Fins no fa molt de temps, el veure per les botigues carabassetes i albergines era senyal que ja havia arribat la calor. Hui en dia i a causa del seu cultiu en hivernacles, és possible trobar-les durant la major part de l'any, Ja sabeu que, en la meua modesta opinió, tant fruites com verdures, quan millor estan és en la seua època natural de recol·lecció que, en el cas de les albergines, és des de maig o juny (quan millor estan) fins ja entrat la tardor. Recorde aquelles càlides nits d'estiu, quan era xicotet, en les que, assentats en la naia de la caseta de camp, ens posaven un plat d'albergines, carabassetes i pimentons, unes vegades fregits i altres torrats, sobre la taula i que devoràvem acompanyades d'un bon tros de pa fet a casa. L'albergina fregida es pot menjar com a acompanyament d'un altre plat o inclús dins d'un entrepà.
Es tracta d'un plat senzill i que vos recomane, sobretot durant l'estiu.
Ingredients per a 4 persones
2 albergines
Farina
Oli
Sal
Albergines hi ha de diverses classes (negres, blanques, verdes etc a la volta que poden ser allargades o de bola) però jo vos recomane les de pell de color verd clar ja que son un poc més dolçes que les de tradicional color morat que tots coneixem i xuplen prou menys oli. La primera cosa que hem de fer és tallar les albergines a rodanxes de poc més poc menys 1 cm , llevar les llavors si són velles i deixar-les en aigua amb sal durant una mitja hora a fi de que perguen l'amargor. (Hi ha qui lleva primer la pell) . Repassar-les amb aigua, assecar-les en paper adsorbent, assaonar-les i passar-les lleugerament per farina. Calfar prou oli en una cassola o paella i anar sofregint-les a foc no molt fort per ambdós costats fins que agafen un to daurat. Mentres prepararem un plat on col·locarem paper adsorbent. Una vegada fregides, les posarem uns minuts sobre eixe paper perquè vagen soltant l'oli sobrant. Col·locar-les després en una safata i a la taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada