Google+ Followers

dilluns, 28 de setembre de 2009

ALBERGINES ESCABETXADES

Com ja sabeu, tinc un xicotet hort i la veritat és que enguany se me n'ha anat la mà amb les albergines. Hem consumit de totes les formes, fregides, arrebossades, en pastís i hem regalat un muntó però, així i tot, tenim de sobra, així que hui m'he decidit per provar-les en escabetx.

Ens farà falta:

1 kg albergines
1 Pimentó roig o taronja
400 g tomaca triturada
1 Ceba
1 cabeça d'alls
Oli
Sal
1 cullerada sopera de comins
Vinagre

Escaldar les albergines tallades a rodanxes d'aproximadament 1 cm en aigua i sal i un poc de vinagre fins que comencen a perdre el color blanc. Col·locar sobre paper per a assecar-les. Sofregir en abundant oli la ceba tallada en juliana i quan comence a transparentar, afegir pimentó roig o taronja trossejat i la tomaca triturada. Preparar un picada amb els alls, sal i comins. Quan el sofregit este quasi fet, afegir el picada, 4 cullerades soperes de vinagre (si vos agrada l'escabetx fort de vinagre podeu afegir alguna més) i deixar coure un poc. Col·locar en el fons d'un recipient ample una capa d'albergines, continuar amb una de sofregit, una altra d'albergines i així successivament fins a acabar amb una de sofregit. Ficar en la nevera i deixar un parell de dies perquè prenga el sabor de l'escabetx.

diumenge, 20 de setembre de 2009

ARRÒS CALDÓS AMB BLEDES, COSTELLES I CONILL

Igual que molts altres productes, van ser els àrabs els que van domesticar les bledes, van fer d'elles una planta cultivable i ens van ensenyar les seues propietats medicinals. En l'actualitat, la llei de l'oferta i la demanda ha fet d'esta verdura un producte molt poc atractiu. Inclús silvestre és possible trobar-la. És rica en aigua, potassi, magnesi i el seu alt contingut en fibra i baix contingut en greixos les fan idònies per a dietes per a primar-se. De sabor un poc més suau que els espinacs. Gastronomicamente parlant i a pesar de la seua escassa consideració, entenc es tracta d'un producte àmpliament utilitzat, almenys en esta zona llevantina. Podem usar-les en bullits, ensalades, sopes, ofegada amb alls, amb arròs etc. Precisament d’esta ultima forma anem a preparar-les hui i ens farà falta per a 4 persones:

300 g de bledes
200 g d'arròs
3 litres d'aigua
150 g costelles de porc
150 g de conill
200 g de cigrons (ja bullits)
3 penques
1 xirivia
1 nap
2 culleradetes pebre roig dolç
Safrà
Oli
Sal

Trossejar i salar costelles i carn de conill. Pelar i trossejar la verdura. Picar les bledes i llavar-les. Netejar i tallar les penques.Agafarem una cassola prou gran com per a què ens càpien 3 litres d'aigua i calfem un bon doll d'oli d'oliva. Sofregir la carn fins a daurar-la. Agregar l'aigua i bullir durant 45 minuts. Salar i desespumar. Agregar penques, la xirivia, el nap i les bledes i deixar coure altres 45 minuts més. En qualsevol moment podem agregar safrà. En una paella calfar un poc d'oli i sofregir a penes el pebre roig dolç, agregar de seguida un poc de caldo de la cassola per a evitar que es creme, remoure i tirar-ho tot a la cassola una altra vegada. És moment d'afegir els cigrons bullits, l'arròs i rectificar de sal. Deixar coure a foc moderat uns 20' i servir. Si vérem que ens va fer falta caldo, podem agregar aigua bullint.

diumenge, 13 de setembre de 2009

LA MAGRANA

El magraner arriba a les nostres costes probablement de la mà dels cartaginesos i és Alacant, Múrcia i part d'Andalusia, les zones de major producció. Tenim ací un altre arbre que, junt amb el seu fruit, ha sigut utilitzat des de fa milers d'anys tant en medicina com en gastronomia. La corfa de l'arrel i la trencara del fruit són astringents, tenen propietats antinflamatories i contribuïxen a expulsar els cucs intestinals. També exercix una acció antivirica i cura el mal de gola i les aftes bucals. Des del punt de vista culinari, el fruit fresc i el suc s'inclouen en sorbets, gelats, gelees i macedònies. El suc s'utilitza per a fer granadina i adobar carns d'au i caça. En Orient mitjà, de les seues llavors s'obté un xarop que servix de condiment i s'utilitza per a guarnició de postres. Si no tenim cap arbre a mà i anem al mercat a buscar-les, convé triar aquelles amb la pell dura i de color viu. El millor lloc per a conservar-les és la nevera, inclús que fóra d'esta poden aguantar uns dies sense cap problema.

Ho anem a fer 2 receptes molt senzilles. Primer obtem per un simple suc i ens farà falta:

3 magranes
2 cullerades soperes de sucre
1 branqueta de menta


Tallar i desgranar les magranes deixant només els grans i reservar uns quants per a l'adorn. Procurar llevar els trossos de pell de color blanc que hi ha en l'interior ja que després amarguetja. Col·locar-los dins de la liquadora i obtindre el suc. Passar-ho pel xinés per a separar els ossets que sempre queden, afegir el sucre, mesclar, abocar en una copa i adornar amb una branqueta de menta i els grans reservats.

Per a la segon recepta haurem de tindre:

3 magranes
2 gots de vi negre (també pot fer-se amb brandi)
6 cullerades de sucre.

Tallar i desgranar les magranes. Separar els grans i deixar-los en un bol en maceració junt amb el vi i el sucre durant un parell d'hores. Col·locar en una copa i servir

dissabte, 5 de setembre de 2009

ARRÒS CALDÓS AMB RAP, GAMBES I BOLETS

Hui ha eixit el dia ennuvolat i plujós pel que he decidit trencar una de les meues "màximes" que és la de procurar no fer arrossos caldosos a l'estiu. Inclús així, i a pesar que ens trobàvem assentats en un lloc on corre prou l'aire, he de reconéixer que hi hagut un moment en què la calor començava a aclaparar-nos.

Per a 4 persones haureu de tindre:

300 g d'arròs
350 g de cua de rap
150 g de cues de gamba
100 g de bolets
Un manollet d'espinacs
2 litres de caldo de peix
Safrà
Jolivert
2 tomaques ratllades
3 alls
2 nyores
Oli
Sal

En una paellera de les anomenades gazpacheres (fonda amb anses) tirar oli i sofregir alls i nyores i guardar. Netejar el rap, tallar-ho a rodanxes d'aproximadament 1 cm de grossor i salar-ho. Pelar i picar les tomaques, tirar-les al got de la batedora junt amb un pessic de sal, els alls, les nyores reservades i unes branquetes de jolivert. Triturar fins a aconseguir una salmorreta espessa que sofregirem en el mateix oli. Una vegada fet açò, afegirem els bolets i els espinacs nets i trossejats, els donarem unes voltes i de seguida abocarem el caldo. Deixar a foc màxim fins que bullga, abaixar el foc un poc fins a aconseguir una ebullició regular, deixar 5 minuts, tirar l'arròs i coure uns 15 minuts. En eixe moment, afegir els trossos de rap salats i les cues de gamba, deixar tres o quatre minuts mes i servir immediatament.