LA BACORA

Heus ací una altra herència dels àrabs, l'al-bakora, fruita de pell negra i molt fina que no hem de confondre amb la figa comú que apareix un parell o tres de mesos mes tard i que és mes xicoteta i amb menys dolçor. La figuera és un arbre de secà típica dels països mediterranis, de molt fàcil cultiu al no requerir cap atenció. Bàsicament n'hi ha de dos classes, les uníferas que donen una sola collita a l'any i les bíferas que, com el seu nom indica, donen dos. Estes últimes són les bacoreres, i el seu mal anomenat fruit, la bacora, arriba a les nostres taules ara a juny-juliol i que després, entre agost i octubre ens oferix una altra collita però esta vegada en forma de figa comu. El nostre savi refranyer ja ens marca les dates: “per Sant Joan bacores, verdes o madures, bacores segures” i “per Sant Miquel les figues són mel”. Hi ha moltes formes de menjar-les (en melmelada, seques, en rebosteria etc.) però la millor recepta que vos puc mostrar és la més senzilla de totes i només requerirà de:

Bacores
Pa
Oli d'oliva
Sal

Una llesca de pa casolà untada amb un bon oli d'oliva, sal i la pròpia bacora (si està acabada d'agafar de l'arbre molt millor). Un menjar digne dels millors restaurants. Com a nota final indicar-vos que, quan vos les mengeu, no és molt convenient que begueu res (ni aigua) ja que la seua fibra soluble reté molt els líquids i augmenta el volum dels excrements el que els fa molt mes fluids…… (ja m'enteneu). Per tant, si no patiu de estrenyiment, és millor no mesclar-les amb cap líquid.