Este matí, per a “desconnectar” i relaxar-me me n'he anat a la muntanya a passejar i, mira per on, m'he entropessat amb uns quants esclatasangs. Ja sabeu que durant els mesos d'octubre i novembre, si el oratge i la plutja acompanyen, per les sombries de pins i garroferes, són molt fàcils de trobar. Per la nostra zona no solen haver espècies verinoses i si triem aquells amb el barret de color ataronjat, amb la seua part inferior de to més fosc i si al trencar-los veiem que la seua carn és rogenca i àdhuc amollen un suc que pareix sang (d'ací el seu nom d'esclatasangs), la major preocupació que haurem de tindre amb ells és saber com cuinar-los.Ens farà falta
Esclata sangs o pebrasos
Sal
Oli d'oliva
Pebre roig
Alls
Netejar-los de terra amb un tovalló de paper (no banyar-los mai). Vos vaig a proposar dos formes, la primera i més tradicional és torrar-los durant uns pocs minuts a la brasa o, si no n'hi ha, en una paella on pogam tapar-los. Un poc de sal, l'allet ben picat, un doll d'oli d'oliva i una mica de pebre roig és més que suficient. També hi ha qui els agrega unes gotes de llima i altres un poc de pebre negre y/o jolivert però això ja va a gustos de cada un.El segon mètode és més modern i embruta menys que l'anterior. Col·locar-los amb la picada ja comentada dins d'un plat i ficar-ho dins del microones a màxima potència durant 2 minuts aproximadament. Llest. Aaah i no vos preocupeu si en mengeu massa i se vos enfosquix el color de l'orina. Es tracta d'un pigment roig que tenen i que el nostre cos elimina a través de d’ella.
3 comentaris:
QUE BONS ESTOS ESCLATASANGS, Y ACABAETS DE AGARRAR. YO SOY DE ALCOY, AQUI EN MURCIA TRAEN, PERO NO SON COMO LOS QUE LLAMAMOS DEL TERRENO. YO LOS HAGO ASADITOS Y DESPUES ACEITE Y PIMIENTA RECIEN MOLIDA. UN SALUDO DE ORQUIDEA59
Kiko,
Sens dubte em quedo amb la versió tradicional.
M'ha fet gràcia el nom de la recepta i és que més al nord una cosa són els esclatasangs i l'altra diferent el pebrassos. El pebràs o tarrandós seria una "Russula delica" coméstible si bé no dels més apreciats perquè té un punt de picant, d'aquí el nom de pebràs.
Amb això dels bolets, com en peixos i altres aliments, passa que de vegades fins i tot d'una comarca a una altra prenen noms populars diferents.
Salut.
L'esclatasant té el capell una mica roget i al tallar-lo tira una mica de latex roig, en canvi el pebràs té una forma molt semblant a l'esclatasang, però diferent color ja que és blanc i quan el talles no tira cap làtex. Pel que fa al gust l'esclatasang està molt bo i el pebràs té un gust més fort i una mica picant. Ací Xàbia sí que hi ha algunes boletaires que cullen les dues varietats i alguns sí que diferencien el nom.
Publica un comentari a l'entrada