diumenge, 28 de novembre del 2010

PAELLA D'ABADEJO, ESPINACS I ALLS

Ja sabeu que la característica principal de la cuina tradicional és el que amb pocs ingredients i una tècnica senzilla, podem obtindre un plat espectacular. Ja fa temps que no prepare una paella i com s'acosten els Nadals i per tant, època de moltíssims gastos, hui vos presentaré una paella austera, barata on les hi haja.

Només necessitarem per a 4 persones:

400 g arròs
16 dents d'all
1/4 kg espinacs
¼ kg de molles d'abadejo dessalat
2 tomaques madures
2 nyores
Safrà
1.5 litres d'aigua (o millor caldo de peix)
Oli
Sal

Els alls no cal pelar-los ni picar-los, només els farem un tall per darrere. Netejar i tallar els espinacs. Pelar i picar les tomaques i les nyores. En una paella calfar oli i tirar els alls, les nyores trossejades i les molles de l'abadejo. Remoure per a què no se'ns apegue. Quan comence a prendre color, traure les nyores i les picarem amb el braç de la picadora junt amb la tomaca. Mentres donar-li una voltes als espinacs. Veurem que al principi no ens caben i després quasi desapareixen. Afegir la tomaca i la nyora picada i quan estiga tot fregit abocarem l'arròs, donar-li a tot un parell de voltes i regar amb l'aigua bullint o millor caldo de peix. Quan alse al bull, afegir el safrà i salar (amb atenció per si l'abadejo ha soltat sal ). Deixar 10 minuts a foc fort i després abaixar-ho fins que s'asseque tot el caldo (tardarà uns 8 minuts). Apagar i deixar reposar 5 minuts mes. Ja em comptàreu

diumenge, 21 de novembre del 2010

SAGÍ ROIG

El porc ha sigut durant segles base de l'alimentació del nostre poble. Excepte en aquells casos en què s'ha convertit en atracció turística, la matança del porc ja pràcticament no es realitza com antany. Raons legals i sobretot sanitàries, han portat que siguen els escorxadors oficials i carnisseries autoritzades les que s'encarreguen de la dita feina. Hui comentarem com s'elaborava el sagí roig, aliment prohibitiu per als que patixen de colesterol, però que té altres qualitats alimentaries i un sabor molt especial. La seua extracció es realitzava trossejant el més xicotet possible el greix que cobrix els budells en la part baixa del ventre del porc i es posa a bullir en un calder amb aigua fins a aconseguir un liquid espés i cremós de color blanc. Es passa este per un colador per a separar les impureses que puguen haver-hi i que també tenen el seu ús culinari. Finalment es deixa refredar a penes i es mescla amb el pebre roig i pebre. A poc a poc ambdós condiments se n'aniran al fons. Després es torna a colar, es col·loca en un recipient i es deixa refredar. Llest per a menjar. Com ara ja no es mata a casa, podeu buscar-ho en la majoria de les carnisseries però de cara a l'hivern.

La manera de disfrutar d'este menjar és ben simple i només ens farà falta:

Sagí
Pa
Sal

La recepta de hui vos la presente tal com l'he vist tota la meua vida. Untar una llesca de pa amb el sagí i tirar per damunt la sal. Voreu que desdejuni o que berenar pendreu.

diumenge, 14 de novembre del 2010

ESCLATASANGS O PEBRASOS

Este matí, per a “desconnectar” i relaxar-me me n'he anat a la muntanya a passejar i, mira per on, m'he entropessat amb uns quants esclatasangs. Ja sabeu que durant els mesos d'octubre i novembre, si el oratge i la plutja acompanyen, per les sombries de pins i garroferes, són molt fàcils de trobar. Per la nostra zona no solen haver espècies verinoses i si triem aquells amb el barret de color ataronjat, amb la seua part inferior de to més fosc i si al trencar-los veiem que la seua carn és rogenca i àdhuc amollen un suc que pareix sang (d'ací el seu nom d'esclatasangs), la major preocupació que haurem de tindre amb ells és saber com cuinar-los.

Ens farà falta

Esclata sangs o pebrasos
Sal
Oli d'oliva
Pebre roig
Alls
Netejar-los de terra amb un tovalló de paper (no banyar-los mai). Vos vaig a proposar dos formes, la primera i més tradicional és torrar-los durant uns pocs minuts a la brasa o, si no n'hi ha, en una paella on pogam tapar-los. Un poc de sal, l'allet ben picat, un doll d'oli d'oliva i una mica de pebre roig és més que suficient. També hi ha qui els agrega unes gotes de llima i altres un poc de pebre negre y/o jolivert però això ja va a gustos de cada un.

El segon mètode és més modern i embruta menys que l'anterior. Col·locar-los amb la picada ja comentada dins d'un plat i ficar-ho dins del microones a màxima potència durant 2 minuts aproximadament. Llest. Aaah i no vos preocupeu si en mengeu massa i se vos enfosquix el color de l'orina. Es tracta d'un pigment roig que tenen i que el nostre cos elimina a través de d’ella.

diumenge, 7 de novembre del 2010

CEBES TENDRES AMB ANXOVES

El que vaig a presentar-vos hui és un plat tan senzill en la seua elaboració com interessant en la seua degustació. Ho vaig veure per primera vegada fa uns 15 anys en un conegut restaurant de la zona i vaig quedar gratament sorprés pel contrast de sabors. L'únic secret que té este plat és que els seus ingredients siguen de bona qualitat. Per un costat triarem aquelles cebes tendres que tinga ben llisa i fresca la part superior verda, és a dir, que no estiga pansida i que no siguen molt grosses (que s'assemblen mes a un porro que a una ceba). Les anxoves, procureu que siguen de bona grandària i netes d'espines. Finalment, l'oli que siga d'oliva, per descomptat i verge extra.

Ingredients.

3 cebes tendres
5 anxoves
Oli oliva
Sal

Tallar les arrels de la base de les cebes i les puntes de les tiges verdes. Llevar la primera capa i netejar-les. Si veguem que són molt grosses també podríem tallar-les per la mitat (en vertical). En una paella gran o planxa que es puga tapar col·locar les cebes, afegir un poc de sal i deixar-les a foc lent i tapades. Anar girant-les per a què es coguen per tots els costats. Una vegada torrades, (tardaran entre 10 i 15 minuts depenent de la potència del foc), col·locar-les en un plat gran, posar les anxoves per damunt i regar amb un bon doll d'oli d'oliva. Se suposa que les anxoves li van a donar la sal que li falta, però atés que la ceba tendra és prou més dolça que la normal, és possible que necessiteu afegir un poc. Més senzill impossible.