Google+ Followers

diumenge, 30 novembre de 2014

PAELLA D'ÀNEC, CARXOFA I ESCLATASANGS


Aprofitant que estem en temporada de esclatasangs o pebrasos i que ja comencen a veure's carxofes, hui prepararem una paella tan senzilla com resultona.

El primer és abastir-nos de:

1 magret d'ànec
300 g de esclatasangs
2 carxofes
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo de pollastre
400 g d'arròs
100 g de cigrons (ja remullats)
1 culleradeta de pebre roig
1/2 pimentó roig
Safrà
1 cullera sopera d'herbes aromàtiques (timó, romer, orenga etc)
2 alls
Sal

Agafar el magret i fer-li uns talls en la part del greix. Tallar les puntes de les carxofes, llevar les fulles dures de l'exterior, tallar en làmines fines i deixar-les en un bol amb aigua i unes gotes de llima perquè no ennegrisquen. Pelar i picar alls i tomaca. Tallar en trossos xicotets el pimentó roig. Netejar els robellones de terra amb un drap o paper de cuina, salar-los i tallar-los en trossos si són molt grans. Calfar la paella a foc fluix i abans de que agafe molta temperatura posar el magret amb la part magra cap amunt a fi que la calor dissolga el greix i podem aprofitar-ho per al sofregit. Retirar el magret i deixar que es refrede. En el greix que ha soltat sofregir el pimentó i les carxofes. Mentrestant, una vegada s'haja refredat el magret, llevarem i tirarem la capa de greix que encara té, ho tallarem en lamines de ½ centímetre aproximadament i salarem. Afegir els alls picats i la tomaca i sofregir també. Posar el caldo a calfar i tirar-li el safrà. Una vegada la tomaca estiga fregida, afegir el pebre roig i les herbes aromàtiques que vullguem, donar unes voltes i afegir l'arròs i els cigrons. Sofregir durant un parell de minuts i regar amb el caldo. Quan comence a bullir, rectificar de sal, repartir els esclatasangs per damunt i deixar coure uns 10 minuts a foc fort. Repartir llavors els trossos d'ànec per damunt de l'arròs, abaixar el foc i deixar coure uns 8 minuts més. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Bon profit

diumenge, 16 novembre de 2014

CASSOLETA DE ESCLATASANGS AMB TOMAQUES SEQUES

Ens trobem en plena temporada de rovellons o esclatasangs (tambe anomenats pebrasos) i enguany pareix que estan a molt bon preu, així que no desaprofitaré l'oportunitat de presentar-vos esta cassoleta que estic segur vos va a encantar.

Ens farà falta:

¾ kg de esclatasangs o pebrasos
20 tomaques seques
2 caps d'alls
Un got de vi blanc sec (dels d'aigua)
Herbes aromàtiques (romer, timó, orenga etc)
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer es deixar en aigua tèbia les tomaques seques per a què es rehidraten. Després separar els alls del cap i, sense pelar-los, fer-los un bon tall. Calfar oli en una paella i sofregir, a foc molt fluix els alls. Mentres netejar amb un paper de cuina els robellones i llevar-los la terra que puguen tindre. Trossejar els que siguen grans. Una vegada estiguen quasi fets els alls els passarem junt amb l'oli a una paella gazpachera prou gran com per a què ens càpia tot. Mentres es calfa l'oli, escórrer l'aigua de les tomaques i trossejar-les un poc. Afegir-les a la paella i donar-les unes voltes junt amb els alls. Després tirem els esclatasangs, les herbes aromàtiques a gust de cada un i sal. Mesclem bé amb el contingut de la cassola i deixem sofregir durant un parell de minuts. Reguem llavors amb el vi i deixar coure 3 o 4 minuts més. Apagar i cobrir amb una tapa d'alumini un poc per a què l'herbes perfumen el guisat. Servir calent. (No desperdicieu cap dent d'all. Bon profit

diumenge, 19 octubre de 2014

LA SOROLLA



Ja ha arribat la tardor i m'agradaria hui parlar-vos de la fruita de la sorollera o soroller que és un arbre mediterrani de la família de les rosàcies. La sorolla sol madurar en el mes de setembre i pot ser de diversos colors segons la seua varietat. Té forma de poma i la grandària, poc major que el d'una cirera. De gust agredolç, és riquíssima en vitamina C, per tant, molt apropiada per a curar grips i costipats. El seu ús culinari no és que siga excessivament extens però podem consumir-los bé directament o preparar dolços, licors, sucs i inclús melmelades. Hui optarem per la recepta mes senzilla, el licor de sorolla.

Haurem d'abastir-nos de:

1 kg sorolles madures
1 litre de rom blanc (també pot ser aiguardent)
1 litre d'aigua embotellada (que no siga de l'aixeta ja que esta porta clor)
850 g de sucre"

Netejar bé les sorolles amb aigua i tallar-les en trossos rebutjant llavors i cor. Col•locar l'aigua en una casserola, dissoldre el sucre i anar remenant contínuament amb el foc mitjà durant uns 15 minuts a fi d'aconseguir que espessisca però evitant que caramel•litze. Afegir en eixe moment les sorolles i deixar bullir 5 minuts més. Apagar el foc i deixar refredar. Col•loquem el contingut de la cassola (xarop i sorolles) en un recipient de vidre de boca prou ampla com perquè càpien els trossos de sorolla, afegim el rom, tapem, ho col•loquem en un lloc fresc i fosc i ho deixem macerar durant una vintena de dies remenant-ho de tant en tant. Transcorregut este temps, passar-ho a una botella normal però filtrant amb una gasa tot el contingut a fi de llevar-li les impureses i els trossos de sorolla. Etiquetar i deixar uns 3 mesos fins a poder beure.

diumenge, 5 octubre de 2014

ARRÒS CALDÓS AMB CONILL I ESCLATASANGS


Després d'uns dies de descans ací estic altra vegada amb tots vosaltres. Inclús que per estes terres encara és prompte perquè hi haja esclatasangs, he aconseguit uns pocs de l'interior i vos vaig a preparar un arròs d'eixos que necessiten d'una bona sesta per a poder coure-ho.

Per a 4 persones.

1 conill
300g d'arròs
¼ kg esclatasangs
½ pimentó roig
1 tomaca madura
1 ceba xicoteta
3 dents d'all
1'5 litres de caldo de carn
½ cullerada de timó
½ cullerada de romer,
Safrà
Pebre negre
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Sal

Netejar els esclatasangss de la terra que puguen tindre en un drap (sense aigua) . Salpebrar els trossos de conill i en una cassola sofregir-los fins a daurar-los. Mentres pelar i picar finament la ceba, els alls, la tomaca. Tallar en trossos no molt grans el pimentó i els robellones. Picar el jolivert. Una vegada daurat el conill retirar-ho. En el mateix oli, sofregir pimentó, ceba, alls i tomaca. Fet açò, afegir el conill, les herbes aromàtiques i el jolivert. Regar amb el caldo i deixar coure tot junt uns 15 minuts. És el moment d'afegir l'arròs i deixar coure a foc mitjà uns deu minuts. Tirem el safrà, sal i els esclatasangs. Deixar coure uns 8 minuts més. Apagar i servir de seguida. Bon profit

dissabte, 6 setembre de 2014

PASTÍS DE CARABASSETA



Tinc tomaques i carabassetes "de castic" i a casa ja no sabem que fer amb elles. Per això i a pesar que ja hem preparat en este blog un parell de pastissos de carabasseta, hui faré un altre.

Per a 4 persones

3 ous
3 tomaques (poc mas de ½ kg)
1 ó 2 carabassetes (3/4 kg aprox.)
100 ml de llet
¼ kg de tallades de pit de titot
Formatge en tallades per a fondre
Pebre negre
Mantega
Sal


Precalfar el forn a 180º. En una cassola calfarem aigua amb sal. Tallar en lamines de poc més poc menys ½ cm de grossor la carabasseta. Quan l'aigua comence a bullir, escaldar-la durant 1 minut. Reservar i escórrer bé. Pelar les tomaques i tallar-les en làmines fines també. Agafar un motle de forn (d'uns 5 cm de fondo) i greixar-ho bé amb la mantega. En un bol batem els ous, la llet, pebre mòlt i un pessic de sal. Col•loquem una base de carabasseta, després, una capa de rodanxes de tomaca damunt, salar. Col•loquem una capa de tallades de pit de titot. (Si són molt fines és convenient posar dos) i per ultime una de tallades de formatge. És el moment de tirar la mitat del contingut de bol i remenar bé perquè l'ou i la llet es repartisquen uniformement. Posem una altra capa de carabasseta i repetim l'operació. Capa de tomaca, sal, titot i formatge. Acabem amb l'altra mitat del contingut del bol. Ficar en la part baixa del forn durant uns ¾ d'hora. Traure, deixar refredar almenys mitja horeta, desemmotlar i a la taula. Probablement, quan apagueu el forn, tindreu la sensació que no s'ha quallat encara però és que la carabasseta solta molta aigua amb la calor i si esperem que desaparega segurament se'ns quallarà massa i ens quedarà el pastís molt sec.

diumenge, 3 agost de 2014

ENSALADA DE CREÏLLA I MELVA



La recepta de hui és bona de fer, barata, pot preparar-se en un tres i no res i bé podria ser el sopar d'una d'estes nits d'estiu. Només té dos trucs a tindre en compte. El primer és que cal llevar-li la picor a la ceba abans de posarse en l'ensalada i l'altra és que tirarem la vinagreta a la creïlla quan encara estigua temperada ja que d'esta manera l'absorbix millor.

Per a 4 persones haurem d'abastir-nos de:

4 creïlles mitjanes (una per persona)
2 llandetes de melva en oli d'oliva (també poden valdre llandes de cavalla en oli d'oliva)
3 cebes tendres
1 ramellet de jolivert
Vinagre de poma
Oli d'oliva verge extra.
Sal d'escates

Tal com hem dit, la primer cosa a fer serà pelar, tallar la ceba en trossos no molt grans i deixar-la en un bol amb aigua, sal i un dollet de vinagre o llima perquè després no pique. El següent és netejar les creïlles de terra i sense pelar-les posar-les a bullir en una cassola amb aigua i sal. El temps de cocció dependrà de la grandària de les creïlles. Per a saber si ja estan cuites jo les travesse amb una rosta. Si esta passa sense resistència i la trac sense que es vinga la creïlla darrere, és que ja estan bones. Mentres en el morter prepararem una vinagreta amb un pessic de sal, el jolivert picat i doble oli que de vinagre. Remenarem bé i guardarem. Una vegada cuites, traure les creïlles de l'aigua i deixar que es refreden un poc (només prou com per a què pogam pelar-les) . Una vegada pelades, trossejar les creïlles en trossos mitjans, col•locar-les en una safata, afegir la ceba, mesclar tot bé, regar amb la vinagreta, tirar un poc de sal d'escates "(a penes un pessic ja que la vinagreta ja porta) . Ara només ens queda afegir la melva prèviament escorreguda i un poc esmicolada, regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula de seguida.

diumenge, 20 juliol de 2014

PASTÌS DE CEBA


Continue aprofitant la verdura de la meua horta i hui li toca a la ceba. Per això de la calor, prepararem un pastis senzillíssim que podem deixar en la nevera per a quan tornem de la platja.

Ingredients per a un motle de 25 a 30 cm

2 cebes
60 g formatge cabra esmicolat
150 ml de llet
2 ous
150 ml. de nata
1 làmina de pasta fullada
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer és calfar el forn a 180º. Tallar les cebes en juliana fina i sofregir-les en una cassola a foc lent fins que estiga transparent. Salar-la i deixar-la reposar uns moments. Mentrestant, en un bol, batrem els ous, salar-los lleugerament, afegir la llet i la nata i mesclar bé. És el moment de tirar també la ceba escorreguda. En un motle de forn d'uns 25 o 30 cm de diàmetre, col•locar paper antiadherent o bé greixar, forrar amb la lamina de pasta fullada i retallar els trossos sobrants. Buidem el contingut del bol, repartim per damunt els trossos de formatge de cabra i fiquem en el forn durant uns 25 minuts. Transcorreguts els quals comprovarem que està acabat si al punxar amb el tenidor, ho traiem net. Desemmotlar, deixar refredar i llest per a menjar. Senzill veritat?"