Hui parlarem de la quisquilla, parent de la gamba i amb mèrits més que suficients com per a figurar entre els nostres entrants. Viu en aigües del Mar Mediterrani, Atlàntic i Mar Negre, inclús que en aigües menys profundes que els seus congèneres. Ja sabeu que el marisc fresc és millor consumir-ho durant els mesos en què l'aigua està més freda. Popularment es diu que durant els mesos que tenen “R”. Són pobres en greix i riques en minerals com fòsfor, sodi i iode. Jo les he provat de tres formes diferents i com és tan senzill de fer, explicaré les diferents maneres de preparar-les.
Bullida
Calfar aigua amb abundant sal i quan comence a bullir tirem les gambetes i deixem fins que l'aigua torne a alçar el bull. Traure de seguida i deixar-la en aigua amb glaçons perquè no continue coent. Hi ha qui li tira a l'aigua unes gotes de llima. Col•locar en un plat una base d'encisam ben picada i la gambeta damunt.
A la planxa
Tampoc té cap història. Calfem la planxa, li tirem una mica d'oli perquè no s'apegue i afegir la gambeta. No vos dic volta i volta però quasi. Servir en un plat amb un tros de llima.
Fregida
Normalment s'utilitzen les més xicoteta. Empolvorar-les lleugerament amb farina, un pessic de sal i a la fregidora fins a daurar-les.
Junt amb una cervesa bén freda o un vi blanc fresquet amb qualsevol de les 3 formes de cuinar-les, tindreu un aperitiu de cine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada