Google+ Followers

dissabte, 9 de desembre de 2017

TRUITA DE PEIX


En este blog ja hem preparat diverses truites i per fi li ha arribat el torn a la truita de peix. No és que no es puga trobar ja en internet però crec que esta recepta és la que porta totes les “martingales” que moltes vegades no ens volen dir.

Necessitarem:

4 filetes de lluç (pot ser congelat)
4 cebes metjanes
4 ous
½ sobre de rent “royal”
Maionesa
Julivert
1 culleradeta “de les de postre” de tomaca fregida (o millor de kétchup)
Oli de oliva
Sal

Es bull el lluç durant 1 minut en aigua i sal. La pelem, desespinem, esmicolem i reservem. Pelem, tallem la ceba “en juliana” i la salem. En una paella amb oli la sofregim fins que transparente.          Mentres batem els ous i salem lleugerament també. Ara cal buscar un bol prou gran com per a que càpia tot i abocarem dins el lluç, ceba sofregida, la tomaca o kétchup, el rent i els ous. Mesclem i triturem be tot amb una batedora fins aconseguir una massa homogènia. Ara ve el més important i és aconseguir una bona paella que no s’apegue “antiadherent” en la que calfarem oli, tirarem el contingut del bol i quallarem la truita a foc fluiz, puntxant-la i movent-la sense tocar-la, de tant en tant, per a que no s’apegue. Deixar-la refredar i servir-la coberta amb un poc de maionesa i jolivert picat.
Fixar-vos en la foto de dalt i veureu que la textura s’assembla més a la d’un bescuit que a la d’una truita. Simplement espectacular.

Ara soles falta que l’acompanyeu amb un bon vi blanc sec d’agulla fresquet.


Nota. Podem saber que la truita està ben quallada puntxant-la al mig amb un furgadents. Si no ix net és que encara li falta.

diumenge, 3 de desembre de 2017

CRUET DE CORDER


En alguna ocasió hem comentat que la paraula “cruet” es referix, entre altres coses, a que el ingredients es posen tots en cru i sempre els hem preparat amb peix o marisc. Hui ho anem a fer amb carn de corder.

Per a 4 persones necessitarem:

800 g de coll de corder a rodanxes
4 creïlles mitjanes, a rodanxes tambe
5 dents d’all
2 branquetes de romer
2 branquetes d’orenga
6 cullerades soperes de tomaca triturada
Oli d’oliva
Sal


El que s’ha dit, agafarem una cassola plana i posarem en el seu fons i en cru els trossos de carn, damunt repartirem les creïlles tallades a rodanxes de 1 cm poc mes o menys, Despres la tomaca. Salem i afegim l’all ben picat, les herbes aromàtiques i un bon doll d’oli d’oliva. Cobrim tot amb l’aigua I deixem coure a foc mitjà uns 30 minuts fins que reduïsca l’aigua i quede la salsa. Més senzill impossible. Acompanyarem d’un bon vi negre amb cosi i una fogassa de pa.

diumenge, 26 de novembre de 2017

SALSETA DE CARAGOLS (AVELLANENCS)

Este és un dels primers plats que tenia la intenció de portar al blog des dels inicis, però no aconseguia la recepta completa per cap de lloc. Aquelles persones que, amb tanta mestria ho preparaven, ens han deixat o la vellesa ha deteriorat en excés les seues memòries. La recepta l’havieu sol-licitat molts de vosaltres i, per fi, he aconseguit fer-me amb ella. Espere que tots els meus esforços  servisquen tant per a rescatar-la de l’oblit com per a que disfruteu d’un plat barat, excepcional i senzill.


Els ingredients necesaris son:

½ kg de caragols (avellanencs)
6 cullerades soperes de tomaca
1 cabeça d’alls
3 llesques de pa (de barra)
20 ametles
3 branquetes de fenoll tendre
Oli d’oliva
Sal


Els avellanecs hem de deixar-los almenys un dia sense menjar per a que porguen si els em arreplegat nosaltres. Si són congelats no cal. La primera cosa que cal fer és netejar-los be i per això vos recomane allò de les 7 aigües. Col-locar-los en una safata, afegir aigua freda i donar-los unes quantes voltes per a que solten impureses, després escórrer i repetir l’operació fins a 7 vegades. Les 2 ultimes en compte d’aigua, els tirarem un bon pessic de sal i remenem. Veurem com comencen a soltar bava, que esbaldirem bé i la llevarem. Una vegada nets, els posarem en una cassola totalment coberts amb aigua i els deixarem al sol per a que traguen la molla. Una vegada veguem que está fora, tirarem sal, les branquetes de fenoll tendre i els bullirem durant 3 minuts.. Apagar el foc i deixar-los reposar. En una cassola amb oli sofregirem, fins a daurar, els alls pelats, (excepte 3 dents), les ametles i les llesques de para i reservar. En el mateix oli sofregirem els 3 alls reservats pelats i picats junt amb la tomaca triturada. Mentres picarem en el morter el pa, les ametles i els alls i quan la tomaca estiga fregida afegir-ho tot a la cassola i mesclar be. Regar tot amb 2 gots dels d’aigua del caldo que hem bullit els caragols, remoure, rectificar de sal si fóra necessari i quen comencé a bullir afegir els caragols i el fenoll que hi havia en el caldo. Deixar coure uns 10 minuts, fins que reduïsca el caldo, apagar el foc i deixar reposar almenys un hora per a que els caragols agafen be el gust de la salseta. Un vi rosadet no molt gelat i a xuplar-se els dits.

dissabte, 18 de novembre de 2017

CIGRONS AMB LLAGOSTINS


He ací un altre dels plats barats i resultons. Fixar-vos que si no mengem bé és perquè no volem. Amb 4 ingredients baratíssims preparem un plat espectacular.

Per a 2 persones

12 llagostins crus
400 g de cigrons ja bullits
1/2 pimentó roig
1/2 pimentó verd
1 ceba xicoteta
3 dents d'all
2 culleradetes de pebre roig
Oli d'oliva verge extra
Sal


Es piquen les verdures i se sofrigen en una cassola junt amb els alls picats finament. En una cassola a banda posem a bullir aigua suficient per a coure els llagostins durant uns 3 minuts. Una vegada cuits separem els caps i les picarem en un morter. Després colem i el suc resultant ho afegim al caldo que havíem bullit els llagostins. Pelem les cues dels llagostins i li donem un parell de voltes junt amb el sofregit de verdura, assaonem i afegim el pebre roig. De seguit reguem amb el caldo, afegim els cigrons i deixem coure tot junt uns 20 o 30 minuts a fi que es reduïsca un poc el caldo i es mesclen els sabors. Servir calent i acompanyar d'un bon vi negre jove

dissabte, 11 de novembre de 2017

ESTOFAT DE GUATLES I ESCLATASANGS O PEBRASOS


Si busquem en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola la paraula "Estofado" ens apareixerà, entre altres, la definició: "Guisat que consistix en un aliment condimentat amb oli, vi o vinagre, all, ceba i diverses espècies, posat tot en cru en un atuell ben tapad per a què coga a foc fluix sense que perda vapor ni gust." i precisament aixo és el que farem hui, aprofitant que ja ens trobem en temporada de esclatasangs

Per a 4 persones:

6 guatles
1/4 kg de esclatasangs
1 ceba
3 dents d'all
1 got (dels d'aigua) de vi blanc
2 fulles de llorer
1 culleradeta d'orenga
1 culleradeta de romer
Sal
Oli d'oliva verge

Tallem les guarles en quarts igual que la ceba. Netegem els esclatasangs de terra. En una cassola posem, tot en cru, els trossos de guatles prèviament salpebrades, la ceba, els esclatasangs el all i  llorer. Salem, reguem en un bon doll d'oli, afegim el vi i cobrim tot amb aigua. Deixem coure tot junt amb la cassola tapada i a foc fluix durant 40 minuts (si fa falta afegirem mes aigua)

Nota.- Si no tinguerem esclatasangs podriem possar bolets d'un altre tipus.

diumenge, 15 d’octubre de 2017

TRUITA DE ESPINACS I BACALLA



Heus ací un altre plat facilíssim de preparar i que ens pot traure d'un compromís en qualsevol moment.

Ingredients per a 2 persones

200 g d'abadejo dessalat
200 g d'espinacs
1 dent d'all
3 ous
Una mica de pebre roig dolç
Oli d'oliva verge extra
Sal


Se sofrigen un poc els espinacs junts amb l'all bén picadet. S'afig l'abadejo prèviament dessalat i esmollat. Es mescla tot i se li afig una mica de pebre roig. S'incorporen els ous batuts i es qualla la truita al gust. Més senzill impossible

divendres, 22 de setembre de 2017

CRUET DE MUSSOLA


Allà per agost del 2008 ja parlarem de la musola o caçó en este blog per tant, poc més podem afegir. Hui prepararem una recepta per a xuplar-se els dits amb ella. Assegurar-vos de tindre un bon tros de pa a mà perquè vos va a fer falta.

Per a 2 persones

4 musolas
150 g de cloïsses
4 cullerades soperes de tomaca triturada
3 dents d'all
3 fulls de llorer
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Oli d'oliva verge extra
Sal


La musola la venen ja pelada en les pescateries, per tant, nosaltres només les tallarem en trossos d'uns 7 cm. En una paella gazpachera cobrir d'oli el fons i repartir la musola uniformement i després afegir els alls triturats, les fulles de llorer partides per la mitat i finalment, la tomaca, sal i un bon doll d'oli d'oliva. Cobrir amb aigua i deixar coure uns 10 minuts, tirar les cloïsses i deixar coure altres 5 per a què s'òbriguen i a la taula. Un vi verdejo sec bén fresc vos vindrà de meravella per a acompanyar este plat.

dissabte, 16 de setembre de 2017

CUITET DE PESOLS


El plat de huí és rapid i bo de fer i ens servirà per a donar a conéixer un embotit típic d'estes terres. Es tracta del "blanquet". Ës facil d'imaginar, que el seu nom ve del color que te i es que per a fer-ho no s'utilitza sang si no soles cap i magre viat del porc al què s'afig, normalment, espècies, pinyons, ou i eixa mescla es farcida en budell natural del animal i es bull. Les espècies tambe cambien segons on ens trobem però el mes comú sol ser clau, canella i pebre. En esta recepta ho guisarem però també pot menjar-se cru d'aperitiu, a la planxa o amb un bon arròs al forn. 

Per a 2 persones haurem d'abastir-nos de:

400 g de pésols (poden ser congelats)
1 blanquet
1 ceba
2 ous
2 culleradetes de pebre roig dolç (de les de café)
Oli d'oliva verge extra
Sal

En una cassola sofregir la ceba tallada fina fins que comence a transparentar. Mentres tallem l'embotit a rodanxes i ho afegim tambe. Continuem amb els pésols (si són congelats  els tirarem sense descongelar). Ara salarem, afegirem el pebre roig, mesclarem tot be i finalment cobrirem amb aigua. Deixar coure a foc mità fins que els pésols comencen a estar tendres i l'aigua haja reduït. Ës el moment d'afegir els ous, tapar la cassola i deixar-los quallar. Emplatar i llest. Bon profit.

diumenge, 27 d’agost de 2017

CREÏLLES AMB LACÓN

A vegades pense que, sent un dels aliments més consumits pel ser humà, no li hem donat a la creïlla el reconeixement que es mereix. Va ser portada des d'Amèrica del Sud pels espanyols i, depenent de l'època de recol·lecció, podem distingir entre nova o primerenques (s'arrepleguen entre abril i juny), semitardana o d'estancion, (les d'ara) i velles o tardanes (que es cullen a la tardor). A manera d'homenatge, hui les prepararem amb un ingredient que, no és d'esta zona, pero es bo d'aconseguir en qualsevol hipermercat. Es tracta del lacón i és un producte procedent de les potes davanteres del porc que es presenta i s'elabora de forma molt semblant a la del pernil curat però amb un període un poc més curt i que es diferencia del pernil dolç en què ve sempre acompanyat de l'os i no porta tractament de calor ni injecció de salmorra. La mescla d'ambdós ingredients ens va a presentar un plat que pot ser tant aperitiu, entrant o inclús plat principal.

Per a 2 persones

2 creïlles grans
200 gr de lacon tallat a ganivet
Oli d'oliva verge extra
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Sal d'escates o sal Maldon


Posem a bullir les creïlles netes de terra durant uns 20 minuts. Amb un ganivet podem punxar-les i comprovar que estan cuites. Les traiem de l'aigua i deixem refredar. Les pelem, tallem a rodanxes d'un centímetre aproximadament i les repartim pel fons d'una safata o plat gran. Tirem la sal per damunt, estrenyent amb els dits les escates perquè repartisca bé. A continuació afegim el lacàs per damunt. En un bol apte per a micro, mesclem l'oli amb el pebre roig, i calfem durant uns minuts. Traure i repartir amb una cullera sopera tot per damunt regant tant les creïlles com el lacon. Bon profit.

diumenge, 20 d’agost de 2017

FRESES DE LLUÇ AMB TOMACA


El plat de hui bé podria ser una variant de la recepta que vam veure el passat dia 15 d'agost. Només substituïm l'abadejo per la fresa de lluç cuita. Si esteu ja farts de la clàssica llandeta d'escopinyes, clòtxines o olives, la recepta de hui pot acompanyar magníficament a un parell de cerveses bén fredes durant estos dies de calor bascosa.

Per a 2 persones únicament vos farà falta:

1 tomaca ben madura
50 g de fresa de lluç cuita
Oli d'oliva verge extra
Un ramellet de jolivert
Sal


La seua preparació és tan senzilla i ràpida com ratllar la tomaca i escórrer bé el caldo. Col·locar-ho en el fons d'un plat. Salar. Tallar la fresa a rodanxes d'1 cm aproximadament i repartir-les pel plat. Afegir el jolivert picat i regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva. Més senzill impossible.

dimarts, 15 d’agost de 2017

ABADEJO AMB TOMACA


L'estiu és l'estació de l'any més generosa des del punt de vista agrarí. No hi ha una altra temporada igual on pogam trobar tanta fruita, verdura i hortalissa fresca. Bresquilles, meló d'alger, meló, paraguaians, prunes, nectarines, cogombres, pimentons, albergines, carabasseta i, com no, tomaques. Precisament amb estes últimes presentarem un plat senzillíssim de preparar que bé podia ser el sopar d'una d’eixes caloroses nits d'estiu.

Per a 2 persones necessitarem:

120 g de molles d'abadejo dessalat
2 tomaques madures
1 branqueta de jolivert
Oli d'oliva verge extra
Sal d’escates.

Ratllar les tomaques i escórrer bé. Piquem el jolivert. Esmollem amb les mans l'abadejo. Agafem un plat prou gran com perquè càpia tot i repartim pel fons tota la tomaca, damunt col·loquem les molles d'abadejo. A continuació el jolivert i reguem amb l'oli. Només ens queda salar el plat. Vos aconselle que amb els dits tritureu les escates de la sal. Es repartirà millor i la notàreu mes. Este plat també podeu preparar-ho amb abadejo sense dessalar, i en eixe cas haureu de dessalar-ho al vostre gust i normalment no farà falta sal.

Un vi blanc verdejo bén fresc vos vindrà molt bé per a acompanyar

diumenge, 6 d’agost de 2017

FIDEUA D'ANEC (II)

A l'octubre del 2015 ja vaig fer una fideua d'ànec. Hui vaig a portar-vos una nova recepta més senzilla ja que la prepararem amb confit, llevarem la carxofa que ara no es temporada, i posarem caldo de compra. El merit d’esta fideua és de la meua filla Belen que ja comença a fer els seus temptejos en la cuina.

Per a 4 comensals haurem d'aprovisionar-nos de:

250 g de fideus grossos
300 g de bolets variats
2 confits d'ànec
2 medallons de foie cru
100 g de tomaca natural triturada
2 culleradetes (de les de café) de pebre roig dolç
Safrà
Caldo d'au o de pollastre (doble quantitat que de fideus)
1 ceba mitjana
Sal

Llevem el greix dels confits i el reservem. Llevem la pell i els esmicolem. Pelem i piquem la ceba. Encenem el foc de la paella i en compte de tirar-li oli, calfarem el greix dels confits que havíem reservat. Una vegada estiga calent, li donarem un parell de voltes als medallons de foie i els retirarem i reservarem. És el moment de pochar la ceba i quan comence a daurar-se, tirarem la carn de l'ànec esmicolada, els bolets nets i trossejades i sal i li donarem unes poques voltes. Continuem amb la tomaca i sofregirem bé remenant de tant en tant perquè no es creme. Mentres tallarem els medallons de foie el més fi possible i calfarem el caldo de pollastre o au (jo he calfat poc més d'un litre perquè hem cuinat amb una paella un poc més gran del que corresponia i té més evaporació). Una vegada sofregida la tomaca tirem el pebre roig, remenem i tot seguit regarem amb el caldo. Quan comencé a bullir, tirarem el safrà i els fideus i deixarem coure uns 5 minuts a foc fort, rectificarem de sal si fera falta i després repartirem el foie per tot, abaixarem el foc i deixarem coure uns 5 o 7 minuts més fins que es quede sense caldo i els fideus queden cuits.

Nota. Hi ha qui posa fideus dels de fideua però jo crec que el fideu normal absorbix més els sabors que estos. Inclús hi ha qui posa tallarines trossejats xicotet. Que cada un pose el que estime més convenient.

Per a acabar podem acompanyar, ara que és estiu, amb un bon vi rosat o un negre sense molt de cos, bén fresquet.

Bon profit.