Google+ Followers

diumenge, 29 d’abril de 2012

ENSALADA TEMPERADA DE LLAGOSTINS I BOLETS



Tenim tendència a pensar que les ensalades només abellixen quan la calor ofega i no és així. Durant tot l'any, menjar-se una bona ensalada ens proporciona vitamines i nutrients cardiosaludables. En que no ens passem amb la sal i l'oli, podem disfrutar d'un plat que millorarà, sens dubte, la nostra salut. La de hui serà una ensalada temperada, és a dir, que combinarem verdura fresca freda amb ingredients passats pel foc.

Com sempre, els ingredients són per a 4 persones.

¼ kg llagostins bullits
100 g de favetes baby congelades
100 g de pernil
1 bossa de mescla d'encisams
½ kg de bolets (també poden ser congelats)
1 tomaca
1 taronja
2 dents d'all
Oli d'oliva
Vinagre de mòdena

En un casset posarem a calfar un poc d'aigua amb sal i quan comence a bullir tirarem les favetes. Deixarà de bullir uns moments i després començarà altra vegada. Des d'eixe moment comptar 4 minuts i retirar del foc. Pelar els llagostins, reservar i trossejar les cues. Picar el pernil en trossos molt fins (o podeu fer el que jo, comprar un paquetet que ja ve picat) . Pelar i picar els alls. Pelar la taronja i trossejar-la. Tallar la tomaca a rodanxes. En una paella calfem oli i sofregir els alls. Abans que comencen a prendre color, tirar els bolets trossejades i deixar sofregir fins que es queden sense caldo. És el moment de tirar el pernil, les favetes i els llagostins i li donarem a tot unes voltes per a què quede ben mesclat . Muntarem l'ensalada. Primer col•locarem en una safata prou gran per a què ens càpia tot, la mescla d'encisams com a base. Repartir els trossos de tomaca i la taronja per la part exterior. Abocar el contingut de la paella en la part central del plat. En la mateixa paella que hem utilitzat, calfar un poc més d'oli i un dollet de vinagre de mòdena i regar per damunt tota l'ensalada. No cal sal ja que el pernil li donarà el puntet necessari. Bon profit

diumenge, 22 d’abril de 2012

RAIMET DE PASTOR O CASPINELL


Temps arrere vam comentar que era el fenoll mari i hui parlarem d'una altra planta silvestre habitual en esta Comunitat que sol aparéixer en terrenys de secà, cunetes, teulades, marges de pedra, penyateres, matolls i altres terrenys àrids i que es pot utilitzar en ensalades i aperitius. Em referisc al Sedum Sediforme més conegut com a raimet de pastor o crespinell i és entre els mesos de febrer i abril quan se sol arreplegar. Aixó caldrà fer-ho abans de que espigole i sempre triant aquells brots jóvens i més tendres. Les seues propietats antioxidants, antiinflamatòries i antisèptiques la fan ideal per a calmar acidesa i ulcera d'embafe, reblanir durícies, alleujar el mal de queixal, i curar ferides bucals o qualsevol altres. Rep diversos noms segons la zona en què ens trobem: caspinell, crespinell, ungla de gat, raïm de sapo, pinyons de rata, arròs de pardal, raimet de pastor etc.

La millor forma de preparar-la és en salmorra i per a això necessitarem:

Raimet de pastor
Aigua de cisterna o pou (mai de l'aixeta)
Llima
Pebrella (opcional)
Vinagre
Sal

La primera cosa que cal fer és eliminar arrels i tiges, llavar-ho bé i llevar-li restes de terra, pols i altres herbes que puga tindre. Ho escaldarem en aigua bullint durant un 5 minuts, (depén un poc de la grandària i com estiga de tendre), ho retirarem i col•locarem de seguida en aigua freda a fi d'endurir-la novament i evitar que se'ns desfaça. Prepararem una salmorra en la proporció que més li agrade a cada u. No he posat quantitats perquè depén del raimet de pastor que tinguem però orientativament jo utilitzaria per cada litre d'aigua que ens faça falta per a cobrir-ho totalment, 100 g de sal i 100 cc de vinagre. Col•locar el raimet en un recipient de vidre o atuell de fang, afegir uns trossos de llima, la pebrella, (el que vullga) i cobrir-ho tot amb la salmorra. Deixar reposar uns 3 dies com a mínim. Ja el teniu llest per a menjar. Podeu afegir-ho a una ensalada o bé preparar un plat d'aperitiu amb pimentons en salmorra, cebes en vinagre, olives, etc

dissabte, 14 d’abril de 2012

ENSALADA DE TARONJA I ABADEJO


Ja hem comentat les virtuts de la taronja. És idònia per a curar refredats, actua com antioxidant, ajuda a cremar greixos, prevé l'arteriosclerosi, la seua potassa actua com a depuratiu, el seu acid cítric desinfectant, la seua fibra regula l'extrenyment i gràcies a la gran quantitat de varietats existents, podem trobar-les en el mercat pràcticament durant tot l'any. Qui dóna mes?. Hi ha inclús dietes a base de taronja. Normalment pensem en elles com a fruita, però no cal oblidar que tenen altres utilitats. Hui prepararem una ensalada sent estes un dels seus principals ingredients. La majoria de les ensalades tenen com a base l'encisam i la tomaca, per això a vegades la gent les considera poc abellidores, s'avorrix i deixa de preparar-les. Si li tirem un poc d'imaginació veurem que hi ha un muntó de combinacions possibles i saborosíssimes i si tenim en compte que hui en dia, hi ha cada vegada més tendència a preparar plats d'elaboració ràpida, podrem veure en elles, una perfecta solució per a les nostres necessitats gastronòmiques.

Com sempre, per a 4 persones, necessitarem:

300 de d'abadejo dessalat
3 taronges,
2 cebes tendres
Oli d'oliva
Vinagre
Sal

Jo crec que no hi ha res més senzill de preparar que l'ensalada de hui. Només cal tallar en tires fines la ceba tendra i deixar-la una estona en aigua i un dollet de vinagre perquè no estiga tan forta. Mentres pelar les taronges, llevar-los la part blanca i tallar-les en gallons fins. En una safata redona colorarem els gallons en la part exterior, adornarem per damunt amb tires de ceba i en el centre posarem l'abadejo trossejat i la ceba que sobre. Només queda salar i adobar-la amb un bon oli d'oliva.

diumenge, 1 d’abril de 2012

REMENAT D'ESPÀRRECS, PERNIL, GAMBES I XAMPINYONS


L'espàrrec va ser portat a la nostra terra pels àrabs, com gran part dels productes alimentaris que consumim. Degut a la seua baixa aportació calòrica, el alt contingut en cel•lulosa i el seu ácid aspàrtic podem dir que és ideal per a aquells que patixen de estrenyiment o de retenció d'orina. Es tenim a ma pràcticament tot l'any, pero és ara quan ens trobem en època de recol•lecció, per això, el seu preu baixa prou. Hui prepararem un plat que no té molta dificultat i que, de bon segur, quedareu bé amb els vostres convidats.

Per a 4 persones necessitarem

1 manoll d'espàrrecs verds (si foren “trigueros” molt millor)
300 g de xampinyons
180 g de pernil curat tallat a trossets (millor si fóra ibèric)
400 g de cues de gamba (poden ser congelades)
3 ous.
Oli d'oliva
Pebre
Sal

L'únic secret d'un bon remenat és que els seus ingredients no estiguen molt cuits. Com cada un dels ingredients té el seu temps de cocció, el millor és sofregir-los per separat. La primera cosa que farem serà tallar en trossets els espàrrecs, netejar els xampinyons i laminar-los. Si les gambes són congelades, haurem de procedir a la seua descongelació. En una cassola de fang amb un bon doll d'oli sofregir lleugerament els espàrrecs i reservar. En el mateix oli podem sofregir en pernil tallat a trossets i reservar també. És hora de tirar els xampinyons. Unes quantes voltes i traure'ls de seguida de la cassola. Veurem que han soltat prou aigua. Tirar-la. Batre els ous com si anarem a fer una truita. Salpebrar-los amb molt atenció perquè el pernil ja ens va a aportar sal. Ha arribat el moment de la veritat. Afegim un poc d'oli a la cassola i tots els ingredients reservats, (les gambes que estiguen ben escorregudes). Deixem que agafe un poc de temperatura i de seguida tirem els ous batuts. Remenem contínuament fins que quallen. Servir amb unes tostes de pa i un bon vi