diumenge, 28 d’abril del 2013

FARINETES DE BULL AMB ESPINACS


Heus açí plat tan antic com humil, dels que a més omplien bé l'estómac. Els antics grecs ja ho preparaven amb farina d'ordi mentres que els romans solien fer-ho amb blat. Depén de la zona on es facen, s'utilitza un tipus de farina o un altre. Inclús, anys arrere i en èpoques de penúria, es feien també amb faves seques o amb guixes que eren portades al molí per a convertir-les en farina. Receptes hi ha moltíssimes, habitualment en la nostra zona, a l'estar en la costa, s'utilitzava el que més a mà es tenia, unes vegades abadejo salat, altres polp, altres es quallaven amb caldo de peix, e inclus hi ha qui se les menja amb cansalada viada i/o xoriço, emulant les famoses farinetes manxegues. També poden fer-se dolçes i servir-se com a postres. La recepta de hui és gentilesa de Rosa Server i, si li encerteu el punt de sal al bull, vos puc garantir que no sols vos aneu a xuplar els dits, si no lasencera.

Per a 3 persones

100 g de bull
1 ceba mitjana
150 g d'espinacs
2 culleradetes de pebre roig dolç
2 dents d'all
6 cullerades soperes de farina de dacsa (2 per persona)
3/4 de litre d'aigua (1/4 per persona aproximadament)
Oli d'oliva
Sal

La vespra llevarem la sal del bull i el deixarem a remulla canviant-li l'aigua un parell de vegades o tres. Tallar-ho en trossos xicotets. En una paella de dos anses (gazpacheras) tirar oli com si fóra per a fer una paella i sofregir ceba i alls finament pelats i picats, els espinacs ben nets i trossejats i per ultim, els trossos de bull. Una vegada tot sofregit, afegir el pebre roig, donar-li un parell de voltes a tot i de seguida abocar un got d'aigua. Deixarem coure uns 15 minuts tot junt i a foc lent, fins que vegem que els trossos de bull estan blanets i ja es poden menjar. És el moment de tirar la farina, remeneu i mescleu be tot. Després afegir la resta de l'aigua, pujar el foc fins que comence a bullir, salar, baixar a foc lent una altra vegada i anar remenant sense parar amb un cullerot de fusta, evitant que es formen grums i que se'ns apegue.

Continuarem així fins que es qualle i prenga forma de puré (a mi m'ha tardat uns 10 minuts més o menys). Sabrem que està al punt quan el puré deixa de pergarse en les parets de la paella. Se servix a la taula en la mateixa paella i la tradició diu que cal menjar-les ajudant-nos d'un tros de pa (també podeu fer-ho amb una cullera) però mai començant pel centre sinó per la part de fora.

Nota: Depenent del gust de cada u, les farinetes es poden fer més clares o mes espesses afegint o llevant farina o aigua. D'altra banda, tindreu que vigilar la quantitat de sal que poseu ja que el bull en sol afegir prou.

Un bon got de vi negre i bon profit.

2 comentaris:

Pepa ha dit...

Per la part de fora que no crema,bonissim.

Anònim ha dit...

It's actually a cool and helpful piece of info. I'm satisfied thаt
you shаred this helpful іnformatіоn with us.
Plеаse keep us up tο dаte like
this. Τhanks for sharing.

Fеel free to suгf to mу blog snw.islamsender.at