Al lenguado és un peix no apte per a totes les butxaques, almenys fresc. Per això, congèneres seus com les palaies han tingut molta mes acceptació. Ha de ser per les seues dimensions, que no sol arribar a més d'un pam, ja que per la qualitat de la seua carn o per la presència d'espines, res ha d'envejar-li al primer. No obstant això, el seu preu és molt més assequible. Este peix viu habitualment en fons arenosos i se soterren amb els ulls fora per a capturar a les seues preses. Els seus ulls estan ubicats en el mateix costat i el seu color és mes groguenc. Normalment és peixca en l'art de l'arrossegament però no és estrany veure-ho enredat en les xarxes (trasmall)Pot torrar-se o fregir-se. Jo ho faig segons la seua grandaria. A continuació vos presente ambdós formes.
Ens farà falta:
Palaies
Oli
Llima
Farina
Sal
Netejar de budell les palaies i salar-les. Les grans les passarem per la planxa, pels dos costats, amb unes gotes d'oli i les portarem al plat amb un tros de llima.
Les més xicotetes podem fregir-les. Per a això destripar i salar, igual que hem fet amb les que anàvem a torrar a la planxa. Tirar en un plat un poc de farina i passar les palaies per ella per ambdós costats. Calfem prou oli en una paella i fregim fins a aconseguir un color daurat. Servir en un plat junt amb unes rodanxes de llima
1 comentari:
A casa en mengem , sempre que en trobo a mercat, de pelàies, però no d'aquesta mida grossa, ens agraden de mida mitjana tirant a petita, de les que es pesquen per Cambrils, i així fregidetes amb una miqueta de tomàquet escalivat o fregit són una delícia!!
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada