dissabte, 28 de novembre del 2009

COCA MARIA D'AMETLA

I perquè no introduir-nos un poc en el món de la confiteria autòctona?. El ritme de vida actual i els avanços en el camp de la gastronomia, han fet que cada dia siga més difícil trobar a algú que vullga sorprendre'ns amb un dolç casolà elaborat com antany, amb productes senzills i naturals. Em ve a la memòria l'estampa de senyores majors, abillades amb el seu davantal de randes, muntant nata, picant ametles, portant els seus pastissos al forn de llenya del poble i l'aroma que estos desprenien una vegada elaborats. La idiosincràsia dels nostres pobles i de les seues gents fa que cada un tinga les seues pròpies receptes, les seues pròpies manies, els seus propis costums. Hui elaborarem la típica Coca Maria d'ametla la recepta, que és una de les mil que podem trobar, ens l’envia la nostra amiga Juana Mari, ressaltant de la mateixa la seua senzillesa i fàcil elaboració.

6 ous
¼ kg ametla amb pell picada (no molt)
¼ kg farina de rebosteria
¼ kg de sucre
¼ litre de llet
¼ litre d'oli de gira-sol
La pell ratllada d'un llima sencera
2 sobres de rent
½ culleradeta de canella
Sucre
Mantega

Batre en un bol les clares i alçar-les a punt de neu, després agregar els rovells i mesclar. Afegir el sucre i remoure de dalt cap avall (no en horitzontal) de manera que quede ben mesclat. Afegim l'oli, la llet i finalment la ratlladura de llima i continuar batent. Ara agafem un altre bol i tirem l'ametla picada, la farina, els sobres de rent i ho mesclem tot bé. Ho tirem tot al primer bol i removem fins a aconseguir una massa homogènia. Greixar amb mantega una safata de forn i buidar en ella el contingut del bol. Ficar en el forn prèviament precalfat a 150º-160º amb les fonts de calor de dalt i baix. Mesclar mentres en un bol un poc de sucre i la canella i quan hagen transcorregut 20 o 25 minuts obrir el forn i empolvorar la coca per damunt. Tanquem el forn ràpidament perquè no se'ns abaixe la coca i continuem altres 20 minuts més. Sabrem que esta feta quan punxem la massa amb el ganivet i ho traguem net. Deixar refredar i a menjar i no vos preocupeu per nutritiva i energètica que puga ser. Será suficient amb què no vos passeu amb la ració.

diumenge, 22 de novembre del 2009

L'ENSALADA DEL KIKO

Des de fa alguns anys les malalties cardiovasculars ocupen bona part de les primeres planes de l'actualitat mèdica i no són poques les campanyes que s'han posat en marxa per a sensibilitzar-nos sobre les mateixes. Els experts recomanen, cada vegada més, el consum de peix així com el de llegums, verdures i hortalisses. A pesar que queda clar que, amb els rigors de l'hivern, sempre és més abellidor un plat consistent que una ensalada, crec que no esta de més, bé com a plat principal, entrant o acompanyament, el prendre una bona ració de verdura o hortalisses assíduament ens ajudarà a previndre este tipus de malalties. Tampoc té per que ser un ensalada avorrida i freda. Perfectament podem mesclar ingredients freds amb cuinats i si a això li ajuntem un poc d'imaginació i una bona presentació, la convertirem en un plat apetitós i sa com el de hui

Com sempre, per a 4 persones.

125 g canonges
3 creïlles
½ kg llagostins bullits
50 g aladrocs en vinagre
300 g abadejo dessalat
100 g daus de salmó fumat i formatge
3 tomaques
9 cullerades d'oli d'oliva
3 cullerades de vinagre de Mòdena
Pebre negre
1 dent d'all (opcional)
Sal

Posar a bullir les creïlles senceres i sense pelar en una cassola amb aigua i sal. (Tardaran a estar cuites poc mes o menys ½ hora.). Pelar els llagostins. Trossejar els aladrocs i esmollar amb les mans l'abadejo. Tallar les tomaques. Quan la creïlla estiga cuita, retirar-la del foc i deixar-la refredar. Pelar-la després i tallar-la a rodanxes d'un centímetre aproximadament. En una safata plana, col·locar els canonges nets en el centre, després afegir al voltant els trossos de creïlla tancant-ho en un cercle. Sobre la creïlla col·locar els trossos de tomaca i sobre estos, els trossos d'aladrocs. En el centre de tot, col·locar l'abadejo esmollat i tancar-ho en un altre circule amb el llagostí pelat. Finalment, sobre l'abadejo, repartir els daus de salmó i formatge. En el morter preparar una vinagreta amb l'all picat, un poc de sal marina, el pebre, l'oli i el vinagre. Mesclar bé i repartir sobre l'ensalada.

dissabte, 14 de novembre del 2009

ARRÒS CALDÓS AMB LETXA

La letxa és un peix blau que sol buscar refugi en relleus marins que produïsquen so com ara barcos afonats, roques, esculls artificials, boies, plataformes etc i que es pesca pràcticament amb qualsevol tipus d'art, tant esportiu (curricà) com a professional, que les capturen amb xarxes fixes calades perpendicularment als penya-segats. Ara solen veure's en els mercats. Gastronomicamente parlant té una carn semblant a la de la corbina

Per a 4 persones haurem de proveir-nos de:

280 g d'arròs
1 sépia
½ kg clòtxines
2 carxofes mitjanes
Unes fulles d'espinacs
1 tomaca
1 pimentó roig
50 g de bajoques
1 letxa de 600 g aproxim.
2 nyoras
Jolivert
Oli d'oliva
3 dents d'alls
Sal
2 litres de caldo de peix
Safrà



Netejar, tallar i salar el peix. Netejar, trossejar i salar la sépia. Netejar i tallar les carxofes en quarts i deixar-la en aigua junt amb un poc de llima per a evitar s'ennegrisca. Netejar les clòtxines En una casserola de ferro o fang calfem oli i ofeguem, a foc lent, les nyores i els alls. Retirem i reservem. En el mateix oli sofregir la sépia i la verdura trossejada xicoteta. En el morter o en un got de la batedora preparar una picada amb el jolivert, la nyora, els alls i la tomaca. Agregar la picada a la cassola i sofregir també. Regar tot amb el caldo i deixar coure uns 10 minuts. Afegir l'arròs, el safrà i els trossos de peix i deixar coent a foc mitjà uns altres 18 minuts. Rectificar de sal. Mentres bullirem les clòtxines i els separarem de la closca. Quan falte un parell de minuts per a apagar el foc, agregar-los a la cassola. Si observem que ens falta caldo, podem aprofitar el de les clòtxines però ull amb la sal ja que l'aigua de les clòtxines té prou. Servir immediatament.

Nota.- La lletxa és un peix que rep diversos noms segons la zona en què ens trobem. També és coneguda com a serviola, sírvia, letxola, boqueta groga o verderol

dissabte, 7 de novembre del 2009

GUISAT DE LLENTILLES

Com a llegum que és, la llentilla té interessants qualitats nutricionals com a hidrats de carboni, vitamina B, ferro i fibra. Este “caviar de pobres” té també capacitat per a reduir el colesterol i són molt apropiades per a hipertensos, diabètics i per a qui patix d'acid úric. Historicamente parlant direm que arriben al Mediterrani probablement de la mà dels romans i la seua acceptació ací ha sigut tal que ens hem convertit en un dels principals països productors del món. Des del punt de vista gastronòmic indicar que el seu consum ha decaigut lleugerament i que part de les seues virtuts nutricionals desapareixen a l'anar tradicionalment acompanyades d'ingredients grassos com el xoriço, la botifarra i la carn de porc com en el plat de hui.

Per a 4 persones necessitarem:

4 tassetes (de les de café) de llentilles
1 nap xicotet
1 xirivia
4 boletes d'espinacs congelats
Penques (opcional)
1 fulla de llorer
4 Alls
2 cullerades soperes farina
2 cullerades (de les de café) de pebre roig
Oli
½ Orella de porc
2 costelles porc (pot ser gàs)
1 Cuixa i contracuixa de pollastre
1 os de pernil
1 xoriço sec
1 botifarra seca
Aigua
Sal


Deixar a remulla les llentilles en la vespra. En un olla es posen a bullir (amb prou aigua ja que han de coure durant molt de temps), junt amb la resta d'ingredients excepte, la farina, l'embotit, els alls, el pimentonàs i l'oli. Quan vegem que les llentilles comencen a estar cuites, (unes 2 hores depenent del tipus de llentilla) afegir el xoriço i la botifarra. En una paella sofregir amb prou oli els alls, la farina i quan esta Dore un poc, afegir el pebre roig, remoure i immediatament retirar del foc per a evitar que este últim es creme. Afegir-ho tot a la cassola de les llentilles, remoure i salar al gust. Deixar coure un poc perquè espessisca el caldo. Hem d'anar amb atenció perquè al tirar-li la farina pot apegar-se si ens descuidem. Servir els plats desossant la carn i trossejant el xoriço i la botifarra

diumenge, 1 de novembre del 2009

SOPA D'ABADEJO I FIDEUS

Una vegada descobert el foc, l'home prompte es va donar compte dels avantatges, tant de torrar el seu menjar com de courel en un líquid; així va ser com va nàixer la sopa. Després, amb el pas del temps, se n'ha anat perfeccionat i ampliant la gamma de possibilitats fins a l'extrem de convertir-se, junt amb l'arròs, com un dels plats que més ingredients admet. Hi ha dos parts essencials en la sopa: el líquid i els entropessons. El primer pot ser simplement aigua o caldo de verdura, de carn o de peix; els entropessons poden ser de pa, pasta, mandonguilles i inclús carn o peix o, com hui, que anem a preparar-la amb una mescla d’ells. Normalment la sopa és una plat que servix d'entrada d'un altre mes consistent però, la que prepararem ara vos puc assegurar que amb un bon plat tindreu més que suficient.

Com sempre, per a 4 persones necessitarem:

¼ kg abadejo dessalat
200 g de cloïsses fresques
150 g de fideus (jo he posat del núm. 3)
1 pimentó roig (o groc)
1 creïlla mitjana
1 tomaca madura
3 dents d'all
1 nyora
1300 cc de caldo de peix
Una branqueta de jolivert
Oli d'oliva
Safrà
Sal
Posar les cloïsses en aigua i sal durant una bona estona perquè solten l'arena. Tallar en trossos molt xicotets el pimentó i la creïlla. Pelar i picar la tomaca. En una cassola de fang sofregir la nyora i els alls i retirar. En el mateix oli sofregir el pimentó i quan estiga, continuarem amb l'abadejo esmicolat durant uns minuts. Retirar este últim. En el got de la batedora picar la tomaca junt amb els alls, la nyora i un pessic de sal. Sofregir-lo també en la cassola i després regar-ho tot amb el caldo. Quan comence a bullir afegir la creïlla trossejada i deixar coure fins que estiga cuita. En eixe moment, agregar el safrà, l'abadejo i els fideus. Deixar coure durant 3 minuts, afegir les cloïsses i apagar. Com és fang continuarà coent durant un parell de minuts, temps suficient per a què s'òbriguen i coguen les cloïsses. Picar el jolivert, tirar-ho per damunt de la sopa i a la taula. Bon profit.