El diumenge passat es va celebrar la III Trobada de la Tomaca Autòctona de Jesus Pobre. Es tracta, com el seu nom indica, d'una exibición i degustació de la tomaca realitzada per llauradors i aficionats a l'horticultura, on s'intercanvien llavors, plantes i es compartixen experiències respecte a la seua producció. No veig millor manera de agrair a l'Organització i entitats col•laboradores com 'Llavors d'aci' per el seu treball desinteressat, que presentar-vos hui un plat relacionat amb esta solanàcia. El 23 de desembre del 2007, quan este blog estava encara naixent, ja vos vaig explicar com s'assecaven i deshidrataven les tomaques per a poder disfrutar d'elles durant tot l'any. Després he anat publicant diferents plats en què estes eren un dels seus ingredients (borretes, quiche, guisats amb melva etc) . En l'única cosa que m'agradaria remarcar és que procurem sempre triar tomaques autòctones i rebutjar les varietats híbrides faltes de gust en la majoria dels casos.
Hui optarem per la versió més senzilla, simplement fregides i ens farà falta:
Tomaques seques
Orenga
Oli
El primer i més important, com sempre, és rehidratar-les deixant-les en aigua tèbia durant un parell d'hores. Després els assecarem bé amb un drap. Calfar oli en una paella i fregir-les a penes ja que si no, es passen de seguida. Posar-les en un plat, empolvorar amb un poc d'orenga i regar amb oli. Les podem utilitzar com a aperitiu, entrant o com guarnició. Veureu que cosa més bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada