Maig i juny són mesos en què la calor no aclapara encara, el camp està preciós, abellix fer un passeig per la muntanya i observar la primera fruita de l'any que ja està penjat dels arbres. Ahir vaig estar per la Vall de Gallinera i vaig tindre l'oportunitat de veure gran quantitat de cireres aguaitant el seu roig intens a través del verd de les fulles dels seus arbres. Es tracta probablement de la collita més primerenca de tota Espanya i és tot un espectacle veure com una vegada han aconseguit el seu punt òptim de maduració, són classificades per grandària i col·locades en caixes de fusta de més o menys 2 kg per a la seua venda. És per això que des d'este blog m'aneu a permetre que dedique la recepta de hui a esta fruita, la qual, com prou productes mes, va ser portada pels romans a les nostres terres i perfeccionat el seu cultiu pels àrab. Durant molts anys els va oferir als nostres avantpassats la possibilitat de preparar-se remeis curatius, melmelades artesanals, pastissos, tortades, macerades en aiguardent etc i el continua oferint pero desgraciadament, la industrialització esta provocant que cada dia siguen menys les persones capaces de preparar en sa casa coses com estes. La forma mes natural de menjar cireres és netejar-les i col·locar-les en un bol amb aigua fresca o amb glaçons, però per a que no em digueu que no vos passe cap recepta, ací teniu un parell d'elles que crec vos van a encantar.
Ens farà falta
1/4 kg cireres (triar les menys madures)
400 cc de vi negre
100 cc de xerés olorós
75 g sucre
1 culleradeta de canella en pols
Ens farà falta
1/4 kg cireres (triar les menys madures)
400 cc de vi negre
100 cc de xerés olorós
75 g sucre
1 culleradeta de canella en pols
Per a la segona recepta haureu de tindre:
12 cireres
100 cc d'anís dolç
100 cc d'aigua
4 fulles de gelatina
Llavar les cireres i posar una en cada un dels forats d'una glaçonera. Posar les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda durant 4 minuts a fi de hidratar-les. Mentres posar a bullir en un casset l'anís i l'aigua. Jo he posat mitat i mitat però ací cada un que faça el que vullga, ja sabeu, com més dolç i fort ho vullgau, més anís i menys aigua cal ficar. Transcorreguts els 4 minuts, escórrer la gelatina i tirar-la al casset. Anar removent fins que desaparega totalment. Deixar refredar un poc i omplir amb una cullera els buits de les glaçoneres. No fer-ho fins dalt ja que després suren les cireres i no queden rectes. Ficar en la nevera durant una hora aproximadament. Una vegada quallat, desemmotlar submergint un minut la base de les glaçoneres en aigua temperada. Com podeu veure, per a donar-li un poc de color les he adornat amb pètals de rosa, però cada u és molt amo de presentar-les com vullga.
1 comentari:
Caram, la segona recepta m'ha recordat un vermut que a vegades presento jo als pica-pica. M'agradarà acabar algun àpat amb aquestes cireres, segur que si!
PTNTS
Dolça
Publica un comentari a l'entrada