Google+ Followers

dissabte, 15 d’agost de 2015

CEBA FREGÀ


El plat de hui és dels que en el seu dia van ser habituals en les taules de la nostra terra i que practicament han desaparegut. La ceba i les saladures han sigut sempre plat de gent humil i això no vol dir que tinga res a despreciar. Quan el veieu, pensareu, igual que jo,  que estem davant d'una d'estes receptes que hem de cuidar. Ja no hi ha temporalitat en este plat ja que qualsevol dels seus ingredients, hui en dia, pot aconseguir-se sense cap tipus de problema però, jo em decantaria per tastar-ho una d'eixes vesprades- nits d'agost en què un no sap on posar-se per a refrescar-se.

Només cal aconseguir:

Cebes grosses
Tonyina de sorra
Taperes
Oli d'oliva verge
Vinagre
Sal


La gràcia de la preparació d'este plat és que li llevem el coent a la ceba i per això és recomanable començar unes 3 o 4 hores abans de que anem a menjar-nos-ho. Primer que res pelarem i tallarem la ceba en juliana, tirar-la en un bol i afegir un bon pessic de sal i un bo doll de vinagre. Començar a fregar i a masegar-la amb les mans a fi que solte l'aigua que té. Repetirem l'operació 3 o 4 vegades fins que vegem que la ceba s'ablanix i comença a transparentar. Deixar-la en la nevera durant unes hores perquè s'endolcisca. Llavors la repassarem amb aigua bén freda i la deixarem escórrer totalment. Mentres tallarem la tonyina en trossos xicotets. Ara només queda mesclar bé els ingredients, la ceba, la tonyina i les taperas. Regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula. En principi la sal de la tonyina ha de ser prou, però per a aquells que els agrade bén "sentidet", poden afegir un pessic més.

diumenge, 9 d’agost de 2015

ALADROCS FREGITS


En este blog ja hem parlat de l'aladroc i comentat receptes de com menjar-ho torrat o en vinagre, i hui veurem una altra de les maneres més populars de preparar-ho: fregits. Simplement recordar-vos que l'aladroc del Mediterrani és ara a l'estiu quan la seua carn més saborosa està i millor grandària té.

Al llarc d estos dies de calor aclaparadora, un bon sopar, a la fresca, amb uns aladrocs fregits ben acompanyats per uns pimentons i unes albergines torrades i una cervesa bén freda, seran el preludi d'una vetlada inoblidable.

No pose quantitats perquè dependrà del nombre de comensals que vagen a vindre

Necessitarem
Aladrocs
Farina (hi ha una especial per a arrebossat del peix)
Sal
Llima
Oli d'oliva verge extra

Netejarem bé els aladrocs amb aigua freda, els arrancarem el cap si són grans i buidarem les agalles. Cal escórrer-los bé pel que els deixarem una estona en un escorredor fins que vegem que estan totalment secs. Salar-los. Calfarem prou oli en una paella i mentres ens agafa temperatura, anirem enfarinant-los lleugerament. Quan l'oli estiga ben calent tirarem a poc a poc els aladrocs i els mantindrem allí en xicotetes quantitats fins que vegem que comencen a agafar color. Després anirem retirant-los i deixant-los sobre paper absorbent per allevar l'excés de greix. D'ací a un plat acompanyats d'una rodanxa de llima i a la taula de seguida ja que el millor és menjar-los calentets. Bon profit.


dilluns, 3 d’agost de 2015

POLP SEC



Sense cap tipus de dubtes la recepta de hui és una de què més m'han sol·licitat i per fi, gràcies a la col·laboració dels nostres amics Ximo i Rosa, vos la puc ara oferir. Es tracta d'un verdader menjar que estic totalment convençut no deixarà indiferent a ningú. Tampoc és complicat de fer. El més difícil és aconseguir un bon polp. Hui no sols vos donaré la recepta si no que també vos explicaré les diferents opcions que tenim per a resoldre cada pas.

Bo, comencem.

Hem d'abastir-nos de: 1 polp de roca de almenys 3 o 4 kg de pes

El millor és que siga del Mediterrani i de roca. Els coneixerem per que en les seues potes hi ha una doble filera de ventoses.

El segon pas l'ablanir-ho i per a això el més còmode és ficar-ho en el congelador durant uns 15 o 20 dies. Una altra forma més tradicional de trencar-li la fibra i que quede la carn blaneta és donar-li una bona palissa amb un corró de cuina o fusta plana, especialment en les potes que són les que assecarem.

Una vegada ablanit, ho descongelarem bé si hem optat per la primera opció, li tallarem el cap que utilitzarem per a preparar algun guisat, li llevarem la boca i netejarem bé les potes amb aigua freda i sal grossa, fregant bé a fi de llevar-li qualsevol impuresa o restes d'arena que puga tindre.
Abans de penjar-ho hem d'assegurar-nos que els insectes no ho toquen.
Els pescadors ho pengen en les seues barques quan ixen a pescar ja que mar dins no hi ha insectes i a més al navegar els dóna més l'aire necessari per al seu assecat.

En el nostre cas, deixarem les potes en un poal amb aigua i sal durant almenys una hora. (60 g de sal per cada litre d'aigua estarà bé) . I després les protegirem amb tela mosquitera.

Ha arribat el moment de penjar-ho. La gràcia és que les potes no es toquen entre si. Per això, el més senzill és tallar entre dos potes i permetre que estes queden esteses en compte d'estar unides en forma circular. Separar-les amb l'ajuda d'una canya que recolzarem entre la primera i la ultima pota i penjar-les en un lloc on no pegue al sol directament i córrega bé l'aire. Cobrir-ho tot amb una tela mosquitera i separar esta del polp a fi que cap insecte puga tocar-la inclús des de fora.

No és convenient que li done la rosada pel que sí que està penjat a la intempèrie, a les nits haurem de ficar-ho baix sostre.

El temps d'assecat depén del tamany del polp, de la temperatura ambient i sobretot de l'aire que reba. En principi, sabrem que les potes ja estan bones per a menjar quan vegem la pell seca i les potes flexibles. I això sol tardar entre 5 i 10 dies com a màxim. A partir d'eixe moment, podem tallar les potes (hi ha qui les plastifica al buit i les congela per a tindren tot l'any, evitar que s'assequen en excés o es podrisquen
El millor és torrar-la a la flama directament o inclús deixar-les sobre la brasa i tallar-les a rodanxes fines. Servir-les millor acabades de torrar i regades amb un bon doll d'oli d'oliva.

Ja em comptàreu.