PENQUES AMB VINAGRE

A pesar de que les seues propietats fisiològiques són prou interessants, la veritat és que la penca ha sigut una hortalissa molt més consumida fa alguns anys que ara. Ideal per a persones amb problemes de estrenyiment, diabetis, colesterol, fetge o vesícula. En putxero, amb polp, com a acompanyament d'alguns plats d'arròs, ocasionalment crues en ensalades o en vinagre són les formes més comuns que apareguen en les nostres taules. Hui ens dedicarem a esta última manera de preparar-les i es que, igual que passa amb els pimentons, tomaques i vitets en salmorra, la penca pot ser utilitzada com a aperitiu o entrant per a obrir-nos la fam, especialment ara a l'hivern que estan molt més tendres.

Ens farà falta:

Penques
Aigua de cisterna o pou
Sal
Llima
Vinagre

Triarem aquelles que tinguen un aspecte ferm, amb la fulla verda i sense taques i, si és possible, de les anomenades “penques de nuc” ja que no es desfan i el seu sabor és menys amarg. Les reconeixerem perquè tenen uns nucs o protuberàncies en el seu tija (veure foto). Les netejarem ajudant-nos d'un ganivet per a llevar les fulles, punxes, fils i parts dures del tronc. Tallar-les després en trossos d'uns 9 o 10 cm i les posarem a coure amb aigua, sal i un bon doll de suc de llima a fi que no s'ennegrisquen. Deixar bullir uns 10 minuts, tirar l'aigua i repetir l'operació a fi de llevar-les l'amargor. Preparar una salmorra en la proporció que agrade a cada un (4 parts d'aigua, 1 de vinagre i un grapat de sal podria estar bé). Una vegada refredades les penques, les posarem en un recipient d'obra o vidre, les cobrirem totalment amb la salmorra i les deixarem uns 4 o 5 dies per a poder començar a disfrutar d'elles.