Google+ Followers

diumenge, 29 de juliol de 2012

CONSERVA DE TOMAQUES

La setmana passada vaem comentar la deshidratació com mètode tradicional de conservació de les saboroses tomaques de temporada. Hui, a petició d'alguns dels seguidors d'este blog, vos explicaré la manera de fer conserva amb elles. No pose quantitats perquè cada un faça el que la seua collita li permeta.

Només haurem de tindre a mà:

Tomaques madures.
Pots de vidre hermètics (amb la tapa sense óxid) .

Els pots es poden comprar o podeu reutilitzar els d'altres conserves, com he fet jo. Llavar les tomaques bé i fer-los una creu en la seua base. Posar una cassola amb aigua al foc i quan comence a bullir, les escaldarem durant uns minuts fins que vegem com la creu que li havíem fet es va obrint i la pell separant-se. Deixar refredar i llevar tota la pell. Una vegada tinguem totes les tomaques pelades, podem trossejar-les o triturar-les (a gust de cada un) . Siga com siga, anirem deixant els trossos en un escorreplats a fi que solten l'aigua que tenen. Finalitzat este punt, procedirem, amb l'ajuda d'una cullera, a omplir els pots de vidre ben nets, amb els trossos de tomaca. És important no deixar aire dins pel que podem anar remenant i premsant amb la cullera fins que quede el pot totalment ple. Taparem bé. Agafarem una cassola prou gran com perquè càpien tots els pots que hem fet, posarem un drap de cotó baix i els pots damunt ben junts i estrets uns amb altres. Açò de fa per a evitar que es donen colps entre ells o amb el fons de la cassola ja que en cas contrari, podria trencar-se el vidre. Cobrir-los totalment amb aigua i ho posarem a bullir amb la tapa posada. Una vegada vegem que comencen a eixir bambolles, trencarem el bull afegint aigua freda. Esperar que comence a bullir altra vegada i deixar uns 15 ó 20 minuts aproximadament. Apagar el foc i deixar que es refrede l'aigua. Traure els pots, assecar-los, etiquetar-los amb la data del dia i guardar en lloc fresc. Els de la foto es van fer al juliol de l'any passat. Si quan obrirem els pots, veiem que alguna de les tapes s'ha unflat, tirar-ho i per descomptat, no menjar-se la tomaca

dimarts, 24 de juliol de 2012

TOMACA SECA FREGIDA


El diumenge passat es va celebrar la III Trobada de la Tomaca Autòctona de Jesus Pobre. Es tracta, com el seu nom indica, d'una exibición i degustació de la tomaca realitzada per llauradors i aficionats a l'horticultura, on s'intercanvien llavors, plantes i es compartixen experiències respecte a la seua producció. No veig millor manera de agrair a l'Organització i entitats col•laboradores com 'Llavors d'aci' per el seu treball desinteressat, que presentar-vos hui un plat relacionat amb esta solanàcia. El 23 de desembre del 2007, quan este blog estava encara naixent, ja vos vaig explicar com s'assecaven i deshidrataven les tomaques per a poder disfrutar d'elles durant tot l'any. Després he anat publicant diferents plats en què estes eren un dels seus ingredients (borretes, quiche, guisats amb melva etc) . En l'única cosa que m'agradaria remarcar és que procurem sempre triar tomaques autòctones i rebutjar les varietats híbrides faltes de gust en la majoria dels casos.

Hui optarem per la versió més senzilla, simplement fregides i ens farà falta:

Tomaques seques
Orenga
Oli


El primer i més important, com sempre, és rehidratar-les deixant-les en aigua tèbia durant un parell d'hores. Després els assecarem bé amb un drap. Calfar oli en una paella i fregir-les a penes ja que si no, es passen de seguida. Posar-les en un plat, empolvorar amb un poc d'orenga i regar amb oli. Les podem utilitzar com a aperitiu, entrant o com guarnició. Veureu que cosa més bona.

diumenge, 15 de juliol de 2012

ARRÒS MELÓS AMB LLAGOSTINS I POLP

Es diu que un bon plat afavorix la convivència de famílies i amics al mateix temps que adorna les festes. En el de hui, tal vegada un poc pesat per a l'època en què ens trobem, utilitzarem un marisc que la varietat més apreciada, s'obté en el nostre Mar Mediterrani. La seua possibilitat de congelar i el seu baix preu, el convertixen en un dels crustacis més consumits.

Com sempre, per a 4 persones haurem d'aprovisionar-nos de:

8 llagostins
300 g d'arròs
16 cloïsses
½ kg de polp trossejat
1 pimentó roig
2 nyores
75 g de bajoquetes
2 tomaques madures
2 dents d'all
1 branqueta de jolivert
1.5 litres de caldo peix
Oli Oliva
Colorant
Sal

Quan vaig a la pescateria i veig un polp gran i a bon preu, ho compre, ho congele uns dies per a ablanir-ho, ho bull, ho trossege i col•loque els trossos d'una safata, sense que arriben a tocar-se, separe les capes amb paper fi i al congelador. Amb això aconseguim que es congelen els trossos independentment. Després només cal ficar-ho en una bossa i a disfrutar. Que t'abellix una cerveceta fresca, traiem un grapat de trossos, descongeles, un poc de maionesa, o un dollet de pebre roig i oli i ja tenim tapa. Que, com hui, necessite un poc per a un bon arròs, només cal obrir el congelador i traure la quantitat que precisem. El caldo de bullir-ho també es pot congelar i si voleu, podeu mesclar-ho amb el caldo de peix per a fer este arròs però tingueu en compte que és molt concentrat i salat pel que anirem en molta atenció de no passar-nos a l'hora de salar l'arròs. El primer que hem de fer és deixar, almenys una hora les cloïsses en aigua molt freda i sal perquè solten tota l'arena. En una paella fonda (de les de dos anses), calfem un poc d'oli i sofregirem, a foc lent, les dents d'all i les nyores espinyolades i reservarem. En el mateix oli li donarem un parell de voltes als llagostins i retirarem també. Mentrestant, pelar i picar xicotet el pimentó roig, trossejar les bajoquetes, i pelar i picar les tomaques. Retirats els llagostins, continuem amb el pimentó i la bajoca. Al got de la batedora tirarem la tomaca, els alls, la nyora i una branqueta de jolivert, ho triturarem tot i ho afegirem a la cassola. Quan la tomaca comence a enfosquir, tirarem el polp trossejat i l'arròs i li donarem unes voltes. Regarem amb el caldo bullint, afegirem el colorant, rectificarem de sal si fera falta, repartirem els llagostins per damunt i deixarem coure, a foc mitjà, uns 17 ó 18 minuts. Es tracta d'un arròs melós pel que ha de quedar-vos un poc de caldo. 3 ó 4 minuts abans d'apagar el foc, tirarem les cloïsses perquè s'òbriguen. Bon profit

dilluns, 9 de juliol de 2012

GASPATXO D'AMETLES


L'ametler va ser portat a la península probablement pels fenicis. A mi personalment m'agrada tant la seua fruita com l'arbre en si ja que a l'estiu s'aguanta verd i a l'hivern l'oclusió de les seues flors trenca amb una primera nota de color en el paisatge hivernal. Des del punt de vista medicinal, l'oli d'ametla dolça és espasmolític i s'utilitza en el tractament de malalties del sistema urinari: és útil en casos de càlculs biliars i renals i millora el transit intestinal. Gastronomicament parlant, que és el que ens interessa, les ametles es poden menjar senceres, crudes o fregides, picades són molt utilitzades en rebosteria i el seu oli es pot usar com a aromatitzant en pastissos, galletes, plats salats, licors o massapà. Hui, per allò de la calor, prepararem una cosa tan senzilla com un gaspatxo d'ametles i per a això ens farà falta.

Per a 4 persones

50 g d'ametles crues i pelades
75 g de molla de pa
1 dent d'all
1 cullerada sopera de vinagre de Xerés
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Sal
600 cl de aigua freda

Posar les ametles en un morter prou gran com per a què càpien bé, junt amb una dent d'all pelat, un pessic de sal i picar fins a aconseguir una pasta. Remullar la molla de pa en aigua freda, escórrer-la, afegir-la al morter i mesclar bé. És hora d'afegir l'oli a poc a poc. Amb la maça del morter continuarem pastant fins a aconseguir una espècie de pasta de consistència un poc més espessa que una maionesa. Tirar el vinagre. Ara traspassarem el contingut del morter a un got de batedora gran, afegirem l'aigua bé freda i ho mesclarem tot bé fins a es desfaça totalment la pasta de l'ametla i ens espessisca. Repartir-ho en tassons, adornar amb 2 ametles i servir bén fresc.

diumenge, 1 de juliol de 2012

CASSOLETA DE VERDURES



Ha arribat l'estiu i és temps d'aprofitar al màxim les verdures, hortalisses i fruites que adornen amb el seu color els nostres mercats. També abellix menjar en terrasses o jardins i els menús es tornen més lleugers i fàcils de preparar. Ací teniu una mostra d'això.

Com sempre, per a 4 persones:


1 carabasseta o carabassi
1 albergina
1 ceba
1 pimentó roig
1 pimentó verd
200 ml salsa tomaca (ja fregida)
150 g de bacon (o un altre tipus de carn)
4 ous
1 culleradeta de les de café d'orenga
1 culleradeta de les de café de romer
Oli
Sal
Pebre

Netegem les verdures, les pelem i les tallem en daus xicotets. En una cassola de fang amb prou oli anirem sofregint la verdura per separat i reservant. Una vegada tot sofregit ho incorporarem a la cassola i afegirem el bacon tallat en tires fines i la salsa de tomaca. Ho deixarem uns minuts, salarem i empolvorarem amb les herbes i el pebre. Per ultim afegirem els ous i ho ficarem en el forn precalfat a 200º fins que estos quallen (no més de 5 minuts) . A mullar pa. Per a aquells que no són molt amics del bacon, podeu substituir-ho per carns com a pollastre, conill o costelles de porc. En este cas tindreu que sofregir-la abans que les verdures. Bon profit