diumenge, 27 d’agost del 2017

CREÏLLES AMB LACÓN

A vegades pense que, sent un dels aliments més consumits pel ser humà, no li hem donat a la creïlla el reconeixement que es mereix. Va ser portada des d'Amèrica del Sud pels espanyols i, depenent de l'època de recol·lecció, podem distingir entre nova o primerenques (s'arrepleguen entre abril i juny), semitardana o d'estancion, (les d'ara) i velles o tardanes (que es cullen a la tardor). A manera d'homenatge, hui les prepararem amb un ingredient que, no és d'esta zona, pero es bo d'aconseguir en qualsevol hipermercat. Es tracta del lacón i és un producte procedent de les potes davanteres del porc que es presenta i s'elabora de forma molt semblant a la del pernil curat però amb un període un poc més curt i que es diferencia del pernil dolç en què ve sempre acompanyat de l'os i no porta tractament de calor ni injecció de salmorra. La mescla d'ambdós ingredients ens va a presentar un plat que pot ser tant aperitiu, entrant o inclús plat principal.

Per a 2 persones

2 creïlles grans
200 gr de lacon tallat a ganivet
Oli d'oliva verge extra
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Sal d'escates o sal Maldon


Posem a bullir les creïlles netes de terra durant uns 20 minuts. Amb un ganivet podem punxar-les i comprovar que estan cuites. Les traiem de l'aigua i deixem refredar. Les pelem, tallem a rodanxes d'un centímetre aproximadament i les repartim pel fons d'una safata o plat gran. Tirem la sal per damunt, estrenyent amb els dits les escates perquè repartisca bé. A continuació afegim el lacàs per damunt. En un bol apte per a micro, mesclem l'oli amb el pebre roig, i calfem durant uns minuts. Traure i repartir amb una cullera sopera tot per damunt regant tant les creïlles com el lacon. Bon profit.

diumenge, 20 d’agost del 2017

FRESES DE LLUÇ AMB TOMACA


El plat de hui bé podria ser una variant de la recepta que vam veure el passat dia 15 d'agost. Només substituïm l'abadejo per la fresa de lluç cuita. Si esteu ja farts de la clàssica llandeta d'escopinyes, clòtxines o olives, la recepta de hui pot acompanyar magníficament a un parell de cerveses bén fredes durant estos dies de calor bascosa.

Per a 2 persones únicament vos farà falta:

1 tomaca ben madura
50 g de fresa de lluç cuita
Oli d'oliva verge extra
Un ramellet de jolivert
Sal


La seua preparació és tan senzilla i ràpida com ratllar la tomaca i escórrer bé el caldo. Col·locar-ho en el fons d'un plat. Salar. Tallar la fresa a rodanxes d'1 cm aproximadament i repartir-les pel plat. Afegir el jolivert picat i regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva. Més senzill impossible.

dimarts, 15 d’agost del 2017

ABADEJO AMB TOMACA


L'estiu és l'estació de l'any més generosa des del punt de vista agrarí. No hi ha una altra temporada igual on pogam trobar tanta fruita, verdura i hortalissa fresca. Bresquilles, meló d'alger, meló, paraguaians, prunes, nectarines, cogombres, pimentons, albergines, carabasseta i, com no, tomaques. Precisament amb estes últimes presentarem un plat senzillíssim de preparar que bé podia ser el sopar d'una d’eixes caloroses nits d'estiu.

Per a 2 persones necessitarem:

120 g de molles d'abadejo dessalat
2 tomaques madures
1 branqueta de jolivert
Oli d'oliva verge extra
Sal d’escates.

Ratllar les tomaques i escórrer bé. Piquem el jolivert. Esmollem amb les mans l'abadejo. Agafem un plat prou gran com perquè càpia tot i repartim pel fons tota la tomaca, damunt col·loquem les molles d'abadejo. A continuació el jolivert i reguem amb l'oli. Només ens queda salar el plat. Vos aconselle que amb els dits tritureu les escates de la sal. Es repartirà millor i la notàreu mes. Este plat també podeu preparar-ho amb abadejo sense dessalar, i en eixe cas haureu de dessalar-ho al vostre gust i normalment no farà falta sal.

Un vi blanc verdejo bén fresc vos vindrà molt bé per a acompanyar

diumenge, 6 d’agost del 2017

FIDEUA D'ANEC (II)

A l'octubre del 2015 ja vaig fer una fideua d'ànec. Hui vaig a portar-vos una nova recepta més senzilla ja que la prepararem amb confit, llevarem la carxofa que ara no es temporada, i posarem caldo de compra. El merit d’esta fideua és de la meua filla Belen que ja comença a fer els seus temptejos en la cuina.

Per a 4 comensals haurem d'aprovisionar-nos de:

250 g de fideus grossos
300 g de bolets variats
2 confits d'ànec
2 medallons de foie cru
100 g de tomaca natural triturada
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Safrà
Caldo d'au o de pollastre (doble quantitat que de fideus)
1 ceba mitjana
Sal

Llevem el greix dels confits i el reservem. Llevem la pell i els esmicolem. Pelem i piquem la ceba. Encenem el foc de la paella i en compte de tirar-li oli, calfarem el greix dels confits que havíem reservat. Una vegada estiga calent, li donarem un parell de voltes als medallons de foie i els retirarem i reservarem. És el moment de pochar la ceba i quan comence a daurar-se, tirarem la carn de l'ànec esmicolada, els bolets nets i trossejades i sal i li donarem unes poques voltes. Continuem amb la tomaca i sofregirem bé remenant de tant en tant perquè no es creme. Mentres tallarem els medallons de foie el més fi possible i calfarem el caldo de pollastre o au (jo he calfat poc més d'un litre perquè hem cuinat amb una paella un poc més gran del que corresponia i té més evaporació). Una vegada sofregida la tomaca tirem el pebre roig, remenem i tot seguit regarem amb el caldo. Quan comencé a bullir, tirarem el safrà i els fideus i deixarem coure uns 5 minuts a foc fort, rectificarem de sal si fera falta i després repartirem el foie per tot, abaixarem el foc i deixarem coure uns 5 o 7 minuts més fins que es quede sense caldo i els fideus queden cuits.

Nota. Hi ha qui posa fideus dels de fideua però jo crec que el fideu normal absorbix més els sabors que estos. Inclús hi ha qui posa tallarines trossejats xicotet. Que cada un pose el que estime més convenient.

Per a acabar podem acompanyar, ara que és estiu, amb un bon vi rosat o un negre sense molt de cos, bén fresquet.

Bon profit.