Google+ Followers

dissabte, 1 de maig de 2010

CRUET D'ABADEJO

No cal comentar-vos que per a disfrutar d’un bon plat de la nostra cuina autoctona, no fa falta anar a cap restaurant. No dic que no podem trobar excel·lents guisats en ells, si no que a vegades, una venta, el bar del poble o una humil casa de camp amb les seues cadires d'espart i una taula corcada de fusta vella, són llocs tan bons com altres per a disfrutar de la verdadera cuina popular. Fixar-vos en el plat de hui. S'anomena “cruet” perquè tots els ingredients es posen en cru.

Per a 4 persones haurem de tindre:

3 creïlles mitjanes
2 cebes
8 trossos abadejo dessalat
½ pimentó roig
Aigua o caldo de peix
1 godet de vi blanc
2 carxofes
2 culleradetes de pebre roig
3 tomaques madures
3 dents d’all
Un bon manoll de jolivert
Oli oliva
Sal

L'abadejo ho dessalarem amb 24 o 48 hores d'antelació (segons la seua grossor) deixant-ho en un bol amb aigua, dins de la nevera, amb la pell cap amunt i li canviarem l'aigua cada 5 o 6 hores. Netejar, tallar a rodanxes de 1cm i deixar en un bol amb aigua i unes gotes de llima les carxofes per a què no s'ennegrisquen. En una paella gazpachera colorarem, tot en cru, les creïlles i les cebes pelades i tallades en rodanxes del mateix grossor que la carxofa i també el pimentó roig trossejat. Damunt, l'abadejo tallat en trossos d'uns 10 cm. Sobre este, les tomaques pelades i picades, el pebre roig, els alls laminats i el jolivert. Regar tot amb un bon doll d'oli d'oliva, el got de vi blanc i l'aigua o millor caldo de peix, de manera que quede l'abadejo pràcticament cobert. Encendre el foc i deixar coure a foc mitjà fins que quede pràcticament l'oli i un poc de caldo per a mullar pa. Uns 20 minuts seran suficients. Jo no li he posat sal perquè l'abadejo ja li ha deixat però caldrà rectificar si fera falta. Una barra de pa i un bon vinet blanc ben fresc trobe que seria el més apropiat per a acompanyar este plat.

2 comentaris:

Els fogons del pare ha dit...

Kiko,
Estic totalment d'acord amb l'entrada d'avui. La bona cuina segurament és més fàcil de trobar en un lloc de "tota la vida". La recepta amb que ens obsequies avui em sembla molt interessant i sense gens de dificultat.
La faré, sens dubte.
Salut.

Marta ha dit...

Una recepta que la meva sogra que és de les Terres de l'Ebre cuina sovint.
Té una pinta espectacular!