diumenge, 27 d’octubre del 2013

CODONYAT


El codony és una fruita de la tardor que si bé antany va disfrutar d'un gran prestigi, hui no és molt freqüent veure en els expositors dels comerços. Si intentem provar-ho com si d'una fruita normal es tractara, ens trobarem amb una carn quasi immenjable donada la seua duresa i aspror. És per això que la millor forma de menjar-ho és cuinat i torrat. Així que hui prepararem un dolç amb una recepta que varia segons on ens trobem. Esta és de les més senzilles.

Caldrà aconseguir

1.2 kg de codony (ja tallat)
½ kg sucre blanc
½ kg sucre moreno
1 branca de canella
El suc d'una llima
La pell d'un llima
1 got d'aigua

Pelar i tallar en trossos xicotets els codonys rebutjant les parts que estiguen roïnes, així com cor i llavors, Posar tots els ingredients en una cassola i deixar coent durant almenys una hora i mitja fins que la carn estiga blaneta. Remenar amb una cullera de fusta de tant en tant perquè no se'ns apegue. Traure la branca de canella i la pell de la llima i triturar la resta amb la batedora fins a aconseguir una massa homogènia. Un truc per a saber si està ben cuit és agafar un tros amb una cullera i deixar-ho sobre un paper de periòdic. Si la humitat no traspassa a la part de baix és que ja està bo. Només queda col•locar-ho en recipients, esperar que refrede, s'espessisca i a menjar. Es pot acompanyar amb un tros de formatge fresc o curat.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

ARRÒS CALDÓS DE TONYINA I VERDURES


Ja hem parlat diverses vegades en este blog de la tonyina i sent així que és un dels peixos més consumits en la nostra zona, poc més podem afegir. Des del punt de vista nutritiu i a pesar de ser un peix gras, ens ajuda a fer la sang més fluida disminuint el risc de trombosi i reduint, igual que altres peixos blaus, els nivells de colesterol i triglicéridos. El seu inconvenient és que no és apte per als que patixen de gota donat el seu contingut en purines. Hui anem a provar-ho amb un arròs caldós.

Per a 4 persones hem de tindre preparat:

¼ kg de lloms a tonyina
300 g d'arròs
50 g floricol
¼ pimentó roig
2 carxofes
1 ceba xicoteta
1 nyora
2 dents d'all
1 dotzena de cloïsses
1.5 litres de caldo de peix
Safrà
Oli d'oliva
Sal




Un parell d'hores abans de començar, deixarem les cloïsses en aigua, sal i glaçons perquè solten l'arena. Tallar la tonyina i salar-ho. Pelar i picar ceba, pelar alls, tallar carxofes en quarts, tallar en trossos xicotets el pimentó roig i la floricol. En una cassola calfar oli i sofregir els alls i la nyora, després picar-ho en el morter junt amb un pessic de sal. En el mateix oli donar-li un parell de voltes a la tonyina i reservar. Continuem amb la ceba i la resta de la verdura. Afegim el picada del morter, reguem amb el caldo i quan comence a bullir, tirem el safrà i deixem coure uns 10 minuts a fi que es mesclen tots els sabors. Agreguem l'arròs, rectifiquem de sal si era falta i continuem coent a foc més be fluix uns 15 minuts. Afegir la tonyina i les cloïsses, coure 2 minuts més i servir de seguida.



diumenge, 13 d’octubre del 2013

CARPACCIO DE XAMPINYONS


Ja estem a la tardor i els xampinyons, igual que la resta de fongs i bolets, prompte començaran a aparéixer baix les fulles dels nostres boscos i muntanyes. Hui vaig a presentar-vos una recepta ideal per a prendre's un aperitiu que, de bon segur, agradarà a quasi tots i que no interromp, llevat que ens passem amb l'oli, eixa intenció que tenim de cuidar-nos un poc després dels excessos de l'estiu. L'avantatge del xampinyó és que podem trobar-los en el mercat durant tot l'any, les calories que ens aporten són mínimes i els beneficis per a la nostra salut, importants. Segons estudis realitzats, pareix que milloren el nostre sistema immunològic, té gran poder antioxidant i és ric en minerals i vitamina B2 a pesar de que la major part del seu contingut és aigua. Només els que patixen de gota han de tindre precaució en el seu consum.

Heu de tindre a mà:

100 g de xampinyons
2 dents d'all
Pebre negre
1 llima
Vinagre de poma
1 ramellet de jolivert
½ culleradeta de romer
½ culleradeta de timó
Oli d'oliva
Sal

Quan anem a comprar-los, triarem aquells que tingen el cap ben agafat a la tija i de color blanc sense taques. La primera cosa que hem de fer és llevar-los, amb un drap, la terra que tinguen i deixar-los ben nets. Els tallarem en làmines fines procurant que totes tinguen el mateix grossor. En un bol col•locarem els xampinyons i els cobrirem amb el vinagre i el suc de la llima (així també evitarem que es facen negres) . Empolvorar amb el romer i el timó picat i deixar en la nevera com uns 45 minuts remenant, de tant en tant, perquè es vagen macerant. Mentrestant, en el morter, picarem alls i jolivert junt amb un pessic de sal i el pebre. Finalment tirarem al morter un poc d'oli i mesclarem bé. Traure els xampinyons de la nevera, col•locar en un plat, regar amb el contingut del morter i a la taula.

La quantitat de vinagre ha de ser prou com per a què queden els xampinyons totalment coberts. Si no vos agrada molt vinagrós, sempre podeu reduir el temps de maceració

diumenge, 6 d’octubre del 2013

COQUES DE DACSA - MINXOS

No estaria complet este blog si no comentàrem allò tan típic en la nostra terra com són les coques de dacsa. El seu nom varia segons zones: Minxos, coques de dacsa, coques a la calfor, coques de ploure, panellets, coques escaldades etc i es referixen a unes coques redones i planes que es preparen amb farina de dacsa, unes vegades sola i altres mesclada amb farina de blat, que es pasta amb aigua, sal i oli però sense rent i que després s'acompanya amb ingredients com ara, saladures, ou dur, tonyina, tomaca fregida, espinacs, bledes i gambes, inclús embotit, col•locant-ho en el centre de la coca i embolicant-los com si d'un rotllo es tractara.

Ingredients:

Per a la massa:

1 got de farina de dacsa
1 got de farina de blat
2 gots d'aigua
3 cullerades d'oli d'oliva
Sal

Per al farcit: Tal com he comentat, a gust del consumidor. Jo hui les faré de:

Tonyina i anxoves
Sobrassada i formatge
Ou dur i pimentó roig torrat

En un casset calfarem aigua amb sal i oli fins que comence a bullir. Separar, en eixe moment, el casset de foc i tirar la farina a poc a poc, remenant amb una cullera de fusta enèrgicament i cap a ambdós costats fins que vegem que es desfan els grums i se'ns queda una massa homogènia. Sabrem que està bona quan no se'ns apegue sobre les parets del casset. (Si hem fet prou, quan ja no creme, podem pastar amb les mans en compte de amb la cullera de fusta). Fer una bola amb la massa i deixar reposar uns minuts però sense deixar que es refrede ja que després se'ns trencaria al treballar-la. Tirar un poc de farina sobre el banc de la cuina perquè no se'ns apegue i estendre la bola amb un corró de manera que se'ns quede d'un grossor d'uns 3 o 4 mm. Amb l'ajuda d'una tassa gran (uns 12 o 14 cm de diàmetre) anirem tallant trossos redons. Les restes que se'ns queden els tornarem a pastar i estendrem i tallarem novament fins que hàgem acabat amb tota la massa. Anirem col•locant-les en una safata i posarem paper antiadherent entre elles per a evitar que s'apeguen unes a altres. Calfar una planxa de ferro (si no tenim podem fer-ho en una paella o inclús en el forn), tirar un dollet d'oli i anar torrant-les pels dos costats (veurem que se'ns daura lleugerament). Ara ja només ens queda anar col•locant el farcit que hàgem triat amb una cullera i a la taula calentetes