ORXATA

No seria lògic el comentar en este blog receptes i begudes d'esta costa mediterrània i oblidar-se de l'orxata. El nostre clima temperat i sòl arenós conformen un lloc idoni per a la sembra i recol•lecció de la xufa que és com se li coneix vulgarment la Cyperus Esculentus o també Jónçara avallanada. Estem davant d'un tubèrcul d'uns 40 o 50 cm d'altura, probablement d'origen nord-africà (Egipte), introduït en la nostra terra, com no, pels àrabs i a la que se li atribuïxen propietats curatives de malalties com ara l'arterioesclerosi i el colesterol roín. Amb tota seguretat, el seu ús més comú és l'elaboració de la “llet de xufa” precedent de l'actual orxata tal com la coneixem ara. Les fotos i la recepta per a l'elaboració d'esta orxata ens les dóna els nostres amics Ximo i Rosa.

Haurem d'abastir-nos de:

500 gr. de xufes (podeu trobar-les en qualsevol mercat ambulant)

200 gr. de sucre moreno

1 palet de canella

La corfa d'un llima xicoteta

2 litres d'aigua mineral fina

Es posen les xufes a remulla la nit anterior i les deixarem unes 12 hores màxim (procureu que no siga més perquè se “aiguen” i perden el seu gust). Tirar l'aigua amb què han estat a remulla i repassar-les amb aigua neta. Col•locarem en el got d'una túrmix els dos litres d'aigua i les xufes (en diverses vegades).Es tritura i es col•loca la mescla en un recipiente, afegirem el sucre, la canella i la corfa de llima i es deixa reposar així tot junt, unes quatre hores. Tot seguit es cola en un colador de tela i la pasta restant anirem apretan-la en les mans per a traure tot el suc. Ho guardarem en la nevera o en el congelador si preferim prendre-la granissada, (en este cas anirem menejant cada hora perquè no solidifique del tot). I ací teniu l'orxata. És molt recomanable prendre-la amb els típics "fartons", de venda en alguns supermercats.