Google+ Followers

diumenge, 3 agost de 2014

ENSALADA DE CREÏLLA I MELVA



La recepta de hui és bona de fer, barata, pot preparar-se en un tres i no res i bé podria ser el sopar d'una d'estes nits d'estiu. Només té dos trucs a tindre en compte. El primer és que cal llevar-li la picor a la ceba abans de posarse en l'ensalada i l'altra és que tirarem la vinagreta a la creïlla quan encara estigua temperada ja que d'esta manera l'absorbix millor.

Per a 4 persones haurem d'abastir-nos de:

4 creïlles mitjanes (una per persona)
2 llandetes de melva en oli d'oliva (també poden valdre llandes de cavalla en oli d'oliva)
3 cebes tendres
1 ramellet de jolivert
Vinagre de poma
Oli d'oliva verge extra.
Sal d'escates

Tal com hem dit, la primer cosa a fer serà pelar, tallar la ceba en trossos no molt grans i deixar-la en un bol amb aigua, sal i un dollet de vinagre o llima perquè després no pique. El següent és netejar les creïlles de terra i sense pelar-les posar-les a bullir en una cassola amb aigua i sal. El temps de cocció dependrà de la grandària de les creïlles. Per a saber si ja estan cuites jo les travesse amb una rosta. Si esta passa sense resistència i la trac sense que es vinga la creïlla darrere, és que ja estan bones. Mentres en el morter prepararem una vinagreta amb un pessic de sal, el jolivert picat i doble oli que de vinagre. Remenarem bé i guardarem. Una vegada cuites, traure les creïlles de l'aigua i deixar que es refreden un poc (només prou com per a què pogam pelar-les) . Una vegada pelades, trossejar les creïlles en trossos mitjans, col•locar-les en una safata, afegir la ceba, mesclar tot bé, regar amb la vinagreta, tirar un poc de sal d'escates "(a penes un pessic ja que la vinagreta ja porta) . Ara només ens queda afegir la melva prèviament escorreguda i un poc esmicolada, regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula de seguida.

diumenge, 20 juliol de 2014

PASTÌS DE CEBA


Continue aprofitant la verdura de la meua horta i hui li toca a la ceba. Per això de la calor, prepararem un pastis senzillíssim que podem deixar en la nevera per a quan tornem de la platja.

Ingredients per a un motle de 25 a 30 cm

2 cebes
60 g formatge cabra esmicolat
150 ml de llet
2 ous
150 ml. de nata
1 làmina de pasta fullada
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer és calfar el forn a 180º. Tallar les cebes en juliana fina i sofregir-les en una cassola a foc lent fins que estiga transparent. Salar-la i deixar-la reposar uns moments. Mentrestant, en un bol, batrem els ous, salar-los lleugerament, afegir la llet i la nata i mesclar bé. És el moment de tirar també la ceba escorreguda. En un motle de forn d'uns 25 o 30 cm de diàmetre, col•locar paper antiadherent o bé greixar, forrar amb la lamina de pasta fullada i retallar els trossos sobrants. Buidem el contingut del bol, repartim per damunt els trossos de formatge de cabra i fiquem en el forn durant uns 25 minuts. Transcorreguts els quals comprovarem que està acabat si al punxar amb el tenidor, ho traiem net. Desemmotlar, deixar refredar i llest per a menjar. Senzill veritat?"

diumenge, 6 juliol de 2014

PAELLA DE COSTELLES DE PORC, FETGE I FLORICOL


Fer una paella és fàcil, el difícil és donar-li eixe punt a l'arròs per a què ens quede solt. Per a mi, indubtablement, el disposar d'un bon caldo és important a l'hora de preparar un arròs, però sincerament crec inclús que té més transcendència el que el sofregit es faça de la forma adequada i s'utilitzen bons ingredients. Un sofregit fet a foc fluix i un arròs decent que no tinga molts grans trencats que ens solten el seu midó i ens la empastre, és prou com per a garantir-nos l'èxit en la preparació d'este plat.

Per a 4 persones

350 g d'arròs
300 g de costelles de porc
150 g de fetge de porc
½ k de floricol
¼ kg de bolets
50 g d'alls tendre
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo de pollastre
1 culleradeta de pebre roig
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Calfar oli en la paella i sofregir, a foc fluix, les costelles prèviament salades. Quan comencen a prendre color, afegir el fetge tallat en trossos xicotets i també salat. Mentrestant, pelar i picar la tomaca, trossejar la floricol i els bolets i tallar els alls tendres. Quan vegem bén dauradetes les costelles, afegir floricol, alls i bolets. Donar-li unes voltes i tirar la tomaca. Esperarem que estiga fregida. Afegir ara l'arròs, sofregir durant un parell de minuts, tirar el pebre roig, remenar i regar de seguida amb el caldo calent. Afegir el safrà, rectificar de sal si fa falta i coure uns 10 minuts a foc fort i 8 a foc moderat. Apagar i deixar reposar 5 minuts.

diumenge, 29 juny de 2014

MANETES DE PORC ARREBOSSADES O PATONETS


Temps arrere ja vaem comentar com era i continua sent d'aprofitable el porc des del punt de vista gastronòmic. Un exemple més ho tenim en les seues manetes o pates. Òbviament estem parlant de carn amb gran aportació calòrica però també rica en vitamina B1 que diuen ajuda a combatre la depressió i els estats d'estrés. Atés que el treball és el mateix, podem bullir un parell de quilos deixa carn encara que per a la recepta de hui, amb 1 o 2 peces serà més que suficient. La resta, podreu congelar-les i mes avant preparar un guisat tal com vam dir en este blog allà per l'any 2011

Ens farà falta:

2 kg de patonets
1 ó 2 ous (segons quantitat a arrebossar)
Pa ratllat
2 fulles de llorer
Vitet a gust
Oli d'oliva
Sal


A l'hora de comprar els patons buscarem aquells que estiguen bén blancs i d'aspecte net i sense pèl. Si sou molt escrupolosos i observeu borrissol, sempre podreu passar-los per la flama i després agafar una maquina de les d'afaitar i depilar el que quede. Això si, és recomanable netejar-los bé amb aigua freda i tallar-los per la mitat al llarg si no ho han fet ja en la carnisseria (Si les compres en les grans superfícies comercials, a vegades vénen ja empaquetats i partits en 4 trossos) . És el moment de posar-los a bullir en aigua, llorer i sal. Si utilitzeu les cassoles tradicinales, hauran d'estar coent unes 2 o 3 hores com a mínim. Si volem agilitzar el procés, podrem utilitzar l'olla express i deixar-los coure 40 minuts a comptar del moment en què la vàlvula comença a girar. Una vegada cuits, els traiem i escorrem. Una vegada s'hagen refredat, desossarem un o dos patons només (amb la resta ja hem dit que podeu congelar o preparar una altra recepta) . Tallar a trossos a gust de cada u. En una paella calfarem prou oli. Col•locar en un plat el o els ous batuts i en un altre el pa ratllat. Passar els trossos de pato primer pel pa ratllat i després per l'ou i tirar-los a l'oli quan estiga bén calent. És imprescindible posar una tapa damunt ja que esguita una barbaritat pel que, a més de posar-nos la cuina feta un fàstic, correm el perill de cremar-nos. Una vegada bén fregits, col•locar en un plat amb paper de cuina per a què solten l'excés d'oli. Servir a la taula acompanyats d'un bon vi negre.

diumenge, 22 juny de 2014

TRUITA DE CARABASSETA


M'ha sorprés prou que, al comentar amb amics i coneguts este tipus de truita, no hi haja molta gent que la faça. Motius dietètics no crec que siguen ja que la carabasseta té molt poques calories i moltíssima aigua. Dificultat de preparar-la, pràcticament cap i si teniu xiquets a qui no els agrada la verdura, ací tenim una forma de camuflar-la. Així que, anem a començar.

Necessitarem:

4 ous grans
2 carabassetes mitjanes
2 cebes mitjanes
Oli d'oliva
Sal

Pelar i picar la ceba. Tallar les carabassetes a rodanxes fines. En una paella prou gran com per a què càpia tot i que no s'apegue, (antiadherent) calfarem oli i sofregirem, a foc mitjà, la ceba fins que quasi comence a transparentar. Afegir llavors la carabasseta i salar-ho. Remenar de tant en tant per a què es mescle bé. Mentres batrem els ous en un bol i tirarem un pessic de sal també. Una vegada vegem que la carabasseta està blaneta, escorrerem l'aigua que puga haver soltat, deixarem refredar uns minuts perquè no ens qualle l'ou i abocarem la mescla en el bol. Mesclarem bé. Mullar a penes la paella una altra vegada amb un dollet d'oli, estendre-ho bé, tirar el contingut del bol dins i quallar la truita pels dos costats. Per a donar-li la volta ens ajudarem d'un plat. El temps de cocció depén ja del més o menys sucosa que ens agrade. Bon profit."

diumenge, 15 juny de 2014

ARRÒS CALDÓS AMB ÀNEC, CARXOFES I BOLETS



Aprofitem que s'està acabant la temporada de la carxofa per a preparar un arròs que estic segur vos va a encantar.

Per a 4 persones:

250 g arròs
1 magret d'ànec (uns 400 g de pes)
3 carxofes
400 g de bolets
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo d'au
1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç
Safrà
½ culleradeta de les de café de timó
½ culleradeta de les de café d'orenga
Sal

Pelar les fulles verdes de les carxofes arribant fins al cor i dividir en quarts. Calfar una cassola de fang i tirar el magret amb la part greix davall. Veurem com esta es va fonent. Quan tinguem prou greix, donar-li la volta al magret, sofregir-ho un parell de minuts i retirar. Pelar i picar la ceba. En el mateix greix de l'ànec ofegar la ceba i després la carxofa. Mentrestant, separarem la part magra de l'ànec del greix i la tallarem en trossos xicotets. Afegir els bolets, remenar tot i després afegir la tomaca pelada i picada. Esta, quan estiga sofregida, començarà a enfosquir-se. És el moment d'afegir el pebre roig, el timó, l'orenga, la sal i regar de seguida amb el caldo. Deixar bullir uns 10 minuts a foc fort, tirar el safrà. Afegim l'arròs i al començar a bullir, ho abaixem a foc mitjà però sempre deixant una ebullició regular. Deixar coure uns 12 minuts. Afegir els trossos d'ànec reservats, rectificar de sal si ho estimem convenient, coure 2 minuts més i apagar el foc. A l'estar en fang i mentres ens assentem a taula, acabarà de coure's. Escudellar de seguida

diumenge, 8 juny de 2014

PAELLA DE LLOBARRO, ESPINACS I ALLS



La gastronomia del nostre país, a diferència de la majoria de la resta del món, no utilitza l'arròs com a acompanyant d'altres ingredients si no que, normalment, li assigna el paper de protagonista des de temps immemorials. Sense cap tipus de dubtes, la paella és el plat més conegut i hui prepararem una utilitzant, com ha de ser, ingredients de temporada.

Per a 4 persones

1 llobarro (millor salvatge)
400 g d'arròs
300 g d'espinacs
12 cues de gamba
12 dents d'all
1 calamar mitjà
1 tomaca madura
Safrà
1 cullerada (de les de café) de pebre roig dolç
1.5 litres de caldo de peix
Oli d'oliva
Sal

Demanar en la pescateria que ens netegen, destripen i tallen en tallades de poc més o menys un dit de grossor el llobarro. Salar-la. Netejar, pelar, tallar en anelles xicotetes i salar el calamar. Separar les dents d'all i fer-los un tall en el llom però no cal pelar. Calfar oli en la paella i sofregir el calamar, els alls i els espinacs. Pelar i picar la tomaca. Sofregir el tomaca. Quan esta comence a agafar color, afegir l'arròs, el pebre roig i donar-li a tot unes voltes. Ha arribat el moment de regar tot amb el caldo bullint. Afegir el safrà, salar, repartir els trossos de llobarro al voltant de la paella i coure 10 minuts a foc fort i 7 a foc moderat. Deixar reposar 5 minuts i a menjar