diumenge, 30 de juny del 2013

APERITIU DE POLP


Temps arrere ja preparem una recepta del polpets sencers torrats. Com a vegades no és possible aconseguir-los xicotets, també podem torrar algun més gran i tallar-ho després en trossos. Heus ací una altra forma de presentar-los com a aperitiu.

Haurem de tindre a mà:

1 polp d'1 kg més o menys
1 ceba mitjana
Un full de llorer
Una branquetes de jolivert
Maionesa (opcional)
Pebre roig dolç y/o coent (opcional)
Oli d'oliva
Sal grossa

El polp té la carn molt dura. Antigament, per a trencar-li les fibres i ablanir-ho, se li donava "una paliSa" colpejant-ho amb una maça o corró durant prou de temps. Hui, ho tenim molt més senzill. Hi ha prou en deixar-ho en el congelador uns pocs dies i després descongelar-ho i netejar-ho. En una olla, si és possible de coure, posarem a bullirprou  aigua perquè després quede el polp totalment submergit. Afegirem una ceba pelada a què li haurem fet un tall i unes fulletes de llorer. Quan l'aigua comence a bullir submergirem el polp uns segons i ho traurem, repetint esta operació diverses vegades fins que vegem que les puntes de les potes es van encollint. Deixar-ho coure llavors durant uns 20 minuts. Apagar el foc i deixar-ho altres 20 dins de l'aigua. És el moment de trossejar-ho. Podeu fer-ho amb unes tisores. A casa el que fem és agafar una safata i col·locar els trossos un al costat d'un altre sense que es toquen, els cobrim amb paper film, posem altres capes damunt de la mateixa manera i ho fiquem en el congelador. Una vegada congelat, ho deixem tot dins d'una bossa i ja no se'ns apegaran. D'esta manera, quan ens abellix prendre'ns un aperitiu, agafem la quantitat que necessitem i deixem la resta per a altres ocasions. Ara només ens queda descongelar els trossos, calfar-los i adobar-los. Podem fer-ho amb el micro o simplement donar-los unes voltes per la planxa. En el morter prepararem una picada amb el jolivert i/o amb pebre roig, a gust de cada u, ho mesclarem amb un bon oli, regarem el polp amb açò, salarem lleugerament i a disfrutar.

Nota. El temps de cocció depén de la grandària del polp. Orientativament, per cada quilo que pese, haurà de coure uns 20 minuts, és a dir, si el polp fóra de 2 kg, hauria de coure, poc més o menys, 40 minuts. Si teniu dubtes, el millor és tallar amb les tisores un tros de la zona més grossa de les les potes i rosegar. Si ho veieu bo, apagar el foc i deixar que es refrede en la mateixa aigua. Si no, deixeu coure uns minuts més.

dilluns, 10 de juny del 2013

ESGARRADET


El plat de hui no podia, de cap manera, faltar en este blog  ja que és un dels més típics de la nostra terra. Te diferents noms segons la zona en què ens trobem; Esgarradet, espencat, torrat,  mullador etc. i es tracta, ni més ni menys, d'un plat molt apropiat per als dies d'estiu que només abellixen coses fresques. No requerix de cap mestria especial per a la seua elaboració, Qualsevol persona és capaç d'obtindre un excel·lent resultat ja que els ingredients són ben simples i de molt fàcil adquisició

Ingredients:

 2 cebes
2 pimentons rojos (de carn grossa)
2 pimentó verd (de carn grossa)
3 tomaques madures
2 albergines
Tonyina en oli (també pot ser amb abadejo o moixama)
Oli d'oliva
4 dents d'all
 Sal

Netejar bé la verdura i col·locar la en una bandeja. Regar-la amb oli d'oliva, ficar-la en el forn precalfat a 180º durant aproximadament uns 35 o 40 minuts (depenent del forn) i anar donant-li la volta per a evitar que es creme, fins que estiga cuita. S'ha de tindre en compte que les verdures necessiten diferent  temps de cocció, primer es farà la tomaca i la ceba i el que més costarà és l'albergina i el pimentó. Traure-la del forn, tapar-la amb un drap (açò ajudarà a fer que la pell se separe de la carn) i quan s’haja refredad,  llevar-li el peduncle i la pell,  trossejar-les amb les mans a tires (d'ací el nom d'esgarrat) . La tomaca i la ceba es trossegen normals. Esmollar la tonyina (o tallar uns trossos de moixama o d'abadejo) i esmicolar-ho també. Tallar les dents d'all en trossos molt xicotets. És hora de mesclar-ho tot en una safata, assaonar i regar amb un bon oli. El plat pot preparar-se amb unes hores d'antelació però és recomanable que, almenys l'all, ho mesclem quan anem a posar-ho  a taula.

dissabte, 1 de juny del 2013

PAELLA DE MANDONGUILLES


La paella valenciana des de l'any passat ja té Denominació d'Origen i se suposa que només hauríem de cridar-la així a la que porta els ja coneguts 10 ingredients: Arròs, conill, pollastre, garrofó, "ferraura", tomaca, oli, aigua, safrà i sal, pero la veritat és que la imaginació de les persones i la seua improvisació fan que tinguem gran quantitat d'arrossos a què continuarem cridant paella mentres s'utilitze per a 
coure-ho eixe instrument. I com a mostra, un botó, hui prepararem una paella diferent.

Com sempre, per a 4 persones

8 mandonguilles
350 g de arròs
4 trossos de conill
1 tomaca madura
4 alls tendres
4 trossos de costella de porc
150 g de cigrons ja bullit
100 g de bolets
1,5 litres d'aigua
Pebre roig
Colorant
Oli d'oliva
Sal

Salar, sofregir la carn i retirar. En el mateix oli li donarem unes voltes a les mandonguilles i retirarem també. Continuem amb els alls i els bolets. Pelem i piquem la tomaca i la sofregim  també. És el moment d'afegir l'arròs, el pebre roig, donarem unes voltes i regarem amb el aigua bullint. Afegir la carn reservada, el colorant, els cigrons i repartir les mandonguilles. Coure 10 minuts a foc fort i 8 a foc moderat. Quan ens quedem sense caldo, apagar i deixar reposar uns minuts