Google+ Followers

diumenge, 25 de setembre de 2011

CASSOLA DE LLAGOSTINS

El llagostí és un crustaci que podem trobar pràcticament per tots els mars del món, però en este racó del mediterrani on ens trobem, podem disfrutar d'una de les varietats mes apreciades. A pesar que té major nivell de colesterol que altres mariscos, no hem de tindre-li por, (excepte qui patisca de hipercolesterolemia, clar està), ja que la seua aportació en iode, ferro i fòsfor el compensa. Un altre avantatge que té és el seu moderat preu. Gastronomicamente parlant, els llagostins poden preparar-se de mil formes diferents i hui optarem per una de les més senzilles.

Per a 4 persones

12 llagostins frescos
8 freses de sépia (4 si són grans)
24 cloïsses
2 creïlles mitjanes
8 navaixes
16 clòtxines
10 ametles fregides
100 cc de cava brut
200 cc caldo de peix.
4 dents alls
2 nyores
2 tomaques xicotetes
Safrà
Vitet (opcional)
Pebre negre mòlt
Oli
Sal

En una cassola de fang sofregir lleugerament alls i nyora i retirar. Continuem amb els llagostins prèviament salats i reservar també. Preparar una picada en el got de la batedora amb les ametles, jolivert, alls, tomaca, les nyores fregides i sofregir-la tambe (si volem vitet podem afegir-ho ja). Reguem tot amb el cava i el caldo de peix i mesclem bé. Afegim les creïlles trossejades, el safrà, el pebre i ho deixem coent uns 10 minuts. És el moment de rectificar de sal i afegir navaixes, clòtxines, freses, cloïsses i llagostins reservats. Deixar coure uns 10 minuts mes i a la taula. Que no se vos oblide un tros de pa i un rosadet fresc per a acompanyar.

diumenge, 18 de setembre de 2011

CRUET (UN ALTRE)


Al Gener del 2008 ja vos vaig passar la recepta del cruet i vaem comentar que hi havia una varietat prou coneguda que consistia en, pràcticament fer el mateix, però utilitzant una cassola de fang que despres ficaríem en el forn. Hui provarem de fer-la.

Per a això cal abastir-se de:

4 mollets
4 lluçents
2 creïlles grans
2 tomaques madures
1 ceba gran
1 dotzena de cloïsses
1 ramellet de jolivert
3 dents d'all
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
½ litre d'aigua o millor caldo de peix
Oli
Sal

Netejar, estripar i salar el peix. Pelar i tallar creïlles i ceba a rodanxes d'aproximadament 1 cm de grossor. Pelar i picar la tomaca. Pelar i laminar els alls i picar el jolivert Agafem una cassola de fang prou gran com per a què ens càpia tot i omplim la seua base amb la creïlla. Damunt d'esta col•loquem la ceba i sobre ella els molls i els lluçets. Tirem la tomaca picada, el pebre roig, els alls, el jolivert, un pessic de sal i un bon xorroll d'oli. Reguem tot amb el aigua o caldo de peix i ho posem sobre el foc de manera que calfem pronte la cassola. Encenem el forn i el precalfem a 200º. Quan comence a bullir, rectificar de sal si fera falta i ficar-la en el forn baixant la seua temperatura a 180º i deixar-la uns 20 o 30 minuts. (Fins que la creïlla estiga bona), Repartir les cloïsses per damunt, deixar-ho 5 minuts mes i a la taula. Una barra de pa i un vi negre suau i fresc vos vindràn molt be. Bon profit.

diumenge, 11 de setembre de 2011

ESPET


Hui vos porte un peix que si bé entre els pescadors esportius és prou popular, en la cuina té pocs adeptes ja que la seua carn el blaneta i té un gust prou fort. A pesar que alguns el criden la barracuda del Mediterrani i són de la mateixa família, crec que no cal confondre'ls. La primera sol ser més gran, solitària i agressiva. L'espet, en canvi, sol veure's en bancs de més de 100 individus i la seua dimensió sol ser més xicoteta. Es diu que va entrar en el Mediterrani a través del Mar Roig quan es va construir el Canal de Suez. Té un preu tan barat que antigament se li coneixia com el lluç dels pobres. A pesar de tot, jo ho he provat a la planxa o en la barbacoa i puc assegurar-vos que no crec defraude a ningú.


Este va ser el meu sopar l'altre dia

1 espet d'uns 40 cm aprox.
Oli d'oliva
2 culleradetes pebre roig dolç
1 dent all
Un ramellet de jolivert
Sal


Netejar i salar el peix. Tallar-ho en trossos d'uns 5 o 6 cm. En el morter picar l'all, el jolivert, el pebre roig i un pessic de sal. Agregar l'oli i mesclar. Calfar la planxa, tirar un poquet d'oli i torrar els trossos de peix. Si optàreu per la barbacoa, és millor torrar el peix sencer i després trossejar-ho. Col•locar en un plat i regar-ho amb el contingut del morter. Més fàcil, impossible

diumenge, 4 de setembre de 2011

AIGUA LLIMÓ


Ha arribat setembre i pareix que la calor de l'estiu comence a desaparéixer. Sent sincer, per a mi i per a molts dels què tenim la sort de viure en estes costes mediterrànies, setembre és el millor mes de l'any. Encara fa bon temps, es pot dormir bé a la nit, no hi ha cues de cotxes i el que és més important, sense necessitat de barallar-se amb ningú per una plaça de pàrquing o per una cadira de restaurant o bar, podem fer un passeig per la platja i prendre'ns una copa o aixo tan refrescant com es un l'aigua llimó que prepararem hui. Sense dubte, el que ens trobarem per ací, és de tipus industrial (que no dic que no siga bo, que ho és) però res té a veure amb la recepta casolana que vos propose i que, una vegada li hàgeu agafat en manya, podreu preparar-la al gust de cada un jugant a llevar-li acidesa i endolcir-la més o menys. Si a més a més teniu fills, podeu passar una vesprada agradable amb ells preparant un refresc que els va a encantar a tots.


Ens farà falta:

4 llimes de pell grossa
700 g sucre
1,5 litres aigua embotellada (la de l'aixeta pot deixar gust a clor)
Canella (opcional)


Abans de començar he d'insistir-vos que hui, més que mai, les quantitats dels ingredients són merament orientatives. Ja sabeu que sobre gustos no hi ha res escrit i a uns els agradara més o menys dolç i a altres amb més o menys gust a llima. Podeu afegir o llevar sucre o suc de llima amb tota llibertat. El meu consell és que el feu i vos anoteu les quantitats per a, en futures ocasions, corregir si no esta a la vostra satisfacció.

Preparar en una cassola un xarop lleuger mesclant el sucre amb 1 litre d'aigua (a foc lent). No deixar que prenga color ja que després pot fer massa gust a caramel. Deixar refredar. Afegir la resta de l'aigua a poc a poc fins a aconseguir la dolçor desitjada. Pelem finament la part groga de 2 llimes i ho tirem al got de la batedora, llevem la pell blanca d'ambdós llimes (ja que després amarga). Ho afegim al got junt amb el suc de la resta de llimes. Batem bé, ho passem pel xinés i finalment ho afegim al xarop. És moment de ficar-ho en el congelador i, quan vullguem prendre el granissat, li donarem un colp amb el micrones i ho passarem per la batedora fins a aconseguir la textura de granissat. Distribuir en els gots i col•locar una palleta. La canella és opcional. Si vos agrada i voleu podem tirar-li una mica al fer el xarop, però sense passar-se ja que el seu gust és molt fort. Recordar-vos que el que estem fent és aigua-llimó, no aigua-canella. Veureu que el color que se'ns queda no és el mateix que el que ens servixen per ahí. Si ho trobeu a faltar, podeu arreglar-ho afegint una xicoteta quantitat de colorant del què utilitzem per al menjar, una vegada feta la mescla i abans de ficar en el congelador.

Una altra opció que tenim per a llevar-nos la set a mitjan vesprada és no ficar la mescla en el congelador si no en la nevera. Quan ens abellisca, la servim en gots junt amb uns glaçons o inclús amb gel picat a manera de refresc.