Google+ Followers

dissabte, 19 de febrer de 2011

PASTIS DE FORMATGE

No és que ací tinguem molta tradició en l'elaboració del formatge, però si hem de reconéixer que els pocs fabricants que hi ha (en comparació amb altres zones) han sabut sobreviure. De fet, l'any passat van collir 11 medalles en el World Cheese Awards 2010, que ve a ser una cosa així com els oscars dels formatges.

Les principals varietats de formatges autòctons són:

Formatges de servilleta que van ser antany de cabra pero que ja es poden trobar d'ovella. El seu nom fa referència a la servilleta que servix de motle per a la seua elaboració.

Formatges de cassoleta, Solien elaborar-los els propietaris dels ramats i són frescos i de gust prou “soso”, que solia corregir-se al conservar-los antigament en salmorra. També ací el seu nom ve de les cassoles que s'utilitzaven per a modelar-los.

Formatge Tronchon. Tronchon és un xicotet poble d'Aragó, pero la principal producció es fa en la comarca del Maestrat. Sol ser cremós però també podem trobar-ho fresc i curat.

I alguns altres més com el de la Nucia, el formatge de cabra d'Alacant, la quallada del Mestrat o el d'ovelles guirra.

Tal vegada el plat de hui no tinga molt a veure amb el menjar autocton però he de confessar-vos que ho he provat i, tant per la seua senzillesa com pel nivell de satisfacció que m'ha provocat, trobe que valdrà la pena compartir-ho amb tots vosaltres.

Només haurem de proveir-nos de:

600 g de formatge d'untar (jo he posat 2 terrinas de 300 g de Philadelfia)
700 g nata liquida
3 clares
4 ous (rovell i clara)
350 g sucre

Batre-ho tot en un bol fins que este dissolt i sense cap grum. Untar un motle de forn amb mantega. Buidar el contingut del bol en el motle i ficar-ho en el forn precalfat a uns 180º al bany Maria durant una hora aproximadament. Com cada forn és distint, podeu anar punxant amb un furgadents fins que isca net. Apagar llavors el forn, deixar refredar i guardar en la nevera. Podeu decorar-la amb una melmelada de gerd o inclús amb un poc de xocolate. He trobat un “espumós” de moscatell que, servit en la seua justa temperatura, li va que ni pintat.