diumenge, 28 d’abril del 2013

FARINETES DE BULL AMB ESPINACS


Heus açí plat tan antic com humil, dels que a més omplien bé l'estómac. Els antics grecs ja ho preparaven amb farina d'ordi mentres que els romans solien fer-ho amb blat. Depén de la zona on es facen, s'utilitza un tipus de farina o un altre. Inclús, anys arrere i en èpoques de penúria, es feien també amb faves seques o amb guixes que eren portades al molí per a convertir-les en farina. Receptes hi ha moltíssimes, habitualment en la nostra zona, a l'estar en la costa, s'utilitzava el que més a mà es tenia, unes vegades abadejo salat, altres polp, altres es quallaven amb caldo de peix, e inclus hi ha qui se les menja amb cansalada viada i/o xoriço, emulant les famoses farinetes manxegues. També poden fer-se dolçes i servir-se com a postres. La recepta de hui és gentilesa de Rosa Server i, si li encerteu el punt de sal al bull, vos puc garantir que no sols vos aneu a xuplar els dits, si no lasencera.

Per a 3 persones

100 g de bull
1 ceba mitjana
150 g d'espinacs
2 culleradetes de pebre roig dolç
2 dents d'all
6 cullerades soperes de farina de dacsa (2 per persona)
3/4 de litre d'aigua (1/4 per persona aproximadament)
Oli d'oliva
Sal

La vespra llevarem la sal del bull i el deixarem a remulla canviant-li l'aigua un parell de vegades o tres. Tallar-ho en trossos xicotets. En una paella de dos anses (gazpacheras) tirar oli com si fóra per a fer una paella i sofregir ceba i alls finament pelats i picats, els espinacs ben nets i trossejats i per ultim, els trossos de bull. Una vegada tot sofregit, afegir el pebre roig, donar-li un parell de voltes a tot i de seguida abocar un got d'aigua. Deixarem coure uns 15 minuts tot junt i a foc lent, fins que vegem que els trossos de bull estan blanets i ja es poden menjar. És el moment de tirar la farina, remeneu i mescleu be tot. Després afegir la resta de l'aigua, pujar el foc fins que comence a bullir, salar, baixar a foc lent una altra vegada i anar remenant sense parar amb un cullerot de fusta, evitant que es formen grums i que se'ns apegue.

Continuarem així fins que es qualle i prenga forma de puré (a mi m'ha tardat uns 10 minuts més o menys). Sabrem que està al punt quan el puré deixa de pergarse en les parets de la paella. Se servix a la taula en la mateixa paella i la tradició diu que cal menjar-les ajudant-nos d'un tros de pa (també podeu fer-ho amb una cullera) però mai començant pel centre sinó per la part de fora.

Nota: Depenent del gust de cada u, les farinetes es poden fer més clares o mes espesses afegint o llevant farina o aigua. D'altra banda, tindreu que vigilar la quantitat de sal que poseu ja que el bull en sol afegir prou.

Un bon got de vi negre i bon profit.

dissabte, 13 d’abril del 2013

ARRÒS MELÓS AMB SECRET IBÈRIC


Fa un parell de mesos ja vam provar la paella amb secret ibèric. Hui prepararem un arròs melós amb esta carn relativament barata i un poc de verdura.

Per a 4 comensals
  
350 g d'arròs
1 secret ibèric sencer
½ pimentó roig
1 cabeça d'alls
2 carxofes
1 tomaca madura
1 culleradeta de pebre roig
Safrà
2 litres de caldo de verdura
Oli d'oliva
Sal

Tallar el pimentó en tires, pelar les fulles exteriors de les carxofes, tallar les puntes i trossejar en quarts, tallar en daus la carn, pelar i picar la tomaca. Sofregir les tires de pimentó i reservar. En el mateix oli sofregir la carxofa, els alls sense pelar, la carn i la tomaca. Afegir el pebre roig, l'arròs, donar-li unes voltes a tot i regar de seguida amb el caldo bullint. Quan comence a bullir, salar , tirar el safrà i decorar amb les tires de pimentó que havíem reservat. Coure tot a foc mitjà durant uns 18 minuts

dimarts, 9 d’abril del 2013

TRUITA DE BLEDES


Ja sabeu que m'agrada utilitzar, sempre que puc,  productes de temporada i la bleda ho és ara. Podeu trobar-la en els supermercats tallades i en bossa però sincerament crec que no hi ha res com fer un passeig pel camp i arreplegar unes quantes bén tendres, amb les fulles brillants i color verd fosc, Ara be, això si, procurant que no estiguen en algun lloc accessible per a què els animalets puguen  regar-les amb els seus fluids corporals. Bromes a banda, ens trobem davant d'una verdura que crec no se la valora prou. Rica en fibra, diürètica, ens aporten vitamines i minerals, amb molt baixa aportació calòrica i que ens oferix un ampli palmito de possibilitats en la cuina. Les seues fulles podem utilitzar-se com si d’espinacs es tractara i la penca es pot preparar rebossada, saltejades o inclús bullides en ensalades. Hui farem una senzilla truita i ens farà falta

3 ous
¼ kg bledes
50 g de pernil en tallades
½ ceba
2 dents d'all
10 grans de comí
Oli
Sal

Llavar i escaldar les bledes ja trossejades durant un parell de minuts. (esta vegada no utilitzarem les tiges) . Pelar i picar la ceba i els alls. Tallar el pernil. En una paella amb oli sofregir la ceba, els alls,  despres el pernil i per ultim les bledes. Donar-li un parell de voltes a tot. Batre els ous en un bol, junt amb un poc de sal (no molta ja que el pernil ja li dóna el seu punt) , tirar el contingut de la paella al bol i mesclar tots els ingredient. Bolcar novament a la paella i quallar a foc lent i tapant-la. Un vi negre jove per a acompanyar vos anirà bé.