Ens diu la història que la pasta va tindre el seu origen en Xina i que, com ja és habitual, va arribar a la península ibèrica de la mà dels àrabs. En la cuina marinera la pasta predominant és, sens dubte, els fideus fins i les tallarines, ambdós molt més antics que l'actual fideu que s'usa per a la fideua. Antany , les dones, preparaven, la pasta amb farina de blat però sense rent, afegint un poc de safrà per a donar-li el color groguenc, després l'estenien i treballaven fins a deixar-la un poc mes grossa que una neula. Per ultim, la dividien en tires i assecaven al sol. Per sort, hui és molt mes fàcil, només haurem d’anar a la botiga i triar de l'estant, grandària, color i gust que vullguem. La recepta de hui, senzilla, molt saborosa i pròpia dels guisats dels barcos de peixca.
Per a 4 persones
¼ kg tonyina
1 creïlla mitjana
½ pimentó roig
1 ceba mitjana
2 tomaques madures
Unes branquetes de jolivert
1 nyora
4 dents d'all
Safrà
Oli
Sal
Tallar la tonyina en daus d'aproximadament 2 cm i salar-ho. Tallar en trossos també xicotets la creïlla, el pimentó i especialmente, la ceba. Pelar i picar les tomaques. En una cassola calfar oli i sofregir els alls i la nyora. Preparar amb el got de la batedora una salmoreta amb la tomaca, la nyora i els alls sofregits, el jolivert i un pessic de sal. En el mateix oli sofregir la creïlla, el pimentó i la ceba. Afegir el contingut del got i sofregir uns minuts més. Regar amb el caldo de peix i deixar coent uns 10 minuts. Mentres trencarem amb la mà les tallarines de manera que ens queden trossos d'uns 3 cm aproximadament. Tirar-los a la cassola, rectificar de sal i deixar coure a foc moderat altres 10 minuts, removent de tant en tant per a evitar que se'ns apeguen. Tirar els trossos de tonyina i coure un parell de minuts més. Llest per a servir. Un bon rosat fresc, ideal per a acompanyar.
1 comentari:
Tens un regal a la meva cuina!!! http://elsfogonsdelavianuri.blogspot.com.es/2012/10/y-ya-esta-aqui-el-segundo-liebster-esta.html
Publica un comentari a l'entrada