dilluns, 12 d’abril del 2010

BULL TORRAT

En diverses vegades hem parlat del estomac de la tonyina o bull. No ho confonguem amb el “budellet” (que és de la zona de l'intestí o duodé), de molta més qualitat i preu i del que ja parlarem un altre dia. Es tracta d'una part de la tonyina molt poc vistosa, de color, aspecte i textura m'atreviria a dir que fins a desagradables, però que cal provar. Un producte provinent d'èpoques de fam canina i escassetat. Quan no es coneixien les neveres i quan, per a abastir els rebostos, les tècniques d'assecat i salat eren els pocs mitjans que tènia la gent per a conservar els aliments. Normalment s'assecava amb el vent de llevant, a bord de les barques que navegaven cap a les almadraves. La recepta de hui, la més senzilla de totes, la que probablement farien aquells cuiners del barco com a aperitiu.

Ingredients més bàsics impossible.

1 tros de estomac de tonyina o bull
Oli d'oliva

Llevar amb aigua corrent la sal que tinga i deixar a remulla unes hores, no moltes. Entenc que si estem preparant un aperitiu, ha de quedar-nos un poc salat, que ens faça beure. Abans de començar a torrar-ho, escórrer-ho bé i si és possible assecar-ho. El que veieu en la foto ho he torrat en la placha durant uns minuts i he anat donant-li la volta de tant en tant. També podeu torrar-ho a la flama o millor sobre les brases. Trossejar-ho xicotet, afegir, això si, un bon doll d'oli d'oliva i deixar-ho reposar un estona. Mentrestant, ja podeu anar traient de la nevera una cervesa bé freda, airejant un bon vi i tallant un tros de pa. Vos garantisc que vos va a fer falta. Ja em comptàreu, no se que queda millor, si el mateix bull, l'oli quan pren el gust d'este o la mescla d'ambdós.

3 comentaris:

El pare ha dit...

Kiko,

Així no ho havia vist mai. Amb aquest oli excel·lent ha d'estar de mort.
Un parell de preguntes,
- saps si aquesta part de la tonyina és la que per aquí a dalt anomenem ventresca?
- en aquesta preparació, hi aniria bé una mica de pebre acabst de moldre?, què en penses?.

Gràcies per presentar-nos aquesta menja tan original. Salut.

Manel.

KIKO ha dit...

Manel:

Moltes gràcies per seguir el meu blog i participar activament en ell. La ventresca entenc que és la falda que es troba davall del llom, formant el ventre del peix. En canvi, el bull és una víscera i va des de l'esòfag fins a l'embafe. No hem de confondre-ho amb el budellet tal com coment en el blog. El budellet és part de l'intestí o duodé, té mes forma de budell tal com el coneixem i el seu sabor és un poc més suau que el bull.

El sabor del bull és tan fort que entenc que ni el mateix pebre notaràs. No crec que li aporte molt al plat. De totes maneres, poc pots perdre provant.

Espere haver-te ajudat.

Kiko

Jordi ha dit...

La veritat es que el bull es deliciós... com també queda molt be es amb un guisadet amb cargols.