abans de menjar-ho.

dilluns, 23 de maig de 2011

PALAIES

Al lenguado és un peix no apte per a totes les butxaques, almenys fresc. Per això, congèneres seus com les palaies han tingut molta mes acceptació. Ha de ser per les seues dimensions, que no sol arribar a més d'un pam, ja que per la qualitat de la seua carn o per la presència d'espines, res ha d'envejar-li al primer. No obstant això, el seu preu és molt més assequible. Este peix viu habitualment en fons arenosos i se soterren amb els ulls fora per a capturar a les seues preses. Els seus ulls estan ubicats en el mateix costat i el seu color és mes groguenc. Normalment és peixca en l'art de l'arrossegament però no és estrany veure-ho enredat en les xarxes (trasmall)

Pot torrar-se o fregir-se. Jo ho faig segons la seua grandaria. A continuació vos presente ambdós formes.

Ens farà falta:

Palaies
Oli
Llima
Farina
Sal

Netejar de budell les palaies i salar-les. Les grans les passarem per la planxa, pels dos costats, amb unes gotes d'oli i les portarem al plat amb un tros de llima.

Les més xicotetes podem fregir-les. Per a això destripar i salar, igual que hem fet amb les que anàvem a torrar a la planxa. Tirar en un plat un poc de farina i passar les palaies per ella per ambdós costats. Calfem prou oli en una paella i fregim fins a aconseguir un color daurat. Servir en un plat junt amb unes rodanxes de llima

diumenge, 8 de maig de 2011

POLP GUISAT

Si alguna vegada bussejant ens hem trobat algun polp més o menys gran, cal reconéixer que la seua planta imprenssiona. De fet, no són poques les ocasions on, en el cine, ens el presenten com un animal cruel que sempre acaba atacant al galant de la pel·lícula. Però la veritat és que és més aïna poregós, i que normalment acaba dins de les nostres cassoles .

Per a hui ens farà falta.

1 Kg de polp
2 tomaques ratllades
4 dents d'all
Pebre negre
1 fulla de llorer
½ got d’oli d'oliva (dels d'aigua)
1 got vi blanc (dels d'aigua)
Sal

El polp cal netejar-ho i trossejar-ho, procurant que els trossos no siguen massa xicotets ja que després al coure minven molt. La recepta no pot ser més senzilla. Pelar i picar els alls. Col·locar tot els ingredients en cru en una cassola i deixar coure, durant unes 2 hores, a foc lent perquè no s'apegue i el polp solte el seu caldo. És recomanable remoure de tant en tant. Una vegada cuit, traure la fulla de llorer i podeu utilitzar-ho com a plat principal o com a aperitiu o tapa. Heu d’anar amb precaució amb la sal ja que el caldo del polp és molt concentrat i pot quedar salat tot.

diumenge, 1 de maig de 2011

SOPÀ, LLETÁ O LLETADA


Hui comentarem un dels postres més típic de la cuina espanyola que quasi amb tota seguretat, procedix de la cuina monacal. Els seus ingredients austers i la senzillesa de la seua elaboració, així ens ho indiquen. L'ingredient bàsic és la llet i la recepta i fotos de hui són gentilesa de la nostra amiga Maricarmen qui ens compta que, ha sigut i és plat que sol preparar-se la vespra del Dijous Sant, a fi de complementar la dieta d'aquells que practiquen el dejuni i l'abstinència durant la Semana Santa. També se sol preparar durant els dies següents a la Pasqua per a aprofitar les sobres de la mona que tradicionalment es menja eixos dies. La peculiaritat d'esta recepta és que no utilitza llet de procedència animal si no vegetal, ni tampoc rovell d'ou, per la qual cosa, a més de ser molt més sanes també les fa més duradores.

Per a tots aquells que vullguen provar-les, hauran d'abastir-se de:

Un pot de llet d'ametla
Una mona gran.
De 12 a 16 trossos de corfa de llima
4 cullerades de farina d'arròs
5 cullerades de sucre
Canella en pols

Mesclar la llet d'ametla amb 3 pots de la mateixa mesura d'aigua i posar-la a calfar en una cassola junt amb el sucre i la corfa de llima. En mig pot més d'aigua dissoldre la farina i afegir-la a la cassola. (Servix com a mesura el mateix pot de llet). Sense deixar de remoure esperar a que comence a bullir i apagar el foc deixant reposar uns minuts. Mentrestant, tallar els trossos de mona o pa cremat, col·locar-los dins de 8 plats plans i agregar la mescla anterior. Adornar amb 2 corfes de llima damunt de cada plat i canella en pols. Deixar refredar a temperatura ambient, en una taula arraconada i allunyada de llépols.....millor d'un dia per l'altre…si dura