Google+ Followers

dissabte, 24 gener de 2015

ENSALADA DE COL BLANCA


Ens trobem en una de les temporades de l'any en què moltes persones volen fer dieta. La col blanca és un producte ideal per a aquells que desitgen fer-la. Rica en fibra, baix valor calòric, pobre en sodi, escassa en glúcids, rica en potassi, amb quantitats apreciables de magnesi i calci, bona acció diürètica i amb propietats que milloren el nostre trànsit intestinal (que més voleu) . Pràcticament podem trobar-la durant tot l'any, Admet gran varietat de preparacions culinàries (al vapor, cuita, guisada o crua com hui ja que així és quan millor mantenen la seua vitamina C.

Per a 4 persones

1 kg de col blanca
1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç
6 cullerades soperes oli d'oliva
2 cullerades soperes vinagre de Mòdena
1 dent d'all
Sal

Picar l'all amb el morter i preparar una vinagreta amb el pebre roig, oli i vinagre. Trossejar la col com més xicotet millor, col•locar-la en una font, salar i regar amb la vinagreta. Més senzill impossible.

Nota. La vinagreta se li tira sempre moments abans de servir ja que en cas contrari s'ablaniria la col. També queda bé si es mescla amb llombarda

dissabte, 10 gener de 2015

CASSOLA DE LLAGOSTINS. (Un altra)


La recepta de hui és quasi un clàssic i l'he prepara perquè estic acabant amb les restes del nadal. Encara tenia uns llagostins congelats i, com no podia ser de cap altra manera, una botella de cava. Així que, amb estos ingredients tan senzills, prepararem un entrant tan fàcil i ràpid com resultón.

Només ens farà falta:

½ kg de llagostins
200 cc de cava (un got dels d'aigua)
Unes branquetes de jolivert
Uns vitets
2 dents d'all
Oli d'oliva
Sal

Calfar oli en una cassola de fang i sofregir els alls ben picats i un parell de vitets (si ens agrada un puntet coent). Quan vegem que l'all comence a prendre color, ho traiem del foc. En el mateix oli sofregir durant 3 o 4 minuts els llagostins prèviament descongelats. (Millor si foren frescos naturalment) . Picar mentres el jolivert. Tirar novament els alls, el jolivert i una mica de sal a la cassola i regar amb el cava. Mesclar bé i deixar coure uns 3 minuts més. Apagar el foc i a la taula.

diumenge, 30 novembre de 2014

PAELLA D'ÀNEC, CARXOFA I ESCLATASANGS


Aprofitant que estem en temporada de esclatasangs o pebrasos i que ja comencen a veure's carxofes, hui prepararem una paella tan senzilla com resultona.

El primer és abastir-nos de:

1 magret d'ànec
300 g de esclatasangs
2 carxofes
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo de pollastre
400 g d'arròs
100 g de cigrons (ja remullats)
1 culleradeta de pebre roig
1/2 pimentó roig
Safrà
1 cullera sopera d'herbes aromàtiques (timó, romer, orenga etc)
2 alls
Sal

Agafar el magret i fer-li uns talls en la part del greix. Tallar les puntes de les carxofes, llevar les fulles dures de l'exterior, tallar en làmines fines i deixar-les en un bol amb aigua i unes gotes de llima perquè no ennegrisquen. Pelar i picar alls i tomaca. Tallar en trossos xicotets el pimentó roig. Netejar els robellones de terra amb un drap o paper de cuina, salar-los i tallar-los en trossos si són molt grans. Calfar la paella a foc fluix i abans de que agafe molta temperatura posar el magret amb la part magra cap amunt a fi que la calor dissolga el greix i podem aprofitar-ho per al sofregit. Retirar el magret i deixar que es refrede. En el greix que ha soltat sofregir el pimentó i les carxofes. Mentrestant, una vegada s'haja refredat el magret, llevarem i tirarem la capa de greix que encara té, ho tallarem en lamines de ½ centímetre aproximadament i salarem. Afegir els alls picats i la tomaca i sofregir també. Posar el caldo a calfar i tirar-li el safrà. Una vegada la tomaca estiga fregida, afegir el pebre roig i les herbes aromàtiques que vullguem, donar unes voltes i afegir l'arròs i els cigrons. Sofregir durant un parell de minuts i regar amb el caldo. Quan comence a bullir, rectificar de sal, repartir els esclatasangs per damunt i deixar coure uns 10 minuts a foc fort. Repartir llavors els trossos d'ànec per damunt de l'arròs, abaixar el foc i deixar coure uns 8 minuts més. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Bon profit

diumenge, 16 novembre de 2014

CASSOLETA DE ESCLATASANGS AMB TOMAQUES SEQUES

Ens trobem en plena temporada de rovellons o esclatasangs (tambe anomenats pebrasos) i enguany pareix que estan a molt bon preu, així que no desaprofitaré l'oportunitat de presentar-vos esta cassoleta que estic segur vos va a encantar.

Ens farà falta:

¾ kg de esclatasangs o pebrasos
20 tomaques seques
2 caps d'alls
Un got de vi blanc sec (dels d'aigua)
Herbes aromàtiques (romer, timó, orenga etc)
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer es deixar en aigua tèbia les tomaques seques per a què es rehidraten. Després separar els alls del cap i, sense pelar-los, fer-los un bon tall. Calfar oli en una paella i sofregir, a foc molt fluix els alls. Mentres netejar amb un paper de cuina els robellones i llevar-los la terra que puguen tindre. Trossejar els que siguen grans. Una vegada estiguen quasi fets els alls els passarem junt amb l'oli a una paella gazpachera prou gran com per a què ens càpia tot. Mentres es calfa l'oli, escórrer l'aigua de les tomaques i trossejar-les un poc. Afegir-les a la paella i donar-les unes voltes junt amb els alls. Després tirem els esclatasangs, les herbes aromàtiques a gust de cada un i sal. Mesclem bé amb el contingut de la cassola i deixem sofregir durant un parell de minuts. Reguem llavors amb el vi i deixar coure 3 o 4 minuts més. Apagar i cobrir amb una tapa d'alumini un poc per a què l'herbes perfumen el guisat. Servir calent. (No desperdicieu cap dent d'all. Bon profit

diumenge, 19 octubre de 2014

LA SOROLLA



Ja ha arribat la tardor i m'agradaria hui parlar-vos de la fruita de la sorollera o soroller que és un arbre mediterrani de la família de les rosàcies. La sorolla sol madurar en el mes de setembre i pot ser de diversos colors segons la seua varietat. Té forma de poma i la grandària, poc major que el d'una cirera. De gust agredolç, és riquíssima en vitamina C, per tant, molt apropiada per a curar grips i costipats. El seu ús culinari no és que siga excessivament extens però podem consumir-los bé directament o preparar dolços, licors, sucs i inclús melmelades. Hui optarem per la recepta mes senzilla, el licor de sorolla.

Haurem d'abastir-nos de:

1 kg sorolles madures
1 litre de rom blanc (també pot ser aiguardent)
1 litre d'aigua embotellada (que no siga de l'aixeta ja que esta porta clor)
850 g de sucre"

Netejar bé les sorolles amb aigua i tallar-les en trossos rebutjant llavors i cor. Col•locar l'aigua en una casserola, dissoldre el sucre i anar remenant contínuament amb el foc mitjà durant uns 15 minuts a fi d'aconseguir que espessisca però evitant que caramel•litze. Afegir en eixe moment les sorolles i deixar bullir 5 minuts més. Apagar el foc i deixar refredar. Col•loquem el contingut de la cassola (xarop i sorolles) en un recipient de vidre de boca prou ampla com perquè càpien els trossos de sorolla, afegim el rom, tapem, ho col•loquem en un lloc fresc i fosc i ho deixem macerar durant una vintena de dies remenant-ho de tant en tant. Transcorregut este temps, passar-ho a una botella normal però filtrant amb una gasa tot el contingut a fi de llevar-li les impureses i els trossos de sorolla. Etiquetar i deixar uns 3 mesos fins a poder beure.

diumenge, 5 octubre de 2014

ARRÒS CALDÓS AMB CONILL I ESCLATASANGS


Després d'uns dies de descans ací estic altra vegada amb tots vosaltres. Inclús que per estes terres encara és prompte perquè hi haja esclatasangs, he aconseguit uns pocs de l'interior i vos vaig a preparar un arròs d'eixos que necessiten d'una bona sesta per a poder coure-ho.

Per a 4 persones.

1 conill
300g d'arròs
¼ kg esclatasangs
½ pimentó roig
1 tomaca madura
1 ceba xicoteta
3 dents d'all
1'5 litres de caldo de carn
½ cullerada de timó
½ cullerada de romer,
Safrà
Pebre negre
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Sal

Netejar els esclatasangss de la terra que puguen tindre en un drap (sense aigua) . Salpebrar els trossos de conill i en una cassola sofregir-los fins a daurar-los. Mentres pelar i picar finament la ceba, els alls, la tomaca. Tallar en trossos no molt grans el pimentó i els robellones. Picar el jolivert. Una vegada daurat el conill retirar-ho. En el mateix oli, sofregir pimentó, ceba, alls i tomaca. Fet açò, afegir el conill, les herbes aromàtiques i el jolivert. Regar amb el caldo i deixar coure tot junt uns 15 minuts. És el moment d'afegir l'arròs i deixar coure a foc mitjà uns deu minuts. Tirem el safrà, sal i els esclatasangs. Deixar coure uns 8 minuts més. Apagar i servir de seguida. Bon profit

dissabte, 6 setembre de 2014

PASTÍS DE CARABASSETA



Tinc tomaques i carabassetes "de castic" i a casa ja no sabem que fer amb elles. Per això i a pesar que ja hem preparat en este blog un parell de pastissos de carabasseta, hui faré un altre.

Per a 4 persones

3 ous
3 tomaques (poc mas de ½ kg)
1 ó 2 carabassetes (3/4 kg aprox.)
100 ml de llet
¼ kg de tallades de pit de titot
Formatge en tallades per a fondre
Pebre negre
Mantega
Sal


Precalfar el forn a 180º. En una cassola calfarem aigua amb sal. Tallar en lamines de poc més poc menys ½ cm de grossor la carabasseta. Quan l'aigua comence a bullir, escaldar-la durant 1 minut. Reservar i escórrer bé. Pelar les tomaques i tallar-les en làmines fines també. Agafar un motle de forn (d'uns 5 cm de fondo) i greixar-ho bé amb la mantega. En un bol batem els ous, la llet, pebre mòlt i un pessic de sal. Col•loquem una base de carabasseta, després, una capa de rodanxes de tomaca damunt, salar. Col•loquem una capa de tallades de pit de titot. (Si són molt fines és convenient posar dos) i per ultime una de tallades de formatge. És el moment de tirar la mitat del contingut de bol i remenar bé perquè l'ou i la llet es repartisquen uniformement. Posem una altra capa de carabasseta i repetim l'operació. Capa de tomaca, sal, titot i formatge. Acabem amb l'altra mitat del contingut del bol. Ficar en la part baixa del forn durant uns ¾ d'hora. Traure, deixar refredar almenys mitja horeta, desemmotlar i a la taula. Probablement, quan apagueu el forn, tindreu la sensació que no s'ha quallat encara però és que la carabasseta solta molta aigua amb la calor i si esperem que desaparega segurament se'ns quallarà massa i ens quedarà el pastís molt sec.