Google+ Followers

dissabte, 20 d’octubre de 2012

BONYITOL EN ESCABETX


En este blog s'ha parlat tant de la fresa del bonyitol com del bonyitol sec, però mai hem comentat este peix. S'alimenta de sardines, aladrocs, calamar i sorells principalment, i aixo fa que la seua carn tinga menys sang, menys greix i siga mes blanca que la de la tonyina. De maig fins a octubre, amb l'aigua temperada, s'acosta al les nostres costes sent estos mesos quan més barat ho podem trobar. Dels pocs 'peros' que se li poden posar és el seu alt contingut en purina que ho fa prohibitiu per als que patixen de 'gota' (àcid úric) . Gastronòmicament parlant podem dir que admet moltes formes de cocció però hui ens centrarem en la seua conservació que pot fer-se deshidratat, en oli (pròximament) o en escabetx com veurem hui.

Necessitarem:

2 llesques grosses de bonyitol
2 cebes mitjanes
2 fulles de llorer
Un grapat de pebre en gra (un poc esclafat)
5 dents d'all
1 got de vinagre de vi
1 got d'oli d'oliva
Sal


Netejar i salar el bonyitol, traure l'espina dorsal de manera que queden els lloms separats, tallar en trossos mitjans i deixar reposar uns 20 minuts. Calfar oli en una casserola i sofregir els alls sencers i pelats i les cebes prèviament pelades i tallades (mitja juliana) . Quan vegem que comença la ceba a daurar-se afegirem el llorer, els grans sencers de pebre i distribuirem els trossos de bonytol. Cobrir amb el vinagre i deixar coent a foc lent sobre un quart d'hora. El temps dependrà de la grandària dels trossos. El que hem d'evitar és que es quede sec. Deixar refredar deixant que quede ben cobert per l'escabetx i guardar en la nevera.
Hi ha qui sofrig un poc el bonyitol, ho reserva i després comença amb la ceba i l'all, però jo ho he provat i es queda massa sec. Si no ens agrada fort de vinagre, podem mesclar-ho amb aigua o amb vi blanc