Google+ Followers

dilluns, 31 de març de 2008

FAVES SACSADES

La fava es una lleguminosa molt estesa per tota la conca del Mediterrani que podem trobar en el mercat de 4 formes diferents: Fresques, congelades, seques o enllandades. Es poden menjar com a plat principal, com a “tapa” i inclús crues. Per a aquells que vullguen, vos recomane que com a aperitiu, desgraneu unes faves, molt tendres això si, i vos les mengeu crues junt amb unes molles d'abadejo. Si opteu per cuinar-les i sempre que siguen fresques i ben tendres, es pot mesclar els seus grans amb alguns trossos de la baina.

Per a 4 persones

800 g de faves ja desgranades
1 ceba
3 carxofes
12 trossos de costelles de porc o cansala magrosa
4 ous (opcional)
1 got d'aigua
4 dents d’all
2 cullerades de les de café de pebre roig dolç
Oli
Sal

Desgranar les faves si són fresques. Netejar, despuntar i tallar a quarts les carxofes. Picar finament la ceba. Salar les costelles. En el morter picar l'all amb un poc de sal fins que quede una pasta. En una cassola de fang (també es pot fer amb una cassola de ferro), sofregir les costelles, la ceba, l'all i finalment les carxofes. Quan estes ultimes comencen a daurar-se, afegir les faves i el pebre roig i donar-los unes voltes durant un parell de minuts procurant que este ultime no se'ns creme. Afegir la sal i l'aigua. Esta ha de ser suficient com per a quasi cobrir-les. Taparem i deixarem coure uns 40 minuts a foc lent. Cada 5 o 6 minuts remourem la cassola de dalt cap avall per a què les faves no s'apeguen ni es cremen (d'ahí el nom de faves sacsades). Quan vegem que comencen a estar cuites, opcionalment podem deixar caure un ou per persona i tornem a tapar uns minuts fins que qualle i les faves s'ennegrisquen.

dijous, 27 de març de 2008

GUISAT DE SANG

Despres del parèntesi vacacional, hui veurem un aliment amb prou detractors com és la sang bullida. Fa alguns anys, d'una manera o una altra, es consumia en la majoria de les llars de la Comunitat Valenciana i també en els de Catalunya. Hui en dia, eradicada practicament, per raons higiènico-legals, la matança del porc en domicilis particulars, no és fàcil de trobar. També la de corder ha desaparegut de molts dels mostradors de les carnisseries. Per a la recepta següent, he utilitzat sang de pollastre, que, encara que no tan saborosa com les de porc o corder, és l'única que he pogut trobar.

Per a 6 persones

800 g sang bullida de pollastre
3 cebes
3 creïlles
1 cullera sopera de pebre roig
1 ramet jolivert (abundant)
1 cullera sopera de farina
Sal
Oli
Orenga, pebrella, timó

En una cassola calfar oli i sofregir la ceba picada. Quan comence a agafar color, tirarem una culleradeta de les de café de farina i immediatament la creïlla trossejada molt fina i les herbes aromàtiques. Li donarem un parell de voltes i despres tirarem pebre roig i un got d'aigua. Acomodarem els trossos de sang i posarem el jolivert picat per damunt, deixant-ho coure tot fins que la sang este cuita. (Uns 8 minuts). Rectificar de sal i servir.

divendres, 7 de març de 2008

FIGATELLS

La gastronomia valenciana ha estat sempre dominada pel porc. Per això, al marge dels embotits que ja tractarem mes avant, hui comentarem el que són els figatells. Es diu que grecs i romans ja els coneixien i que no és difícil de trobar-los, ademes de en les nostres costes, a Itàlia i en illes com Mallorca, Còrsega o Xipre amb denominacions, en alguns casos, prou semblants. Ara bé, va ser eixa costum tan valencià que tenim, o almenys teníem, de prendre's l'aperitiu abans de dinar o sopar la que va generalitzar el seu consum en la Safor, la Ribera Baixa, la Marina Alta i inclús en zones mes interiors com l'Alcoya.
Vegem com es fan:

250 g de fetge de porc
250 g de magre de porc
Julivert
Pebre negre
3 Clavells (d’espècia)
Sal
Mesenteris de porc (tambè coneguda com randa, saginera, tel del sagí o mantellina)

Es pica be tota la carn. S’afig sal i pebre i es mescla en un bol amb el jolivert i el clavilla també picats, fins a aconseguir una massa homogènia. Amb eixa pasta anirem fent unes mandonguilles de la grandària d'un ou. Estendre el mesenteri sobre una superfície plana i anirem col·locant les mandonguilles damunt. Retallar el mesenteri de manera que pogam embolicar-les i així evitar que es desfacen. S'esclafen com si fóra una hamburguesa i ja estan bones per a torrar a la planxa o a la graella. Hi ha qui també li agrega a la mescla, pebre roig. nou moscada, pinyons o canella