En diverses vegades hem parlat del estomac de la tonyina o bull. No ho confonguem amb el “budellet” (que és de la zona de l'intestí o duodé), de molta més qualitat i preu i del que ja parlarem un altre dia. Es tracta d'una part de la tonyina molt poc vistosa, de color, aspecte i textura m'atreviria a dir que fins a desagradables, però que cal provar. Un producte provinent d'èpoques de fam canina i escassetat. Quan no es coneixien les neveres i quan, per a abastir els rebostos, les tècniques d'assecat i salat eren els pocs mitjans que tènia la gent per a conservar els aliments. Normalment s'assecava amb el vent de llevant, a bord de les barques que navegaven cap a les almadraves. La recepta de hui, la més senzilla de totes, la que probablement farien aquells cuiners del barco com a aperitiu.
Ingredients més bàsics impossible.
1 tros de estomac de tonyina o bull
Oli d'oliva
Llevar amb aigua corrent la sal que tinga i deixar a remulla unes hores, no moltes. Entenc que si estem preparant un aperitiu, ha de quedar-nos un poc salat, que ens faça beure. Abans de començar a torrar-ho, escórrer-ho bé i si és possible assecar-ho. El que veieu en la foto ho he torrat en la placha durant uns minuts i he anat donant-li la volta de tant en tant. També podeu torrar-ho a la flama o millor sobre les brases. Trossejar-ho xicotet, afegir, això si, un bon doll d'oli d'oliva i deixar-ho reposar un estona. Mentrestant, ja podeu anar traient de la nevera una cervesa bé freda, airejant un bon vi i tallant un tros de pa. Vos garantisc que vos va a fer falta. Ja em comptàreu, no se que queda millor, si el mateix bull, l'oli quan pren el gust d'este o la mescla d'ambdós.
Ingredients més bàsics impossible.
1 tros de estomac de tonyina o bull
Oli d'oliva
Llevar amb aigua corrent la sal que tinga i deixar a remulla unes hores, no moltes. Entenc que si estem preparant un aperitiu, ha de quedar-nos un poc salat, que ens faça beure. Abans de començar a torrar-ho, escórrer-ho bé i si és possible assecar-ho. El que veieu en la foto ho he torrat en la placha durant uns minuts i he anat donant-li la volta de tant en tant. També podeu torrar-ho a la flama o millor sobre les brases. Trossejar-ho xicotet, afegir, això si, un bon doll d'oli d'oliva i deixar-ho reposar un estona. Mentrestant, ja podeu anar traient de la nevera una cervesa bé freda, airejant un bon vi i tallant un tros de pa. Vos garantisc que vos va a fer falta. Ja em comptàreu, no se que queda millor, si el mateix bull, l'oli quan pren el gust d'este o la mescla d'ambdós.