Per fi pareix que arriba el fret i, per tant, eixos mesos en què pareix té més importància l'alimentació. Hui comentarem sobre la carabassa, producte que no és excessivament popular gastronomicament parlant i que, no obstant això, per estes terres, hem sabut donar-li un ús a prácticamente a tota ella. Antigament, quan a penes es tenia per a menjar, la carabassa al forn era com les llepolies de hui. Igualment era utilitzada per a eliminar els cucs intestinals, com antipirètic per a abaixar la febra, com a laxant per afavorir el trànsit intestinal i com a diürètic, tot això aportant molt poques calories. Els seus usos en cuina són innumerables: En confitura, al forn, com a acompanyament, en rebosteria, amb arròs. També les seues llavors són comestibles. Hui, per allò del fret, començarem amb una bona crema de carabassa i per a això haurem d'abastir-nos de:
300 g de carabassa
2 dents d'all
¼ de ceba gran o 1 porro (sense el verd)
100 ml de nata
150 g de carlota
1/2 tomaca xicoteta
1/2 creïlla gran
Pebre negre
Una anou de mantega
Oli oliva
Sal
Caldo de pollastre o de carn
Safrà
Pelar i trossejar la creïlla, ceba (o porro) i alls. Calfarem un poc de mantega i oli en una cassola i sofregirem tot l'anterior durant uns 5 minuts més o menys. Rascar i trossejar la carlota i ofegar-la igualment durant altres 5 minuts amb la cassola tapada. Tirar sal, tomaca ratllada i la carabassa trossejada. Donar unes voltes i cobrir amb el caldo (com més caldo posem, menys espessa ens eixirà la crema), Coure tot a foc fluix durant uns 25 minuts. Triturar el conjunt amb una batedora fins a aconseguir una crema fina. Afegir la nata, el pebre i el safrà i continuar batent. Rectificar de sal i deixar coure uns 5 minuts més. Adornat el plat amb uns brins de safrà, uns trossets de carabassa i un poc de porro fregit que havia guardat i servir calent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada