Google+ Followers

diumenge, 15 d’octubre de 2017

TRUITA DE ESPINACS I BACALLA



Heus ací un altre plat facilíssim de preparar i que ens pot traure d'un compromís en qualsevol moment.

Ingredients per a 2 persones

200 g d'abadejo dessalat
200 g d'espinacs
1 dent d'all
3 ous
Una mica de pebre roig dolç
Oli d'oliva verge extra
Sal


Se sofrigen un poc els espinacs junts amb l'all bén picadet. S'afig l'abadejo prèviament dessalat i esmollat. Es mescla tot i se li afig una mica de pebre roig. S'incorporen els ous batuts i es qualla la truita al gust. Més senzill impossible

divendres, 22 de setembre de 2017

CRUET DE MUSSOLA


Allà per agost del 2008 ja parlarem de la musola o caçó en este blog per tant, poc més podem afegir. Hui prepararem una recepta per a xuplar-se els dits amb ella. Assegurar-vos de tindre un bon tros de pa a mà perquè vos va a fer falta.

Per a 2 persones

4 musolas
150 g de cloïsses
4 cullerades soperes de tomaca triturada
3 dents d'all
3 fulls de llorer
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Oli d'oliva verge extra
Sal


La musola la venen ja pelada en les pescateries, per tant, nosaltres només les tallarem en trossos d'uns 7 cm. En una paella gazpachera cobrir d'oli el fons i repartir la musola uniformement i després afegir els alls triturats, les fulles de llorer partides per la mitat i finalment, la tomaca, sal i un bon doll d'oli d'oliva. Cobrir amb aigua i deixar coure uns 10 minuts, tirar les cloïsses i deixar coure altres 5 per a què s'òbriguen i a la taula. Un vi verdejo sec bén fresc vos vindrà de meravella per a acompanyar este plat.

dissabte, 16 de setembre de 2017

CUITET DE PESOLS


El plat de huí és rapid i bo de fer i ens servirà per a donar a conéixer un embotit típic d'estes terres. Es tracta del "blanquet". Ës facil d'imaginar, que el seu nom ve del color que te i es que per a fer-ho no s'utilitza sang si no soles cap i magre viat del porc al què s'afig, normalment, espècies, pinyons, ou i eixa mescla es farcida en budell natural del animal i es bull. Les espècies tambe cambien segons on ens trobem però el mes comú sol ser clau, canella i pebre. En esta recepta ho guisarem però també pot menjar-se cru d'aperitiu, a la planxa o amb un bon arròs al forn. 

Per a 2 persones haurem d'abastir-nos de:

400 g de pésols (poden ser congelats)
1 blanquet
1 ceba
2 ous
2 culleradetes de pebre roig dolç (de les de café)
Oli d'oliva verge extra
Sal

En una cassola sofregir la ceba tallada fina fins que comence a transparentar. Mentres tallem l'embotit a rodanxes i ho afegim tambe. Continuem amb els pésols (si són congelats  els tirarem sense descongelar). Ara salarem, afegirem el pebre roig, mesclarem tot be i finalment cobrirem amb aigua. Deixar coure a foc mità fins que els pésols comencen a estar tendres i l'aigua haja reduït. Ës el moment d'afegir els ous, tapar la cassola i deixar-los quallar. Emplatar i llest. Bon profit.

diumenge, 27 d’agost de 2017

CREÏLLES AMB LACÓN

A vegades pense que, sent un dels aliments més consumits pel ser humà, no li hem donat a la creïlla el reconeixement que es mereix. Va ser portada des d'Amèrica del Sud pels espanyols i, depenent de l'època de recol·lecció, podem distingir entre nova o primerenques (s'arrepleguen entre abril i juny), semitardana o d'estancion, (les d'ara) i velles o tardanes (que es cullen a la tardor). A manera d'homenatge, hui les prepararem amb un ingredient que, no és d'esta zona, pero es bo d'aconseguir en qualsevol hipermercat. Es tracta del lacón i és un producte procedent de les potes davanteres del porc que es presenta i s'elabora de forma molt semblant a la del pernil curat però amb un període un poc més curt i que es diferencia del pernil dolç en què ve sempre acompanyat de l'os i no porta tractament de calor ni injecció de salmorra. La mescla d'ambdós ingredients ens va a presentar un plat que pot ser tant aperitiu, entrant o inclús plat principal.

Per a 2 persones

2 creïlles grans
200 gr de lacon tallat a ganivet
Oli d'oliva verge extra
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Sal d'escates o sal Maldon


Posem a bullir les creïlles netes de terra durant uns 20 minuts. Amb un ganivet podem punxar-les i comprovar que estan cuites. Les traiem de l'aigua i deixem refredar. Les pelem, tallem a rodanxes d'un centímetre aproximadament i les repartim pel fons d'una safata o plat gran. Tirem la sal per damunt, estrenyent amb els dits les escates perquè repartisca bé. A continuació afegim el lacàs per damunt. En un bol apte per a micro, mesclem l'oli amb el pebre roig, i calfem durant uns minuts. Traure i repartir amb una cullera sopera tot per damunt regant tant les creïlles com el lacon. Bon profit.

diumenge, 20 d’agost de 2017

FRESES DE LLUÇ AMB TOMACA


El plat de hui bé podria ser una variant de la recepta que vam veure el passat dia 15 d'agost. Només substituïm l'abadejo per la fresa de lluç cuita. Si esteu ja farts de la clàssica llandeta d'escopinyes, clòtxines o olives, la recepta de hui pot acompanyar magníficament a un parell de cerveses bén fredes durant estos dies de calor bascosa.

Per a 2 persones únicament vos farà falta:

1 tomaca ben madura
50 g de fresa de lluç cuita
Oli d'oliva verge extra
Un ramellet de jolivert
Sal


La seua preparació és tan senzilla i ràpida com ratllar la tomaca i escórrer bé el caldo. Col·locar-ho en el fons d'un plat. Salar. Tallar la fresa a rodanxes d'1 cm aproximadament i repartir-les pel plat. Afegir el jolivert picat i regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva. Més senzill impossible.

dimarts, 15 d’agost de 2017

ABADEJO AMB TOMACA


L'estiu és l'estació de l'any més generosa des del punt de vista agrarí. No hi ha una altra temporada igual on pogam trobar tanta fruita, verdura i hortalissa fresca. Bresquilles, meló d'alger, meló, paraguaians, prunes, nectarines, cogombres, pimentons, albergines, carabasseta i, com no, tomaques. Precisament amb estes últimes presentarem un plat senzillíssim de preparar que bé podia ser el sopar d'una d’eixes caloroses nits d'estiu.

Per a 2 persones necessitarem:

120 g de molles d'abadejo dessalat
2 tomaques madures
1 branqueta de jolivert
Oli d'oliva verge extra
Sal d’escates.

Ratllar les tomaques i escórrer bé. Piquem el jolivert. Esmollem amb les mans l'abadejo. Agafem un plat prou gran com perquè càpia tot i repartim pel fons tota la tomaca, damunt col·loquem les molles d'abadejo. A continuació el jolivert i reguem amb l'oli. Només ens queda salar el plat. Vos aconselle que amb els dits tritureu les escates de la sal. Es repartirà millor i la notàreu mes. Este plat també podeu preparar-ho amb abadejo sense dessalar, i en eixe cas haureu de dessalar-ho al vostre gust i normalment no farà falta sal.

Un vi blanc verdejo bén fresc vos vindrà molt bé per a acompanyar

diumenge, 6 d’agost de 2017

FIDEUA D'ANEC (II)

A l'octubre del 2015 ja vaig fer una fideua d'ànec. Hui vaig a portar-vos una nova recepta més senzilla ja que la prepararem amb confit, llevarem la carxofa que ara no es temporada, i posarem caldo de compra. El merit d’esta fideua és de la meua filla Belen que ja comença a fer els seus temptejos en la cuina.

Per a 4 comensals haurem d'aprovisionar-nos de:

250 g de fideus grossos
300 g de bolets variats
2 confits d'ànec
2 medallons de foie cru
100 g de tomaca natural triturada
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Safrà
Caldo d'au o de pollastre (doble quantitat que de fideus)
1 ceba mitjana
Sal

Llevem el greix dels confits i el reservem. Llevem la pell i els esmicolem. Pelem i piquem la ceba. Encenem el foc de la paella i en compte de tirar-li oli, calfarem el greix dels confits que havíem reservat. Una vegada estiga calent, li donarem un parell de voltes als medallons de foie i els retirarem i reservarem. És el moment de pochar la ceba i quan comence a daurar-se, tirarem la carn de l'ànec esmicolada, els bolets nets i trossejades i sal i li donarem unes poques voltes. Continuem amb la tomaca i sofregirem bé remenant de tant en tant perquè no es creme. Mentres tallarem els medallons de foie el més fi possible i calfarem el caldo de pollastre o au (jo he calfat poc més d'un litre perquè hem cuinat amb una paella un poc més gran del que corresponia i té més evaporació). Una vegada sofregida la tomaca tirem el pebre roig, remenem i tot seguit regarem amb el caldo. Quan comencé a bullir, tirarem el safrà i els fideus i deixarem coure uns 5 minuts a foc fort, rectificarem de sal si fera falta i després repartirem el foie per tot, abaixarem el foc i deixarem coure uns 5 o 7 minuts més fins que es quede sense caldo i els fideus queden cuits.

Nota. Hi ha qui posa fideus dels de fideua però jo crec que el fideu normal absorbix més els sabors que estos. Inclús hi ha qui posa tallarines trossejats xicotet. Que cada un pose el que estime més convenient.

Per a acabar podem acompanyar, ara que és estiu, amb un bon vi rosat o un negre sense molt de cos, bén fresquet.

Bon profit.