dissabte, 29 de setembre del 2012

SUC ROIG DE TONYINA


Ja s'ha donat en este blog la recepta del Suc Roig, i hui anem a preparar-ho amb algunes variants sobre l'anterior i canviant rap per uns trossos de tonyina que he aconseguit.

Per a 4 persones.

600 g de tonyina
2 creïlles
1 bossa de cloïsses
3 tomaques
3 ñoras
Un ramellet de jolivert
8 gambons
3 dents d’all
Oli
Farina
Sal

Per al caldo

1 kg de morralla (millor si hi ha algun cap de rap)
2 porros
2 tomaques
2 fulles de llorer
2 carlotes
Un paperet de safrà
½ cabeça d'alls.

Preparar un caldo tallant per la mitat horitzontal les tomaques, els d'alls. Pelar i trossejar porros i carlotes. En una cassola sofregir la verdura i després afegir la moralla, donar-li unes voltes i abocar 2 litres d'aigua, un pessic de sal i el llorer. Quan alce el bull, desespumar i afegir el safrà. Deixar coure màxim 20 minuts. Colar el caldo i reservar.

Una de les coses que primer hem de fer és netejar, tallar i salar la tonyina. Les cloïsses les posarem en aigua salada i la refredarem amb prou glaçons de gel a fi que solten l'arena. Deixar-les així almenys 1 hora. Posar farina en un plat i arrebossar lleugerament els trossos de tonyina. Sofregir les nyores i els gambones i retirar. En el mateix oli sofregir a penes els trossos de tonyina i reservar també. (La tonyina és molt seca per tant, no convé que ens passem molt) . És possible que ja no ens quede oli pel que, si en fa falta, afegirem un poc mes i sofregir les tomaques ratllades. En el morter picarem les nyores, els alls i el jolivert i ho afegirem a la tomaca. Col·locarem en la cassola els trossos de tonyina i afegirem prou caldo com per a cobrir-ho (depenent de com siga d'ampla la cassola, probablement amb 1 litre tingueu prou) . Pelar les creïlles i trencar-les (no tallarles) en trossos xicotets. Quan el caldo comence a bullir, afegir-les i corregir de sal. Deixar coure uns 10 minuts Repartir els gambons per damunt i un minut abans d'apagar, tirar les cloïsses. Una bona llesca de pa i a xuplar-se els dits.

dissabte, 22 de setembre del 2012

ALBERGINA FREGIDA


Fins no fa molt de temps, el veure per les botigues carabassetes i albergines era senyal que ja havia arribat la calor. Hui en dia i a causa del seu cultiu en hivernacles, és possible trobar-les durant la major part de l'any, Ja sabeu que, en la meua modesta opinió, tant fruites com verdures, quan millor estan és en la seua època natural de recol·lecció que, en el cas de les albergines, és des de maig o juny (quan millor estan) fins ja entrat la tardor. Recorde aquelles càlides nits d'estiu, quan era xicotet, en les que, assentats en la naia de la caseta de camp, ens posaven un plat d'albergines, carabassetes i pimentons, unes vegades fregits i altres torrats, sobre la taula i que devoràvem acompanyades d'un bon tros de pa fet a casa. L'albergina fregida es pot menjar com a acompanyament d'un altre plat o inclús dins d'un entrepà.

Es tracta d'un plat senzill i que vos recomane, sobretot durant l'estiu.

Ingredients per a 4 persones

2 albergines
Farina
Oli
Sal

Albergines hi ha de diverses classes (negres, blanques, verdes etc a la volta que poden ser allargades o de bola) però jo vos recomane les de pell de color verd clar ja que son un poc més dolçes que les de tradicional color morat que tots coneixem i xuplen prou menys oli. La primera cosa que hem de fer és tallar les albergines a rodanxes de poc més poc menys 1 cm, llevar les llavors si són velles i deixar-les en aigua amb sal durant una mitja hora a fi de que perguen l'amargor. (Hi ha qui lleva primer la pell) . Repassar-les amb aigua, assecar-les en paper adsorbent, assaonar-les i passar-les lleugerament per farina. Calfar prou oli en una cassola o paella i anar sofregint-les a foc no molt fort per ambdós costats fins que agafen un to daurat. Mentres prepararem un plat on col·locarem paper adsorbent. Una vegada fregides, les posarem uns minuts sobre eixe  paper perquè vagen soltant l'oli sobrant. Col·locar-les després en una safata i a la taula.

dissabte, 15 de setembre del 2012

SARDINES TORRADES


Encara estem en temporada de la sardina i una de les coses que més m'agrada fer al setembre que ja no apreta tant la calor, és una barbacoa amb sardines fresques.

Ingredients:

Sardines
Llima (opcional)
Oli (opcional)
Sal grossa

Repassar un poc les sardines en aigua, salar-les i, sense destripar ni llevar les escates, col·locar-les en la graella prèviament calfada. (així ni s'apeguen ni es desfan al traure-les) . Girem la graella en uns minuts perquè es torren per l'altre costat i a la taula. Hi ha qui posa unes gotes de llima o un dollet d'oli abans de menjar-se-les. Un vinet blanc fresc no molt afruitat vos anirà que ni pintat.

Si la barbacoa la teniu a l'aire lliure i la plutja vos fot el dia, també les poden fer amb la planxa, que procurarem estiga ben calenta i mullada lleugerament amb un dollet d'oli (perquè no s'apeguen). L'inconvenient és que haureu de donar-les la volta una a una amb l'ajuda d'una espàtula.

Per ultim, si viviu en un pis i no voleu que tota la finca sàpia que es el que mengeu eixe dia, vos aconselle les feu al forn precalfat a 200º. Forreu una safata de forn amb paper d'alumini (així no s'embruta) , tirar un pessic de sal, les sardines damunt i després tornem a salar. Abans dels 10 minuts, depenent de la grandària, estaran torrades i bones per a menjar.

dissabte, 8 de setembre del 2012

ARRÒS AMB CONILL I CIGRONS

Després d'uns dies de crec que merescut descans, torne amb vosaltres, pero un poc molest. He estat en una gran ciutat fora d'esta Comunitat i, passejant pels seus carrers, he pogut observar moltíssims bars, restaurants o tavernes on s'oferia a un preu desorbitat, un plat tan nostre com la paella valenciana. Fins ací, tot correcte. El problema sorgix quan als que es decidien per provar este plat tan internacional, se'ls treia a la taula una paellera omplida amb un pack congelat compost per arròs, carn, anelles de calamar o trossos de pota, pésols i algun que un altre gambo a la que prèviament havien afegit aigua calenta i ficat en el forn. En cap moment he vist a ningú que se les acabara però en aquells casos en què algun famolenc aconseguia rosegar amb la seua forqueta els 3 dits d'arròs (algunes vegades “empastrat”) , es trobava amb el fons de la paellera amb ½ cm de caldo. No entenc com, tenint com té la paella valenciana denominació d'origen, ningú s'haja preocupat de que això que servixen, deixe de cridar-se paella. No crec que els productors de 'jamon ibèric de bellota' permeteren que s'estiguera venent un pernil normal en eixa denominació o que en la Manxa permeteren que es cridara formatge manxec a un altre formatge que no s'haguera fet amb llet d'ovella de Castella-la Manxa. Puc entendre que ací utilitzem ingredients com a ànec, carxofes i algun més, que estiguen fora de la denominació d'origen i que no per això deixem de dir que es paella, però pense que la diferència entre estos preparats i una paella amb ingredients frescos i naturals, feta a foc de llenya o inclús amb el paellero de gas, és abismal, per la qual cosa hauria de pensar-se almenys, distingir una de l'altra. Jo no dic que el que se servix siga roín, segur que hi haurà qui queda encantat, però m'agradaria que la persona que no haja provat mai eixe plat, tinguera clara la diferència entre les dos.

Ara prepararem un arròs en paellera i la cride així perquè després del que vos he comentat, almenys hui, no atrevisc a posar la paraula 'paella' al no portar els 10 ingredients que exigix la denominació d'origen

Per a 4 persones ens farà falta:

1 conill
400 g d'arròs
1 tomaca madura
¼ kg de cigrons (ja remullats)
1.5 litres d'aigua (o caldo si el preferiu)
1 pimentó roig
5 bajoquetes llargues i tendres
2 nyores
3 alls
Oli
Sal

La paella és un concert equilibrat de sabors. En algunes ocasions ens encabotem a introduir algun aliment que trenca el dit equilibri i amaga l'aroma i el gust de la resta. Com podeu veure, hui, senzillíssim i amb ingredients propis de la terreta. La nit anterior deixarem els cigrons a remulla i els courem fins que estiguen blanets. Calfar oli en la paella o paellera i sofregir bé els trossos de conill prèviament salats. Retirar i en el mateix oli sofregir els alls pelats, la nyora i picar-ho tot en el morter junt amb un pessic de sal. Continuem amb el pimentó a tires i les bojoquetes trossejades. Retirem i sofregirem la tomaca pelada i picada. Tirem l'arròs i li donarem un parell de voltes. Incorporem el conill, el pimentó, els cigrons i reguem tot amb el caldo o aigua bullint. Mirar com esta de sal, deixar coure uns 10 minuts a foc fort, adornarem amb els trossos de pimentó i courem 8 minuts mes a foc moderat fins que ens quede sec. Tapar amb un drap i deixar reposar uns 5 minuts més. Bon profit