Hui en dia ja no és tan habitual pero la veritat és que en la nostra comunitat, el prendre's un aperitiu o tapeig abans dels menjars ha sigut un costum que hem tingut molt arrelada. Per a uns, només el fet d'obrir la gana ja ho justificava, per a altres, és el plaer de satisfer al paladar. Finalment, si tenim en compte que fins no fa molt, l'agricultura era la forma de subsistencia de moltes famílies, acudir al bar a tapejar, era un manera de comentar les tasques diàries, localitzar persones, buscar i oferir jornals i pagar els treballs encarregats. En este blog hem comentat ja moltes receptes que bé podien elaborar-se com a tapes (sang, bull amb ceba, saladures, ous, faves, fenoll marí i un llarg etc), però no voldria deixar passar l'oportunitat de comentar els humils cacauets i tramussos.
El cacauet és una planta originària d'Amèrica que arribe ací i es va adaptar amb prou rapidesa. Inicialment s'usava la planta com a aliment per a les cavallerisses però prompte es va saber valorar les possibilitats que tenien el seu fruit per a l'elaboració d'olis i ús per al tapeig. Qui vullga degustar-les, el lògic és comprar-les ja torrades i preparades per a consumir, però per a aquells nostàlgics que preferixen comprar-les crues o disposen d'hort on plantar-les, deurem separar-les de la planta, col·locar-les en una safata de forn, afegir sal i torrar a foc fluix. Una altra opció és llevar-los la corfa i fregir-les en oli a foc lent. Deixar-los en paper absorbent i encara en calent, salar-los.
El tramús, en canvi, és molt menys utilitzat que la resta de les lleguminoses ja que té major quantitat de greix. Per a consumir-los tenim que, o bé comprar-los ja en salmorra, o buscar-los crus i llevar-los l'amarg dels seus alcaloides deixant-los en aigua freda unes 12 hores. Transcorregut eixe temps es tornen a cobrir amb aigua freda i es couen a foc lent. Després de coure'ls s'afig de nou aigua freda i sal (o millor aigua de mar) i es conserven d'esta manera durant una setmana. És important canviar dos vegades al dia l'aigua salada per a millorar el seu sabor.
Ja només ens queda servir-ho tot a taula. A mi personalment m'encanten els tramussos amb un poc de pebre negre mòlt i un pessic de sal. I, per descomptat, que no se vos oblide acompanyar-lo d'una cervesa fresca o d'un bon got de vi.
Hui en dia ja no és tan habitual pero la veritat és que en la nostra comunitat, el prendre's un aperitiu o tapeig abans dels menjars ha sigut un costum que hem tingut molt arrelada. Per a uns, només el fet d'obrir la gana ja ho justificava, per a altres, és el plaer de satisfer al paladar. Finalment, si tenim en compte que fins no fa molt, l'agricultura era la forma de subsistencia de moltes famílies, acudir al bar a tapejar, era un manera de comentar les tasques diàries, localitzar persones, buscar i oferir jornals i pagar els treballs encarregats. En este blog hem comentat ja moltes receptes que bé podien elaborar-se com a tapes (sang, bull amb ceba, saladures, ous, faves, fenoll marí i un llarg etc), però no voldria deixar passar l'oportunitat de comentar els humils cacauets i tramussos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada