dilluns, 3 de desembre del 2012

SOPAR A LA LLAR



Ja ha arribat el fret i és hora d'encendre les calefaccions. En un temps no massa allunyat aixo era ciència ficción, no hi havia una altra forma de calfar les cases que una bona llar que també servia per a cuinar. Hui en dia pràcticament totes es construïxen de ferro i envidrades per a evitar fums i cendres, pero sincerament crec que que no hi ha res mes relaxant i gratificant que poder assentar-se davant d'una llar oberta, com les d'abans, després d'un fatigós dia de treball i escoltar chisporrejar i cruixir la llenya mentres la flama projecta les nostres ombres i ens pinta les cares de color rogenc. Despres, quan la flama ha consumit la llenya, apareixen les brases o brasilà sobre les que podem torrar qualsevol tipus d'aliment. Xulles, cansalada, embotit, polp sec, capellans, cebes, creïlles, carxofes, alls i pa era el que tradicionalment torraven els nostres avantpassats mentres comentaven els quefers del dia, planificaven les tasques del següent i paladejaven un bon got de vi del terreny.

En una nit magnífica per a 4 persones ens farà falta:

8 xulles de corder
4 peces d'embotit
2 cebes
2 caps d'alls
2 creïlles si és possible noves
Una fogassa de pa
Oli d'oliva
4  Carxofes
Sal



A les carxofes les tallarem la seu cua de manera que puguen quedar-se de peu, els donarem un bon colp en la part de dalt a fi que se separen les  seus fulles i les omplirem amb un pessic de sal, un bon doll d'oli d'oliva i les deixarem pels laterals de la ximenera, perquè es vagen torrant amb la calor de les flames. Les cebes i les creïlles les farem senceres i les deixarem junt amb les carxofes. Els caps d'all els podem col·locar igualment. (Prop del foc o inclús damunt de la brasila, però sense que la flama li peque directament a cap de les quatre coses. Cal estar pendent i anar girant-les de tant en tant perquè es facen per tots els costats. (Hi ha qui les embolica en paper d'alumini per a accelerar el procés i evitar es cremen però jo sóc partidari que el fum ho impregne tot i li d'eixe eixe gust  tan especial i característic) . Una vegada torrat tot col·locar les carxofes i els alls en un plat tal qual, les cebes, deixarem que es refreden, les pelarem, trossejarem i les regarem amb abundant oli cru i sal. Les creïlles les pelarem i les tallarem en làmines d'un cm aproximadament, regant-les igualment amb oli cru i sal.. Probablement, la flama ja haurà consumit la llenya i només queden les brases. És el moment de col·locar la carn prèviament salada i l'embotit en unes graelles i les posarem sobre estes. Mentrestant, tallarem el pa en llesques de poc més o menys un centímetre i les acostarem al foc amb l'ajuda de les tenalles, fins a daurar-les pels dos costats. Ull que si la brasa està encara forta, se'ns pot cremar tot en molt poc de temps. Regar el pa amb un bon oli i col·locar-ho tot en la taula, un vi negre decent i bon profit. Ah, que no se vos oblide tornar a omplir de llenya la ximenera per a, una vegada sopats, podeu tornar al seu voltant a prendre-vos la 'penultima' abans d'anar a gitar-vos.