Google+ Followers

diumenge, 28 d’octubre de 2012

ARRÒS AMB SÉPIA


La cuina mediterrània ha estat i està de moda. La nostra privilegiada situació geogràfica, fa que pogam mesclar ingredients de la nostra terra (carn i verdura) , amb els que s'obtenen de la mar. Amb això, podem disfrutar d'una cuina saludable i amb sabors increïbles. Fixar-vos hui, com amb tan poc, podem aconseguir tant.

Ens farà falta:

1 sépia fresca gran
300 g d'arròs
900 cc de caldo de peix
½ pimentó roig
1 tomaca madura
½ ceba
4 dents d'all
1 nyora
Safrà
Colorant
Jolivert
Oli
Sal

 
Netejar, trossejar i salar la sépia. Trossejar el pimentó, pelar i picar la ceba i la tomaca. En una cassola de fang sofregirem la sépia i la retirarem. En el mateix oli sofregirem el pimentó i reservarem també. Continuem amb la ceba. Torrar la nyora i posar-la en el got de la batedora junt amb la tomaca, els alls pelats, el jolivert i un pessic de sal. Triturar tot. Quan la ceba comence a transparentar, tirar el contingut del got i sofregir tambe. Afegim la sépia, l'arròs, el safrà, li donem unes voltes i reguem amb el caldo bullint. Incorporem els trossos de pimentó, rectifiquem de sal, afegim un poc de colorant si ens agrada l'arròs més groc i deixar coure uns 17 minuts a foc mitjà. Apagar el foc i a la taula. Com el fang tarda un poc a perdre la calor, l'arròs s'acabarà de coure allí. Bon profit.

dissabte, 20 d’octubre de 2012

BONYITOL EN ESCABETX


En este blog s'ha parlat tant de la fresa del bonyitol com del bonyitol sec, però mai hem comentat este peix. S'alimenta de sardines, aladrocs, calamar i sorells principalment, i aixo fa que la seua carn tinga menys sang, menys greix i siga mes blanca que la de la tonyina. De maig fins a octubre, amb l'aigua temperada, s'acosta al les nostres costes sent estos mesos quan més barat ho podem trobar. Dels pocs 'peros' que se li poden posar és el seu alt contingut en purina que ho fa prohibitiu per als que patixen de 'gota' (àcid úric) . Gastronòmicament parlant podem dir que admet moltes formes de cocció però hui ens centrarem en la seua conservació que pot fer-se deshidratat, en oli (pròximament) o en escabetx com veurem hui.

Necessitarem:

2 llesques grosses de bonyitol
2 cebes mitjanes
2 fulles de llorer
Un grapat de pebre en gra (un poc esclafat)
5 dents d'all
1 got de vinagre de vi
1 got d'oli d'oliva
Sal


Netejar i salar el bonyitol, traure l'espina dorsal de manera que queden els lloms separats, tallar en trossos mitjans i deixar reposar uns 20 minuts. Calfar oli en una casserola i sofregir els alls sencers i pelats i les cebes prèviament pelades i tallades (mitja juliana) . Quan vegem que comença la ceba a daurar-se afegirem el llorer, els grans sencers de pebre i distribuirem els trossos de bonytol. Cobrir amb el vinagre i deixar coent a foc lent sobre un quart d'hora. El temps dependrà de la grandària dels trossos. El que hem d'evitar és que es quede sec. Deixar refredar deixant que quede ben cobert per l'escabetx i guardar en la nevera.
Hi ha qui sofrig un poc el bonyitol, ho reserva i després comença amb la ceba i l'all, però jo ho he provat i es queda massa sec. Si no ens agrada fort de vinagre, podem mesclar-ho amb aigua o amb vi blanc

dissabte, 13 d’octubre de 2012

GALERES BULLIDES

Ja hem comentat en este blog el que són les galeres. Hui simplement provarem un altre sistema de cocció que ens facilitarà el que pogam tindre-les preparades en antelació i no haver de torrar-les a la planxa a última hora.

Ens farà falta:

Galeres
Aigua
Sal
Llorer
Alls

En una cassola calfarem prou aigua com per a poder cobrir després totes les galeres i afegirem dos cullerades soperes de sal per cada litre d'aigua que hàgem posat. També tirarem unes dents d'all i unes fulles de llorer a gust. Quan comence a bullir, afegir les galeres. Veurem com se li talla el bull a l'aigua. Quan comence altra vegada a bullir, deixar un parell de minuts i pasarles de seguida per aigua freda. Posar-les en un plat i a servir amb una rodanxeta de llima si es vol.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

TALLARINS MARINERS

Ens diu la història que la pasta va tindre el seu origen en Xina i que, com ja és habitual, va arribar a la península ibèrica de la mà dels àrabs. En la cuina marinera la pasta predominant és, sens dubte, els fideus fins i les tallarines, ambdós molt més antics que l'actual fideu que s'usa per a la fideua. Antany, les dones, preparaven,  la pasta amb farina de blat però sense rent, afegint un poc de safrà per a donar-li el color groguenc, després l'estenien i treballaven fins a deixar-la un poc mes grossa que una neula. Per ultim, la dividien en tires i assecaven al sol. Per sort, hui és molt mes fàcil, només haurem d’anar a la botiga i triar de l'estant, grandària, color i gust que vullguem.  La recepta de hui, senzilla, molt saborosa i pròpia dels guisats dels barcos de peixca.

Per a 4 persones

¼ kg tonyina
200 g de tallarins
1 litre caldo peix
1 creïlla mitjana
½ pimentó roig
1 ceba mitjana
2 tomaques madures
Unes branquetes de jolivert
1 nyora
4 dents d'all
Safrà
Oli
Sal
 

Tallar la tonyina en daus d'aproximadament 2 cm i salar-ho. Tallar en trossos també xicotets la creïlla, el pimentó i especialmente, la ceba. Pelar i picar les tomaques. En una cassola calfar oli i sofregir els alls i la nyora. Preparar amb el got de la batedora una salmoreta amb la tomaca, la nyora i els alls sofregits, el jolivert i un pessic de sal. En el mateix oli sofregir la creïlla, el pimentó i la ceba. Afegir el contingut del got i sofregir uns minuts més. Regar amb el caldo de peix i deixar coent uns 10 minuts. Mentres trencarem amb la mà les tallarines de manera que ens queden trossos d'uns 3 cm aproximadament. Tirar-los a la cassola, rectificar de sal i deixar coure a foc moderat altres 10 minuts, removent de tant en tant per a evitar que se'ns apeguen. Tirar els trossos de tonyina i coure un parell de minuts més. Llest per a servir. Un bon rosat fresc, ideal per a acompanyar.