diumenge, 28 de febrer del 2016

CALAMARS AMB LA SEUA TINTA I ARROS


La recepta de hui és un clàssic en les nostres cuines. Del calamar poques coses podem dir que no hàgem comentat ja en este blog. La seua versatilitat en la cuina ho convertix en un dels cefalòpodes més utilitzats en els nostres foguers. A la planxa, amb arròs, en fideua, amb alls tendres, amb tomaca, fregits i com hui, guisats, no deixaran indiferents a ningú.

Ens farà falta per a 4 persones:

1 kg calamars
2 cebes
2 dents d'all
2 o 3 tomaques madures (1/4 kg poc mes o menys)
1 got (dels d'aigua) de vi blanc
2 sobres de tinta de calamar
Pebre negre en gra
Sal (al gust)
Oli d'oliva verge

Per a l'arròs bullit

1 tassa d'arròs
2 tasses d'aigua
1 dent d'all
Oli d'oliva verge
Sal

La primera cosa que hem de fer és netejar bé els calamars i llevar-los els ulls, la boca, la ploma de dins i, per descomptat, els seus budells. Si podem salvar la bossa de tinta, l'aprofitarem també. Tallem el calamar en trossos d'uns 4 cm. Pelar les cebes i tallar-les en juliana. Pelem les tomaques i piquem amb el braç de la batedora. Calfem oli d'oliva en una cassola i sofregirem la ceba junt amb un poquet de sal, a foc mitjà durant uns 10 minuts remenant de tant en tant per a evitar que se'ns apegue. Mentres pelem i piquem els alls que afegirem a la ceba transcorregut eixe temps. També afegirem la tomaca i continuem uns 10 minuts més. És el moment d'afegir el calamar, salpebrar i mesclem bé deixant-ho, sempre a foc suau, altres 20 minuts. Agafem el got de vi blanc i tirem els sobres de tinta. Si hem salvat la bossa del calamar, també la buidem allí i remenem bé fins a dissoldre-la tota. Ho afegim a la cassola, remenem i deixem coure fins que espessisca la salsa. Si veiem que al calamar li falta un poc sempre podem afegir un poquet d'aigua. Doneu-se compte que no hem posat molta sal i és perquè la tinta en porta prou.
Preparem l'arròs en una altra cassola calfant una cullerada d'oli i sofregint lleugerament en ella una dent d'all a què haurem fet un tall. Tirem l'arròs i un pessic de sal. Remenem durant 1 minut i tirem l'aigua. Pugem el foc fins que comence a bullir i després ho deixem al mínim durant uns 20 minuts. Retirar l'all. Col·locar l'arròs en una tassa, estrenyem un poc per a què prenga forma i muntem el plat desemmotlant l'arròs en ell i afegint el calamar en la seua tinta. Bon profit.

dissabte, 20 de febrer del 2016

PATÉ DE TOMAQUES SEQUES


Un dels sabors més tradicionals del nostre Mediterrani és les de les tomaques seques o deshidratades. Ja vaem explicar en els inicis d'este blog com assequem al sol les tomaques i la versatilitat que tenen en la cuina. De fet, els hem usat en ensalades, arrossos, fregits, amb robellones i en algunes receptes més. Hui prepararem un paté amb ells que estic convençut vos va a agradar a pesar del seu gust fort.

Els ingredients seran:

90 gr de tomaques seques ja hidratades
15 olives negres (millor sense os)
1 dent d'all
1 culleradeta d'orenga sec
½ culleradeta de pebre negre mòlt
30 ml de vermut
30 ml d'aigua d'hidratar les tomaques
2 anxoves (opcional)
7 ametles torrades
Unes gotes de llima
Una mica de pebre roig dolç
Sal
Oli d'oliva



Un parell d'hores abans de començar a preparar el paté, deixarem les tomaques seques en una safata amb aigua tèbia per a què es re hidraten. Mentres trossejarem les olives negres i llevarem l'os si les haguérem comprat amb ell. Tirarem tots els ingredients, menys les anxoves, en el got de la batedora i triturarem. Anirem afegint oli a poc a poc fins a aconseguir la consistència d'una sobrassada. Rectificar de sal si fera falta, tirar-ho tot en un bol i a la taula junt amb uns trossets de pa per a untar. Jo he posat uns trocets de anxova damunt per acompanyar. Un vi negre amb cos anirà bé.

diumenge, 14 de febrer del 2016

LICOR DE SOROLLA


Allà per octubre del 2014 vaem presentar en este blog el que és la sorolla. Hui prepararem un licor amb ella.

Ens farà falta:

800 g de sucre
1 litre d'aigua mineral
1 kg de sorollas
750cl d'aiguardent

La primera cosa que hem de fer el netejar les sorolles i llevar les cues. En una cassola prou gran per a que ens càpia tot, tirem l'aigua i el sucre i remenem fins a aconseguir que es dissolga bé. Després deixarem coure uns 15 o 20 minuts a foc moderat i amb la tapa posada, remenat de tant en tant fins a aconseguir un almívar lleuger. Afegirem la fruita i deixarem coure 5 minuts més. Apagar el foc i deixar refredar. Buscarem una botella de vidre amb boca prou ampla com per a que passen les sorollas i les tirarem dins. Afegirem l'aiguardent i l'almívar prèviament colat (millor si el colador és de tela) . Deixar macerar uns 20 dies en lloc fresc i fosc. Tornar a colar, embotellar i deixar reposar uns 3 mesos.


diumenge, 7 de febrer del 2016

ORTIGUES DE MAR


Hui vaig a presentar-vos un plat que em rondava pel cap des dels inicis d'este blog i que, per no poder aconseguir el seu ingredient principal, he hagut d'anar posposant-ho fins ara. Es tracta de l'ortiga de mar o anemona. El seu consum està molt generalitzat per Andalusia, especialment en la costa gaditana pero és prou comú veure plats preparats amb elles per la resta de les nostres costes. De fet les estan incorporant als foguers d'algunes de les més anomenades cuines. Pareix una planta marina però està classificada com a animal en el grup dels celenters. Viu pegada a les roques i la seua dieta es compon de placton i inclús xicotets peixos i carrancs que capturen amb els tentacles dotats de cèl·lules urticàries que tenen en la seua part superior. Des del punt de vista dietètic podem dir que són pura proteïna i molt poc greix, sent els que patixen de gota o acid úric els únics que no han d'abusar del seu consum ja que el que si que tenen són prou purines que després el nostre cos transforma en acid úric. Gastronomicament parlant diria que el més normal és presentar-les fregides tal com les prepararem hui però també poden consumir-se amb arròs o en remenats o truites

Ingredients:

Ortigues de mar
Farina de blat
Oli d'oliva
Sal
Vinagre



Abans de començar vos recorde que les ortigues porten cèl·lules urticàries. Podeu tocar-les i agafar-les amb les mans sense cap problema, llevat que tingueu algun tipus d'al·lèrgia clar està, però ni se vos ocórrega, sense llavar-vos, rascar-vos o tocar-vos altres zones del cos amb la pell més blaneta ja que de seguida se vos irritaria.

La primera cosa que hem de fer és llevar, ortiga a ortiga, totes les pedres, caragols de mar, algues o restes de xicotets peixos i carrancs que puguen tindre. Després les tirarem en una safata i posarem aigua, sal i un bon doll de vinagre i les esbaldirem bé. Les traurem amb les mans i les deixarem en un altra safata. Rebutjarem l'aigua de la primera safata que veureu s'ha quedat bruta i bavosa. Repetirem l'operació un parell de vegades (tampoc convé remenar massa les ortigues ja que es desfan). Una vegada netes les escorrerem bé. Tirarem farina i un poquet de sal en un plat. Calfarem prou oli en una paella. Anirem arrebossant una a una i passant-les per l'oli a penes. El truc és fregir quatre o cinc cada vegada ja que així les traiem de seguida i no se'ns cremen. Anar deixant-les en paper absorbent per a llevar l'excés de greix. Una vegada fregides totes, les col·locarem en un plat i a la taula a disfrutar. Esta és la forma més senzilla de menjar-les. També hi ha qui prepara l'arrebossat amb farina, ou, cervesa i sal.