Google+ Followers

dilluns, 9 de juliol de 2012

GASPATXO D'AMETLES


L'ametler va ser portat a la península probablement pels fenicis. A mi personalment m'agrada tant la seua fruita com l'arbre en si ja que a l'estiu s'aguanta verd i a l'hivern l'oclusió de les seues flors trenca amb una primera nota de color en el paisatge hivernal. Des del punt de vista medicinal, l'oli d'ametla dolça és espasmolític i s'utilitza en el tractament de malalties del sistema urinari: és útil en casos de càlculs biliars i renals i millora el transit intestinal. Gastronomicament parlant, que és el que ens interessa, les ametles es poden menjar senceres, crudes o fregides, picades són molt utilitzades en rebosteria i el seu oli es pot usar com a aromatitzant en pastissos, galletes, plats salats, licors o massapà. Hui, per allò de la calor, prepararem una cosa tan senzilla com un gaspatxo d'ametles i per a això ens farà falta.

Per a 4 persones

50 g d'ametles crues i pelades
75 g de molla de pa
1 dent d'all
1 cullerada sopera de vinagre de Xerés
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Sal
600 cl de aigua freda

Posar les ametles en un morter prou gran com per a què càpien bé, junt amb una dent d'all pelat, un pessic de sal i picar fins a aconseguir una pasta. Remullar la molla de pa en aigua freda, escórrer-la, afegir-la al morter i mesclar bé. És hora d'afegir l'oli a poc a poc. Amb la maça del morter continuarem pastant fins a aconseguir una espècie de pasta de consistència un poc més espessa que una maionesa. Tirar el vinagre. Ara traspassarem el contingut del morter a un got de batedora gran, afegirem l'aigua bé freda i ho mesclarem tot bé fins a es desfaça totalment la pasta de l'ametla i ens espessisca. Repartir-ho en tassons, adornar amb 2 ametles i servir bén fresc.