Google+ Followers

diumenge, 27 de maig de 2012

CRUET DE CALAMAR


A pesar que és durant els últims mesos de l'any quan és possible pescar calamars en el Mediterrani, la veritat és que podem trobar-los en les pescateries durant pràcticament tot l'any. Hui prepararem un cruet de calamar.

Per a 4 persones haurem de tindre a mà:

4 calamars mitjans
8 gambons
2 creïlles
2 cebes
2 tomaques madures
2 culleradetes de pebre roig
½ litre de caldo de peix
½ cabeça d'alls
1 ramellet de jolivert
Oli
Sal

Ahir vaig trencar la meua norma de triar el plat a presertar-vos segons el que hi haja en el mercat i així em va passar que no hi havia calamars. Per això vaig haver de conformar-me en el més pròxim a ells que són les potes. La diferència entre els uns i les altres nutritivament parlant son mínimes. En canvi, des del punt de vista gastronòmic cal aclarir que la carn de la pota és més dura i costa un poc més de coure. Quant al seu sabor, va a gustos però personalment pense que el calamar és més suau i la seua textura menys aspra. Utilitzar pota si no hi ha calamars. En fi, anem a això. Netejar bé els calamars i llevar-los boca, ulls i barqueta. Si són molt grans podem tallar-los en trossos d'uns 2 dits. Salar. Tallar les creïlles i les cebes a rodanxes. Pelar i tallar les tomaques també a rodanxes d'un cm.Pelar i laminar els alls. Agafem una casserola de fang o una paella gazpachera prou gran i col-locarem en el fons la creïlla, la ceba i les tomaques. Sobre estos el calamar, Damunt de tot els alls laminats, el jolivert picat, un pessic de sal, un bon doll d'oli i regarem tot amb el caldo de peix. És el moment de col-locar al foc i deixar coure fins que el calamar estiga blanet. Tres o quatre minuts abans d'apagar-ho, afegir els gambons. Un bon tros de pa per a mullar i un ribeiro decentet i prou fred per a acompanyar vos anirà molt bé

dissabte, 19 de maig de 2012

ARRÒS MELÓS AMB RATJADA I LLAGOSTINS


Ja hem comentat en altres vegades que la cuina alacantina està totalment influenciada pel seu mar, el mar Mediterrani. Així, la majoria dels arrossos vénen acompanyats tant del peix o marisc com amb productes de la nostra horta. Com ja fa temps que no fem un arròs, hui prepararem un melós i de molt fàcil elaboració. M'atreviria a dir que bé podria ser un d'eixos que improvisem quan de sobte se'ns presenten convidats a casa.


Tingueu en compte que hui els ingredients són per a 6 persones

500 g d'arròs
2 ales de ratjada (poden ser congelades)
2.5 litres de caldo de peix
2 carxofes
6 llagostins (poden ser congelats)
Un grapat de bajoquetes
½ kg clòtxines
80 g de tomaca fregida
1 pimentó roig mitjà
¼ kg calamaret
Oli d'oliva
Sal
Safrà


La primera cosa que hem de fer és preparar un caldo de peix bullint un parell de quilos de morralla (peix de roca). Mentrestant, netejarem les clòtxines i les obrirem amb un poc d'aigua bullint, les separarem de les valves i les reservarem. El caldo restant ho podrem colar i utilitzar junt amb el que haurem obtingut del peix. Agafar una cassola plana, del menys 40 cm de diàmetre, calfar l'oli i sofregir els calamars nets i trossejats. Els pimentons també trossejats i els cors de les carxofes tallats en quarts. (els trossos de carxofa els he deixat una estona en aigua amb llima per a evitar que s'ennegrisquen) i per ultim les bajoquetes. Trossegem, salem i sofregim les ales de ratjada i reservem. És el moment de tirar la tomaca. Ho mesclem tot i tirem l'arròs, a li donarem unes voltes. Reguem amb el caldo que teníem colat i reservat bullint. Quan comence a bullir, afegim el safrà, els trossos de ratrjada, els llagostins i les clòtxines. Deixar coure a foc mitjà uns 18 minuts. L'arròs ha de quedar-nos melós pel que si fa falta, jugarem amb la potència del foc i amb la tapa. Ha de quedar-nos amb un poc de caldo per damunt

dissabte, 12 de maig de 2012

LA QUISQUILLA


Hui parlarem de la quisquilla, parent de la gamba i amb mèrits més que suficients com per a figurar entre els nostres entrants. Viu en aigües del Mar Mediterrani, Atlàntic i Mar Negre, inclús que en aigües menys profundes que els seus congèneres. Ja sabeu que el marisc fresc és millor consumir-ho durant els mesos en què l'aigua està més freda. Popularment es diu que durant els mesos que tenen “R”. Són pobres en greix i riques en minerals com fòsfor, sodi i iode. Jo les he provat de tres formes diferents i com és tan senzill de fer, explicaré les diferents maneres de preparar-les.

Bullida

Calfar aigua amb abundant sal i quan comence a bullir tirem les gambetes i deixem fins que l'aigua torne a alçar el bull. Traure de seguida i deixar-la en aigua amb glaçons perquè no continue coent. Hi ha qui li tira a l'aigua unes gotes de llima. Col•locar en un plat una base d'encisam ben picada i la gambeta damunt.

A la planxa

Tampoc té cap història. Calfem la planxa, li tirem una mica d'oli perquè no s'apegue i afegir la gambeta. No vos dic volta i volta però quasi. Servir en un plat amb un tros de llima.


Fregida

Normalment s'utilitzen les més xicoteta. Empolvorar-les lleugerament amb farina, un pessic de sal i a la fregidora fins a daurar-les.


Junt amb una cervesa bén freda o un vi blanc fresquet amb qualsevol de les 3 formes de cuinar-les, tindreu un aperitiu de cine.