Google+ Followers

diumenge, 7 de febrer de 2016

ORTIGUES DE MAR


Hui vaig a presentar-vos un plat que em rondava pel cap des dels inicis d'este blog i que, per no poder aconseguir el seu ingredient principal, he hagut d'anar posposant-ho fins ara. Es tracta de l'ortiga de mar o anemona. El seu consum està molt generalitzat per Andalusia, especialment en la costa gaditana pero és prou comú veure plats preparats amb elles per la resta de les nostres costes. De fet les estan incorporant als foguers d'algunes de les més anomenades cuines. Pareix una planta marina però està classificada com a animal en el grup dels celenters. Viu pegada a les roques i la seua dieta es compon de placton i inclús xicotets peixos i carrancs que capturen amb els tentacles dotats de cèl·lules urticàries que tenen en la seua part superior. Des del punt de vista dietètic podem dir que són pura proteïna i molt poc greix, sent els que patixen de gota o acid úric els únics que no han d'abusar del seu consum ja que el que si que tenen són prou purines que després el nostre cos transforma en acid úric. Gastronomicament parlant diria que el més normal és presentar-les fregides tal com les prepararem hui però també poden consumir-se amb arròs o en remenats o truites

Ingredients:

Ortigues de mar
Farina de blat
Oli d'oliva
Sal
Vinagre



Abans de començar vos recorde que les ortigues porten cèl·lules urticàries. Podeu tocar-les i agafar-les amb les mans sense cap problema, llevat que tingueu algun tipus d'al·lèrgia clar està, però ni se vos ocórrega, sense llavar-vos, rascar-vos o tocar-vos altres zones del cos amb la pell més blaneta ja que de seguida se vos irritaria.

La primera cosa que hem de fer és llevar, ortiga a ortiga, totes les pedres, caragols de mar, algues o restes de xicotets peixos i carrancs que puguen tindre. Després les tirarem en una safata i posarem aigua, sal i un bon doll de vinagre i les esbaldirem bé. Les traurem amb les mans i les deixarem en un altra safata. Rebutjarem l'aigua de la primera safata que veureu s'ha quedat bruta i bavosa. Repetirem l'operació un parell de vegades (tampoc convé remenar massa les ortigues ja que es desfan). Una vegada netes les escorrerem bé. Tirarem farina i un poquet de sal en un plat. Calfarem prou oli en una paella. Anirem arrebossant una a una i passant-les per l'oli a penes. El truc és fregir quatre o cinc cada vegada ja que així les traiem de seguida i no se'ns cremen. Anar deixant-les en paper absorbent per a llevar l'excés de greix. Una vegada fregides totes, les col·locarem en un plat i a la taula a disfrutar. Esta és la forma més senzilla de menjar-les. També hi ha qui prepara l'arrebossat amb farina, ou, cervesa i sal.

diumenge, 24 de gener de 2016

PASTIÇ DE CARABASSA


Hui vos presente una recepta que per la seua senzillea i per l'absencia a aparats tecnics, estic segur animarà i ajudarà a aquelles persones que no volen o no saben fer un postre en la seua propia casa,  a decidir-se.

Els ingredients son:

½ kg de polpa de carabassa rostida (o bollida)
4 ous
8 cullerades soperes de farina
8 cullerades soperes de sucre
1 sobre de 16 gr de llevat en pols
1 yogurt natural
½ got del yogurt utilisat d'oli de girasol
1 cullerada de les de cafe de canella
La ralladura d'un llima
1 pastilla de chocolate amb avellanes

Pre-calfar el forn a 200º. En un bol mesclar be la farina, el sucre, la canella i al llevat. Batre els ous i afegir-los tambe. A continuacio anar afegint la resta d'ingredients i mesclar fins conseguir una massa homogenea. Agarrarém un mole redo en el fons desmontable d'uns 30 centimetros  i ho cobrirém en paper d'alumini. Ensaginar-ho en un poc de manteca per a facilitar despres la seua extraccio. Farcir el mole en el contingut del bol i ficar en el forn durant uns 45 o 50 minuts. En una agulla comprovarém que ya està fet. Quan se hi haja descalfat, li donarém  la volta, desmoldarem i llevarém el paper. Colocar-ho en una font o plat gran. Tallar en trossos la pastilla de chocolate i ficar-los en un recipient de cristal  resistent i que posarém a bullir en un cacet de diametro mes ample al bany maria evitant que el que conte el chocolate toque el seu fons i procurant que l’aigua no esguite al chocolate per que se mos tallaria. Anirem remenant sempre a foc fluix fins conseguir fondre-ho totalment. Cobrir de seguida el pastiç per que si mos esperem i se gela se tornarà a collarse.

diumenge, 17 de gener de 2016

GUATLES EN ESCABETX


En este blog ja hem vist com preparar cavalla, bonyitol i albergina en escabetx i hui provarem amb guatles. Poc podem comentar ja de l'escabetx. Quant a les guatles, la part que ens interessa és que es tracta d'una au que s'alimenta bàsicament de gramínies i d'algun insecte amb carn més o menys saborosa depenent si és silvestre o de granja. Les primeres, òbviament són molt millors i tenen la carn de color més fosca i dura que les segones. En general la seua carn aporta prou proteïnes, ferro i vitamines B2 i B6 i pot ser de dieta si no l'acompanyem de cap salsa d'eixes que són caloria pura.

Per a 10 guatles ens farà falta:

1/2 kg de cebes
2 carlotes (uns 400 g)
5 dents d'all
2 branquetes de jolivert
4 fulles de llorer
½ cullerada sopera de pebre negre en gra
1/2 cullerada sopera de timó i orenga
1 got (dels d'aigua) de vi blanc sec
1 got (dels d'aigua) de vinagre de vi blanc
2,5 gots d'aigua
1 got (dels d'aigua) d'oli d'oliva
Sal

Tallem la ceba en juliana i la carlota a rodanxes, Com probablement hàgeu comprat les guatles en la botiga ja vos vindran pelades i en alguns casos netes i buides. Si no fóra així i sou dels privilegiats que heu arreplegat guatles silvestres ja sabeu que vos toca plomar-les i buidar-les per dins. Siga com siga, tallar-les en quarts i salar-les. Calfem l'oli en una cassola prou gran per a què ens càpia tot i sofregim primer que res la carn i els alls sencers i sense pelar. Una vegada les tinguem bén dauradetes, les retirem, llevem mig got d'oli i amb el restants sofregimrem la carlota i la ceba, afegir el jolivert, el llorer, el pebre, el timó i l'orenga, agreguem la carn una altra vegada, mesclem bé i deixem uns 10 minuts aproximadament a foc moderat. És el moment d'afegir el vi, el vinagre i l'aigua. La quantitat d'aigua és aproximada i dependrà de la grandària de la cassola. Ha de ser prou com per a cobrir tota la carn. Ara només hem de deixar coure, amb la tapa posada, uns 45 minuts a foc mínim. És recomanable deixar que es refreden abans de menjar. Si les guardem en la nevera poden durar 6 o 7 dies perfectament i també les podeu congelar per racions i traure-les quan ens abellisca. Sembla que un cava brut vos acompanyarà bé

diumenge, 15 de novembre de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB GALERES, SÉPIA I COL


Este arròs és molt típic de la nostra zona i, com podeu veure, és tan senzill de preparar com "resultón"

Com sempre, per a 4 persones

300 g d'arròs
8 galeres
300 g de sépia
250 g de col arrissada
1 tomaca madura
1600 cc caldo de peix
1 cullerada de pebre roig dolç
2 dents d'all
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Pelar i picar la tomaca i els alls. Tallar la col. Netejar, tallar en trossos xicotets i salar la sépia. Netejar amb aigua freda les galeres. En una cassola calfar oli i sofregir lleugerament les galeres. Reservar. En el mateix oli sofregir la sépia i la col. Afegir la tomaca i els alls ben picats. Una vegada tot sofregit afegir el pebre roig, mesclar bé i regar de seguida amb el caldo. Deixar coure a foc mitjà durant uns 15 minuts. Quan vullguem podem tirar el safrà. Tirar l'arròs i quan comence a bullir deixar coure a foc mitjà 12 minuts. Rectificar de sal, afegir les galeres reservades i deixar coure 4 minuts més. Emplatar sense esperar.


dimarts, 3 de novembre de 2015

PAELLA D'AGULLA, ESPINACS I ALLS


En este blog ja vaem parlar, allà pel 2010, de l'agulla del Mediterrani (belone belone gracilis), peix que rep tal nom per la forma que té la seua boca. Normalment solen veure's pels mercats a finals de l'estiu o principi de la tardor i la seua dieta està basada en xicotets crustacis, cefalòpodes o peixos. Antigament la servien fregida o torrada com a aperitiu en els bars però hui, ha desaparegut pràcticament d'entre les cartes per tot arreu. Com ja heu vist en este blog com preparar-les fregides o torrades, hui veurem una paella utilitzant este peix junt amb un manoll d'espinacs i alls. Sens dubte un arròs barat.

Anem allà. Com sempre, per a 4 persones:

8 agulles (les meues tenien uns 25 o 30 cm)
350 g d'arròs
½ kg d'espinacs
3 calamars mitjans
1.5 litres de caldo de peix
Safrà
1 culleradeta de pebre roig dolç
1 cabeça d'alls
1 tomaca madura
Oli d'oliva
Sal


Netejar el calamar, tallar-ho a rodanxes i salar. Estripar agulles i salar també. Pelar i picar la tomaca. Fer un tall en cada dent d'all però no perlarlos, Calfem oli en la paella i sofregim lleugerament les agulles. Reservar. En el mateix oli sofregim el calamar i els alls. A continuació tirem la tomaca i finalment els espinacs. Una vegada tot sofregit, afegim l'arròs i el pebre roig, li donem unes voltes i reguem amb el caldo bullint. Tirem colorant, o millor safrà, rectifiquem de sal i deixem coure 10 minuts a foc fort. Col·loquem les agulles que havíem reservat, abaixem el foc i coem 7 minuts més fins que s'asseque el caldo. Apagar i deixar reposar 5 minuts.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

COETES DE RAP FREGIDES

A estes altures, no descobriré res si dic que el rap probablement siga un dels millors menjars que un pot emportar-se a la boca. Les formes de guisar-ho són inenarrables però sempre amb una grandària mínima. Quan com hui, són de talla xicoteta, crec que simplement fregint-los, podem disfrutar d'un aperitiu excepcional.

Coetes de rap
Pebre blanc
Oli d'oliva verge extra (si és possible)
Una llima
Sal

Amb unes tisores tallarem les espines que apareixen sobre i davall les cues. Salpebrar-les. En una paella calfarem prou oli. La temperatura de l'oli és el més important. Tirar les cua i sofregir durant 1 minut o minut i mig per cada costat (segons grandària) . Quan vegem que comencen a agafar una tonalitat daurada, les anirem retirant i col·locant sobre un plat amb paper absorbent. Col·locar de seguida en un altre plat, sense donar-li temps a refredar-se i a la taula amb una rodanxeta de llima. Un vi blanc fresc i no massa sec vos anirà de meravella.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

ARRÒS CALDÓS AMB SÉPIA I ESPINACS


Ara que la calor pareix que ens estiga donant una treva, és un bon moment per a preparar-nos un arròs caldós d'estos que t'obliguen a fer una sesta després.

Per a 4 persones

350 g d'arròs
1 tomaca madura
1.600 cc de caldo de peix
200 g d'espinacs
½ gotet de vi blanc
1 creïlla
Safrà
1 culleradeta de pebre roig dolç
½ Pimentó roig
3 dents d'all
Oli d'oliva
Sal

Netejar i tallar en trossos xicotets la sépia. Salar-la. Pelar i tallar també en trossos xicotets la creïlla. Tallar el pimentó i netejar i trossejar els espinacs. En una cassola de ferro calfarem oli i sofregirem la sépia, el pimentó i la creïlla. Mentres pelarem i picarem la tomaca i els alls. Afegir la picada. Quan comence a agafar color tirarem els espinacs i quan reduïsquen estos, el pebre roig. Remenar i de seguida regar amb el vi i deixar coure uns 5 minuts. Afegir el caldo i portar a ebullició. Tirar l'arròs, el safrà i sal. Deixar coure uns 5 minuts a foc fort i 13 a foc fluix. Apagar el foc i servir de seguida.


Nota. Si no tinguérem caldo de peix, podríem fer-ho amb aigua. En eixe cas, és recomanable que una vegada fet el sofregit, deixem coure tot una ½ hora abans de tirar l'arròs a fi que es mesclen bé els sabors