diumenge, 17 de juny del 2012

RAP AL FORN


Estic segur que a la majoria de vosaltres vos ha ocorregut alguna vegada el que a mi, hui: Uns amics han vingut a prendre's un aperitiu i han acabat quedant-se a dinar. La recepta que vos presente és ideal per a açò ja que en un moment i sense cap tipus de complicació, es prepara un plat digne d'una boda.


Ens farà falta.

5 cues de rap
2 creïlles
2 cebes
5 dents d'all
1 got (dels d'aigua) de caldo de peix
Una culleradeta de pebre roig
Colorant
Pebre blanc
Una branqueta de jolivert (opcional)
Oli d'oliva
Sal


L'ideal és que el rap siga fresc però hui he utilitzat unes cues que tenia en el congelador per allò de la improvisació. També sòlc tindre caldo de peix congelat. Si no fóra eixe el cas vostre i podeu anar a comprar amb antelació, podeu preparar el caldo posant a coure en una cassola amb aigua, els caps del rap, el colorant, una branquetes de jolivert i sal. Mentres pelar i tallar les creïlles a rodanxes d'un centímetre aproximadament, els alls laminats i la ceba en juliana. Calfarem en una paella oli i daurarem lleugerament les tres coses. En una safata de forn col•locarem el contingut de la paella de base, les cues de rap prèviament salpebrades per damunt, repartirem el pebre roig i un doll d'oli. Finalment tirarem el got de caldo de peix i ho ficarem en el forn precalfat a 200º durant uns 15 minuts. Sabrem que el rap esta bo quan vegem que la carn comence a separar-se de l'espina central. Un vinet blanc sec i sobretot fresc acompanyarà molt bé.

diumenge, 10 de juny del 2012

SOPA D'ALL


No és que durant estes dates i per estes terres abellisca una sopa com esta però la veritat és que la tènia en el tinter ja fa algun temps i segur que a algú li ve be encara provar-la. La sopa de hui té uns orígens molt humils i depenent de la zona on viu cada u, certes característiques típiques, pero la base és sempre la mateixa: l'all, el pa, l'aigua o caldo i el pebre roig o pimentons xoricers. Verdures, hortalisses, inclús peix se li pot afegir però, que voleu que vos diga, jo continue sent dels clàssics que preferix la sopa d'all tradicional i típica de les terres fredes del interior.


Per a 4 persones ens farà falta:

4 ous
8 dents d'all
100 g de pernil
8 llesques (de barra) de pa dur
1 + ¼ litre de caldo d'au
1 fulla de llorer
3 cullerades, de les de café, d'un bon pebre roig
Oli d'oliva
Pebre negre
Sal


Tallar les llesques d'un centímetre aproximadament i llevar la corfa. En una cassola de fang calfar oli i sofregir les dents d'all pelats i laminats i el pernil tallat a trossets xicotets. Quan els alls comencen a agafar color, afegirem el pa i li donarem unes voltes també. Llevar del foc la cassola, esperar un minut a què abaixe la calor (en fang tarda un poc) i tirar el pebre roig. Açò es fa perquè no es creme ja que si això ocorreguera es faria amarg i adeu a la sopa. Mesclem un poc perquè es mesclen els sabors, afegim el caldo d'au i el llorer, tornem a posar la cassola al foc i deixem coure al mínim uns 15 ó 20 minuts. Mentrestant, agafarem un bol i batrem els ous com si anarem a fer una truita. Transcorregut eixe temps, tirarem els ous, un poc de pebre i rectificarem de sal. Deixar coure un parell de minuts més fins que quallen. Haurem d'anar amb atenció en la sal perquè el pernil normalment en solta i és possible que no necessite molta. Servir molt calent en cassoletes de fang individuals.

També és possible tirar només les clares a la cassola i els rovells crus a cada cassoleta individual. Després se li tira la sopa i i es mescla amb la cullera.

Una altra opció és mesclar el pebre roig normal amb un poc del coent. Ja coneixeu la dita que sobre gustos no hi ha res escrit.

dissabte, 2 de juny del 2012

FIDEUA DE CALAMARSONS, CLOÏSSES I ALLETS TENDRES


En la nostra costa, fideus i tallarines constituïxen la pasta més utilitzada en els foguers mariners. Poques coses més podem dir de la fideua que no hàgem dit. Nestor Lujan, periodista i gastrònom, defenia que no hi havia antecedents de consum de pasta abans de l'època de dominació musulmana pel que és molt probable que hàgem d'afegir esta a la llarga llista d'ingredients que ens van portar.

Per a 4 comensals

Per al caldo de peix

1 kg de morralla (peix de roca de baixa qualitat)
1 tomaca madura
1 ceba
1 cabeça d'alls
2 porros
1'5 litres d'aigua.

Per a la fideua

400 g de calamarsons
400 g de fideus (especials per a fideua)
¼ kg de cloïsses japoneses
75 g d'alls tendres
1 tomaca madura
½ pimentó roig
Oli d'oliva
Safrà
1 culleradeta de pebre roig
Sal

Tardarem més a preparar el que necessitem que a fer la fideua. Abans que res cal tindre a mà un bon caldo de peix. Per a això en una cassola prou gran sofregirem una tomaca tallada per la mitat, la ceba pelada i igualment tallada, uns porros nets i trossejats i una cabeça d'alls també partida (no cal pelar-la) . Després afegirem la morralla, li donarem un parell de voltes i tirarem un litre i mig d'aigua, que portarem a ebullició. Quan vullguem podem afegir el safrà. No és recomanable que estiga bullint més de 20 minuts (des que comença, no des que hem tirat el peix) . Colar i reservar. També netejarem les cloïsses i les deixarem, almenys una hora, en aigua freda amb sal perquè ens solten l'arena que puguen tindre.

Començarem amb la fideua pròpiament dita. Tallar en tires el pimentó roig, netejar i trossejar els alls tendres, llevar boca i barca dels calamarsons i repassar-los amb aigua. Pelar i picar la tomaca i picar una branqueta de jolivert. En una paella calfar oli, sofregir els pimentons i reservar. En el mateix oli tirarem els alls tendres i reservarem també abans de que comencen a cremar-se. És el moment d'afegir els calamarsons prèviament salats. Quan comencen a fer-se rojos, tirar tomaca, jolivert i un poc després del pebre roig i els fideus. Remoure un parell de vegades, regar de seguida amb el caldo i aferir els alls que havíem reservat. Adornar amb les tires de pimentó i deixar coure uns quatre o cinc minuts. Rectificar de sal. Abans de comence a desaparéixer el caldo tirarem les cloïsses per damunt i observarem amb s'obrin de la calor. Si hi ha alguna que no ho fa, llevar-la. Transcorreguts uns 10 o 12 minuts més, veurem que el caldo ha desaparegut, les cloïsses s'han obert i comença a escoltar-se com si estiguera fregint. És el moment d'apagar el foc i deixar reposar mentres ens prenem una cerveceta bén freda que ja abellix. Bon profit.