Google+ Followers

diumenge, 20 d’agost de 2017

FRESES DE LLUÇ AMB TOMACA


El plat de hui bé podria ser una variant de la recepta que vam veure el passat dia 15 d'agost. Només substituïm l'abadejo per la fresa de lluç cuita. Si esteu ja farts de la clàssica llandeta d'escopinyes, clòtxines o olives, la recepta de hui pot acompanyar magníficament a un parell de cerveses bén fredes durant estos dies de calor bascosa.

Per a 2 persones únicament vos farà falta:

1 tomaca ben madura
50 g de fresa de lluç cuita
Oli d'oliva verge extra
Un ramellet de jolivert
Sal


La seua preparació és tan senzilla i ràpida com ratllar la tomaca i escórrer bé el caldo. Col·locar-ho en el fons d'un plat. Salar. Tallar la fresa a rodanxes d'1 cm aproximadament i repartir-les pel plat. Afegir el jolivert picat i regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva. Més senzill impossible.

dimarts, 15 d’agost de 2017

ABADEJO AMB TOMACA


L'estiu és l'estació de l'any més generosa des del punt de vista agrarí. No hi ha una altra temporada igual on pogam trobar tanta fruita, verdura i hortalissa fresca. Bresquilles, meló d'alger, meló, paraguaians, prunes, nectarines, cogombres, pimentons, albergines, carabasseta i, com no, tomaques. Precisament amb estes últimes presentarem un plat senzillíssim de preparar que bé podia ser el sopar d'una d’eixes caloroses nits d'estiu.

Per a 2 persones necessitarem:

120 g de molles d'abadejo dessalat
2 tomaques madures
1 branqueta de jolivert
Oli d'oliva verge extra
Sal d’escates.

Ratllar les tomaques i escórrer bé. Piquem el jolivert. Esmollem amb les mans l'abadejo. Agafem un plat prou gran com perquè càpia tot i repartim pel fons tota la tomaca, damunt col·loquem les molles d'abadejo. A continuació el jolivert i reguem amb l'oli. Només ens queda salar el plat. Vos aconselle que amb els dits tritureu les escates de la sal. Es repartirà millor i la notàreu mes. Este plat també podeu preparar-ho amb abadejo sense dessalar, i en eixe cas haureu de dessalar-ho al vostre gust i normalment no farà falta sal.

Un vi blanc verdejo bén fresc vos vindrà molt bé per a acompanyar

diumenge, 6 d’agost de 2017

FIDEUA D'ANEC (II)

A l'octubre del 2015 ja vaig fer una fideua d'ànec. Hui vaig a portar-vos una nova recepta més senzilla ja que la prepararem amb confit, llevarem la carxofa que ara no es temporada, i posarem caldo de compra. El merit d’esta fideua és de la meua filla Betlem que ja comença a fer els seus temptejos en la cuina.

Per a 4 comensals haurem d'aprovisionar-nos de:

250 g de fideus grossos
300 g de bolets variats
2 confits d'ànec
2 medallons de foie cru
100 g de tomaca natural triturada
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Safrà
Caldo d'au o de pollastre (doble quantitat que de fideus)
1 ceba mitjana
Sal

Llevem el greix dels confits i el reservem. Llevem la pell i els esmicolem. Pelem i piquem la ceba. Encenem el foc de la paella i en compte de tirar-li oli, calfarem el greix dels confits que havíem reservat. Una vegada estiga calent, li donarem un parell de voltes als medallons de foie i els retirarem i reservarem. És el moment de pochar la ceba i quan comence a daurar-se, tirarem la carn de l'ànec esmicolada, els bolets nets i trossejades i sal i li donarem unes poques voltes. Continuem amb la tomaca i sofregirem bé remenant de tant en tant perquè no es creme. Mentres tallarem els medallons de foie el més fi possible i calfarem el caldo de pollastre o au (jo he calfat poc més d'un litre perquè hem cuinat amb una paella un poc més gran del que corresponia i té més evaporació). Una vegada sofregida la tomaca tirem el pebre roig, remenem i tot seguit regarem amb el caldo. Quan comencé a bullir, tirarem el safrà i els fideus i deixarem coure uns 5 minuts a foc fort, rectificarem de sal si fera falta i després repartirem el foie per tot, abaixarem el foc i deixarem coure uns 5 o 7 minuts més fins que es quede sense caldo i els fideus queden cuits.

Nota. Hi ha qui posa fideus dels de fideua però jo crec que el fideu normal absorbix més els sabors que estos. Inclús hi ha qui posa tallarines trossejats xicotet. Que cada un pose el que estime més convenient.

Per a acabar podem acompanyar, ara que és estiu, amb un bon vi rosat o un negre sense molt de cos, bén fresquet.

Bon profit.


dilluns, 3 d’octubre de 2016

POLP AMB TOMACA


Una senyora que m'haguera agradat conéixer i que desafortunadament ja no està entre nosaltres, moltes vegades deia: "Saber viure és la clau que viure tot el món sap". Ho dic perquè plats de polp ben preparats podrem trobar en molts llocs, però sincerament crec que quan proveu la recepta de hui, que amb tant afecte cuinava la dita senyora i que ha arribat a les meues mans amb correccions generacionals, estic convençut vos costarà canviar la forma de guisar este cefalòpode. Simplement espectacular.
 
Per a 4 persones haurem d'aprovisionar-nos de:

4 polps de ½ kg aproximadament cada un
1 tomaca madura mitjana
11 dents d'all (chafats)
1 got (dels d'aigua) de vi negre
3 culleradetes (de les de café) de pebre roig de fulla.
Oli d'oliva

Si podeu comprar polps de roca, feu-ho ja que són molt més saborosos que els normals. Els netejarem i els separem les potes una a una. El que és la bossaa podem utilitzar-la per a altres guisats inclús que hi ha qui la trosseja i els afig a les potes. Agafarem una cassola prou gran com perquè ens càpia tot i cobrirem el fons amb oli d'oliva, afegirem, tot en cru, el polp, la tomaca partida per la mitat, els alls xafats amb pell i el pebre roig. Mesclar tot i deixar coure a foc fort. Veurem com el polp va soltant aigua. Esperar que esta reduïsca i regar amb el vi. Abaixar el foc al mínim i deixar coure una hora aproximadament fins que la salsa reduïsca i quede ben espessa Este temps és orientatiu i depén de la potència del foc. Abans de que comence a apegar-se i l'oli siga visible, apagar el foc. Llevar el peduncle de la tomaca i la pell ja que esta s'haurà desfet. Servir amb una bona barra de pa i ... a muullarrr.

Ja em comtàreu

diumenge, 15 de maig de 2016

BESCUIT DE TARONJA


És de tots conegut que la rebosteria d'estes terres va quedar, sense cap tipus de dubtes, clarament influenciada per la presència musulmana. Ingredients com la farina, ous, ametles, anous, carabassa, pansa etc, era el que més a mà es tenia i el que s'utilitzava tant durant aquella època com ara. Hui mesclarem part deixos ingredients amb la fruita més estesa per esta zona i amb l'invent que va revolucionar, la fabricació de pa i de pastes, el rent.

Ens farà falta:

4 ous grans (L)
200 gr. farina
200 gr. sucre
½ got i un poc mas (dels d'aigua) de suc de taronja (uns 200 ml)
½ sobre de rent ROYAL
1 cullerada sopera o dos de ratlladura de taronja (a gust de cada un) Una mica de sal
Mantega

Precalfar el forn a 200º. Tamisarem la farina. Agafarem una cullerada de farina i la mesclarem amb el rent i reservar. Mesclem la resta de la farina amb la ratlladura de la taronja. Esprémer les taronges fins a aconseguir el suc necessari. Trencar els ous i separar les clares dels rovells. Tirar les clares en un bol amb una mica de sal i batre fins a muntar. Afegir el sucre i tornar a batre. Tirarem a poc a poc els rovells amb cuidado de que no se'ns abaixe molt la merenga. Afegir el suc, batre i després la farina. Mesclar tot be i, una vegada aconseguit, afegir la mescla de rent i farina que havíem reservat. Mesclar tot i abocar en un motle de silicona o d'alumini, apte per a forn, prèviament engreixat amb la mantega perquè no se'ns apegue. Quan el forn haja aconseguit la temperatura desitjada, ficar-ho dins durant uns 30 o 35 minuts (depén del forn i del motle) . Cal vigilar que no es creme ni que es quede cru per dins. És preferible que el motle tinga forma de rotllo ja que la calor arriba millor al centre. Una vegada quallat, deixar refredar i desemmotlar.

diumenge, 1 de maig de 2016

TRUITA D'ESPÀRRECS


Tenim a casa una xicoteta zona on ens creixen espàrrecs. La seu baixa aportació calòrica i el diürètic que són els fa ideals per a dietes d'aprimament però preparats a la planxa, al vapor o com a màxim, com hui que faré una truita amb ells.

Ens farà falta:

½ manoll d'espàrrecs
2 dents d'all
2 ous
Un pessic de comins
Oli d'oliva
Sal

Tallar fins els espàrrecs des de la punta fins que comencem a notar que es fan durs i costen de tallar. Rebutjar la resta. Filetejar els alls. Posar oli a calfar en una paella xicoteta i anar confitant els alls. Poc abans que comencen a daurar-se, tirar els espàrrecs, un pessic de sal i uns pocs comins. Tapar i coure a foc fluix sense deixar que es cremen. Mentrestant, batre els ous. Quan vegem que els espàrrecs estiguen ja fets, destapar, deixar que s'evapore el poc caldo que hi haja. Tirar els ous i quallar. Senzill veritat. Els espàrrecs tenen mal maridatge però si voleu acompanyar de vi, proveu amb un fino o una manzanilla fresca.

diumenge, 10 d’abril de 2016

PASTÍS D'ALBERGINA Y TONYINA


Poc podem dir de l'albergina que no hàgem dit ja. La recepta de hui, facilíssima de fer i amb ingredients que podem tindre a mà un dia qualsevol.

Per a 4 persones

¾ kg d'albergina
200 g de tonyina en oli d'oliva
1 ceba i mitja
1 culleradeta de comins (de les de café)
125 g de formatge d'untar (crema)
Formatge ratllat
Oli d'oliva verge extra
Sal

Pelar i picar la ceba. Pelar i tallar en quadrets xicotets l'albergina i deixar-los en un bol amb aigua i unes gotes de vinagre o llima a fi d'evitar que ennegrisquen. En una paella prou gran com perquè càpia tot, calfar oli i sofregir en primer lloc la ceba fins que comence a transparentar. En eixe moment afegir l'albergina, ben escorreguda, la tonyina sense oli, els comins i un bon pessic de sal. Mesclar i deixar a foc mitjà durant un quart d'hora aproximadament. Afegir el formatge d'untar i mesclar tot fins a aconseguir una massa espessa i homogènia. Amb ella omplirem una safata de forn, tirarem per damunt amb formatge ratllat i ficarem uns minuts en el grill fins que es desfaça i quede daurat.