Google+ Followers

diumenge, 31 de juliol de 2011

ARRÒS CALDÓS AMB RAP I ESPINACS

Si, ja es que no són dates per a molt d'arròs caldós però si ens ho mengem a la ombra, que córrega l'aire i després fem una bona sesta, no crec que passem molta penúria. Qui cuine plats d'este tipus fa dos coses, la primera és evocar els nostres avantpassats i a eixa cuina que la vida moderna està fent desaparéixer i la segona i no per això menys important, gratificar al paladar amb un palmito de sabors que ens oferix la nostra fauna marina i la nostra horta.

Per a 4 persones

300 g d'arròs
1 cua de rap
¼ kg espinacs
12 cloïsses mitjanes
12 cues de gamba (pot ser congelada)
1 tomaca madura
4 calamarets
2 nyores
1 ramellet de jolivert
2 litres caldo de peix
Oli d'oliva
Sal


Tallar i salar el rap i el calamaret. Sofregir-los en un calder si és possible de ferro i reservar. En el mateix oli sofregir els espinacs trossejats i nets (no vos preocupeu si en veieu molts que després al fregir es queda en res) i reservem també. Continuem amb els alls i les nyores i una vegada sofregits picar-los en el morter junt amb el jolivert i un pessic de sal. Sempre amb el mateix oli sofregir la tomaca pelada i picada, afegir el contingut del morter i l'arròs. Donar-li unes voltes i regar amb el caldo bullint. Coure tot a foc mitjà durant 12 minuts. Tirem cloïsses, cues de gamba, espinacs, el rap i calamaret, rectificar de sal i deixar 6 o 7 minuts més. Servir de seguida.

dilluns, 25 de juliol de 2011

TORTADA DE PANSES


La recepta de hui li'l devia a la meua cosina Pepa Guardiola, qui allà pel mes d'octubre em va demanar uns postres amb panses. Per a ser sincer, he de reconéixer que he provat diferents plats amb elles, però cap ha tingut un resultat prou satisfactori com per a penjar-ho d'este blog. La tortada que a continuació comentem ha sigut degudament testada i aprovada pel meu bon amic Ximo, (gran tastador de rebosteria), per aixo estic totalment convençut va a agradar-vos a tots.


Haurem de tindre a mà:

100 g panses (millor sense llavors)
100 g ametles mòltes
3 ous
¼ kg farina
¼ kg sucre
1 godet de mistela o un altre vi dolç
1 godet d'oli de gira-sol
1 godet de llet
16 g de rent
La ratlladura d'un llima
Mantega


Trossejar un poc les panses. Es baten les clares a punt de neu, se li afig el sucre i es torna a muntar. Afegim els rovells i batem una altra vegada. Continuem amb la farina i mesclem i així successivament amb l'ametla, les panses, el rent, l'oli, la llet, la mistela o el vi i la ratlladura de llima. Una vegada tot mesclat, abocar-ho en un motle prèviament greixat amb la mantega i ficar en el forn precalfat a 190º durant una mitja hora. Baixar a 150º i deixar un altre tant. Apagar i deixar temperar dins del forn. Vos recorde que els temps són orientatius i depenen del forn i dels motles. En el nostre cas era de silicona pel que si utilitzeu algun de metall o vidre és possible que en menys temps hi haja prou. Desemmotlar i servir. Un cava semi-sec fresc vos anirá de perles per a acompanyar.

dissabte, 16 de juliol de 2011

ORXATA


No seria lògic el comentar en este blog receptes i begudes d'esta costa mediterrània i oblidar-se de l'orxata. El nostre clima temperat i sòl arenós conformen un lloc idoni per a la sembra i recol•lecció de la xufa que és com se li coneix vulgarment la Cyperus Esculentus o també Jónçara avallanada. Estem davant d'un tubèrcul d'uns 40 o 50 cm d'altura, probablement d'origen nord-africà (Egipte), introduït en la nostra terra, com no, pels àrabs i a la que se li atribuïxen propietats curatives de malalties com ara l'arterioesclerosi i el colesterol roín. Amb tota seguretat, el seu ús més comú és l'elaboració de la “llet de xufa” precedent de l'actual orxata tal com la coneixem ara. Les fotos i la recepta per a l'elaboració d'esta orxata ens les dóna els nostres amics Ximo i Rosa.

Haurem d'abastir-nos de:

500 gr. de xufes (podeu trobar-les en qualsevol mercat ambulant)
200 gr. de sucre moreno
1 palet de canella
La corfa d'un llima xicoteta
2 litres d'aigua mineral fina


Es posen les xufes a remulla la nit anterior i les deixarem unes 12 hores màxim (procureu que no siga més perquè se “aiguen” i perden el seu gust). Tirar l'aigua amb què han estat a remulla i repassar-les amb aigua neta. Col•locarem en el got d'una túrmix els dos litres d'aigua i les xufes (en diverses vegades).Es tritura i es col•loca la mescla en un recipiente, afegirem el sucre, la canella i la corfa de llima i es deixa reposar així tot junt, unes quatre hores. Tot seguit es cola en un colador de tela i la pasta restant anirem apretan-la en les mans per a traure tot el suc. Ho guardarem en la nevera o en el congelador si preferim prendre-la granissada, (en este cas anirem menejant cada hora perquè no solidifique del tot). I ací teniu l'orxata. És molt recomanable prendre-la amb els típics "fartons", de venda en alguns supermercats.

diumenge, 10 de juliol de 2011

FIDEUA DE CARXOFA I LLAGOSTINS

Estic totalment convençut que el secret d'una bona paella o d'una fideua no és un altre que el sofregit i el tindre un bon caldo. Ja sabeu que normalment utilitzem caldo de peix casolà (res de tetra briks amb caldos preparats i molt menys pastilles de concentrat). Algunes vegades m'heu preguntat quina és la proporció correcta de peix per a traure un bon caldo o fons. La resposta és: cal bullir ¼ kg de morralla per persona. Així, si voleu fer una paella per a 4 persones, amb 1 kg tindrem prou. Vos recorde que per ací diem morralla al peix de roca de baixa qualitat (cintes, rascasa, aranyes, serrans, vaques, crancs, galeres, etc). El seu preu està normalment entre 5 i 10 € el quilo. La fideua de hui, mes senzilla i barata, impossible.

Per a 4 persones

8 carxofes
12 llagostins
3 calamars mitjans
400 g de fideus
1.5 litres de caldo de peix
1 tomaca madura
3 dents d'all
Llima
Safrà
Jolivert
Oli d’oliva
Sal


Pelar les carxofes fins a aconseguir els 8 cors i deixar en aigua amb unes gotetes de llima perquè conserven el seu color natural. (Si no estem en temporada, poden ser congelades, però no és el mateix). Sofregir els llagostins i retirar. En el mateix oli sofregir el calamar net i tallat en anelles i després els cors de carxofa. Retirar també. Preparar una salmorreta amb la tomaca pelada i ratllada, els alls i el jolivert. Sofregir-la també i quan comence a enfosquir-se tirar els fideus a qui donarem unes quantes voltes. Regar amb el caldo bullint.Tirar el calamar, el safrà i distribuir la carxofa. Deixar coure 5 o 6 minuts. Rectificar de sal abans que desaparega el caldo i adornar amb els llagostins que havíem reservat. Deixarem uns 10 minuts més fins que s'asseque el caldo. També podríem haver fet esta fideua amb gambons o millor amb gambes. Cada un amb el que més li agrade. El problema que sol tindre el llagostí és que si cou massa es queda un poc sec. Que no se vos oblide un vi negre jove fresc per a acompanyar.

dilluns, 4 de juliol de 2011

ENSALADA DE MELÓ AMB GAMBES

Ha arribat l'estiu i amb ell, la calor. Ara només la cuina apetitosa, senzilla, alegre i ràpida és la que ens abellix. Eixa calor ens torna inapetents pel que abans que el menjar ens arribe al paladar crec que el més important és que ens convença el seu aspecte. És per això que hui veurem una altra ensalada que l'únic secret que té és la seua presentación. A mes a mes, vaig a preparar-la pensant especialment a la meua bona amiga i seguidora d'este blog, Marisol d'Alacant qui ha decidit posar-se a dieta. Espere que li agrade.

Ens va a fer falta per a 4 persones, com sempre:

1 meló de pell de sapo
24 cues de gamba congelades
1 bossa de canonges frescos
125 g de formatge fresc o una caixa de burguets
10 tomaquets cherry
4 ravens
10 o 12 fulles de menta fresca
Pebre negre en gra
Oli oliva
Sal

Abans que res, cal posar a calfar aigua i sal i bullir les cues de gamba durant poc més de 2 minuts (depenent de la seua grandaria) i refredar-les de seguida perquè no continuen coent. Tallar el meló per la mitat, llevar les llavors i amb un "sacabolas" de cuina anar buidant-ho tot. Netejar i tallar els ravenets en tallades fines i les tomaquets per la mitat. En un bol col-locar la bossa de canonges, les boles de meló, les rodanxes dels ravens, les tomaques, el formatge fresc trossejat (jo he comprat una caixa amb 24 burguets) i finalment les cues de gamba. Mesclar tot bé. Amb el morter picar un pessic de sal, uns grans de pebre negre i 3 ó 4 fulles de menta. Tirar l'oli, mesclar i adobar l'ensalada. Per ultim, omplir les dos mitats del meló amb el contingut del bol, adornar amb les fulles de menta restants i deixar en la nevera un estoneta perquè refresque. Bon profit a tots