diumenge, 20 de novembre del 2011

CREMA DE CARABASSA


Per fi pareix que arriba el fret i, per tant, eixos mesos en què pareix té més importància l'alimentació. Hui comentarem sobre la carabassa, producte que no és excessivament popular gastronomicament parlant i que, no obstant això, per estes terres, hem sabut donar-li un ús a prácticamente a tota ella. Antigament, quan a penes es tenia per a menjar, la carabassa al forn era com les llepolies de hui. Igualment era utilitzada per a eliminar els cucs intestinals, com antipirètic per a abaixar la febra, com a laxant per afavorir el trànsit intestinal i com a diürètic, tot això aportant molt poques calories. Els seus usos en cuina són innumerables: En confitura, al forn, com a acompanyament, en rebosteria, amb arròs. També les seues llavors són comestibles. Hui, per allò del fret, començarem amb una bona crema de carabassa i per a això haurem d'abastir-nos de:

300 g de carabassa
2 dents d'all
¼ de ceba gran o 1 porro (sense el verd)
100 ml de nata
150 g de carlota
1/2 tomaca xicoteta
1/2 creïlla gran
Pebre negre
Una anou de mantega
Oli oliva
Sal
Caldo de pollastre o de carn
Safrà

Pelar i trossejar la creïlla, ceba (o porro) i alls. Calfarem un poc de mantega i oli en una cassola i sofregirem tot l'anterior durant uns 5 minuts més o menys. Rascar i trossejar la carlota i ofegar-la igualment durant altres 5 minuts amb la cassola tapada. Tirar sal, tomaca ratllada i la carabassa trossejada. Donar unes voltes i cobrir amb el caldo (com més caldo posem, menys espessa ens eixirà la crema), Coure tot a foc fluix durant uns 25 minuts. Triturar el conjunt amb una batedora fins a aconseguir una crema fina. Afegir la nata, el pebre i el safrà i continuar batent. Rectificar de sal i deixar coure uns 5 minuts més. Adornat el plat amb uns brins de safrà, uns trossets de carabassa i un poc de porro fregit que havia guardat i servir calent.

diumenge, 13 de novembre del 2011

OLIVES AMB SOSA


Al febrer del 2010 ja vaem comentar la forma de preparar olives partides. Hui el que farem és buscar un sistema alternatiu que accelere el procés i que podem menjar-les abans. Per a això utilitzarem sosa càustica. Tradicionalment es diu que per cada quilo d'olives que vullguem adobar, cal posar 30 g d'eixe corrosiu, però jo no sóc molt partidari d'este sistema ja que, si bé és cert, que les tenim preparades de seguida, les olives perden molt de gust i duren menys temps que amb el sistema meu. El que si vos demane encaridament és que extremeu les precaucions amb el seu ús. No tocar-la amb les mans o posar-se guants de làtex i si vos esguita la pell, llavar-vos de seguida amb molta aigua ja que en cas contrari vos la cremarà. Les olives procurarem que siguen grosses i de poc os i no es poden ni partir ni xafar.
Ens farà falta:
5 kg d'olives
80 g de sosa càustica
Aigua de pou o pluja (mai de l'aixeta ja que està clorada)
Unes 30 fulles de garrofera (perquè no s'ablanisquen les olives)
Una dotzena de branques de sajolida
1 cabeça d'alls (sencers i sense pelar)
Sal grossa
5 fulles de llorer (diuen que manté el color de les olives)

Deixar les olives en un cabàs de goma a remulla durant un parell de dies i canviar l'aigua cada 24 hores. Passats eixos dos dies, agafarem un poal net, ho omplirem fins a la mitat d'aigua i dissoldrem en ella la sosa càustica (hidròxid sòdic) removent bé amb un pal llarg de fusta. Observarem que l'aigua comença a calfar-se, a fer efervescència i a emanar vapor. Deixar-la refredar. Canviar l'aigua del cabàs d'olives per última vegada de manera que queden totalment cobertes. (mes o menys mig cabàs) . Una vegada deixe de bullir la sosa, tirarem el contingut del poal al cabàs de les olives amb atenció que no ens esguite, mesclar bé i deixar-les allí almenys durant un dia. Remoure de tant en tant. Transcorregut eixe temps, deixar-les en aigua neta durant uns quants dies i canviar esta cada 24 hores. Anirem provant fins que vegem que no amarguen.

Ha arribat el moment de posar-les en la salmorra. Per a això tirarem les olives en una orsa gran de boca ampla ja siga de fang o de vidre i anar alternant amb la sajolida, el llorer, les fulles de garrofera i els alls. Preparar una salmorra mesclant aigua i sal en la proporció que vos agrade (Entre 60 i 80 g de sal per cada litre d'aigua pot estar bé) i cobrir amb ella totes les olives. Esperar una setmana a fi que agafen el sabor de l'adob. Nota.- L'adob va a gust de cada u. Hi ha qui posa pebre roig, orenga, vinagre, corfa de llima, corfa de taronja, fulls de canya etc. També indicar-vos que l'all va bé a l'oliva però durant uns 15 dies ja que després té tendència a ablanir-les

diumenge, 6 de novembre del 2011

GAMBA AMB BLEDES

 

Al juny del 2009 vaem prepar en este blog gamba de mar amb espinacs i vaem dir que el plat tradicional era amb gambeta de riu i bledes. Hui prepararem este plat tan típic en estes terres i tan pres en sopars de caloroses nits d'estiu. També hi ha qui el servix com a aperitiu o tapa. He utilitzat la gambeta de riu (la més xicoteta) perquè em l'havien regala, però si no podeu aconseguir, igualment pot fer-se amb gambusi, pallus, gambeta o una altra classe de gamba xicoteta. Quant a la bleda, dir-vos que és originària dels països riberencs del Mediterrani i, com no, van ser els àrabs els que van desenrotllar el seu cultiu i van descobrir les seues propietats medicinals, que són moltes: Diürètica, millora transite intestinal, infeccions respiratòries, ideal per a dietes aprimadores etc. El mes correcte és agafar les bledes silvestres que creixen per zones humides poc de temps abans d'utilitzar-les (ja que aguanten molt poc en la nevera), emportar-te-les a casa, tallar-les i netejar-les, però si sou com jo, que treballeu i no teniu temps per a això, el millor és comprar-les. Si són senceres, triar aquelles que tinguen la fulla molt verda, llisa, i sense taques. La penca també vos pot dir el temps que porten agafades. Quant mes blanca i erta, millor. També podeu optar per comprar-les envasades i ja llestes per a guisar (és el que he fet jo hui).


Utilitzarem:

½ kg gambeta de va riure
800 g de bledes
2 tomaques madures
2 culleradetes de pebre roig dolç
1 tros de vitet (opcional)
3 alls
Oli d'oliva
Sal


Si les bledes són silvestres, la primera cosa que cal fer el netejar i trossejar-les. Calfar oli en una cassola de fang, sofregir els alls pelats i picats i la gambeta fins que esta comence a posar-se de color rosat. És el moment d'afegir la tomaca pelada i molt picada i el vitet si volem que pique un poc. Quan estiga fregida la tomaca, afegiu el pebre roig, mescleu-ho per a què no es creme i de seguida posem les bledes. Deixar coure uns 10 o 12 minuts. Tireu un pessic de sal si fera falta. Al principi vos pareixerà que hi han moltes bledes però després veureu que es queda en res. Tampoc farà falta que tireu gens d’aigua ja que estes en amollen molta. Com podeu veure, es tracta d'un plat tan espectacular en la seua presentació com senzill en la seua elaboració. Bon profit