Són, quasi amb tota seguretat, les estreles del tapeig, el complement perfecte per a un bon esmorzar i l'eterna discussió que tinc a casa amb les meues filles. Elles preferixen l'oliva farcida o sencera, res de partides ni amargues. Antany i a pesar que esta terra no és pròdiga en oliveres, la majoria de les famílies s'arreglaven la seua pròpia gerra. Generalment es partien per a accelerar el procés d'adob per al que s'utilitzava i s'utilitza principalment 2 herbes aromàtiques que són la pebrella (Timbra Capitata) com diria el meu amic Ximo i la sajolida (Satureja obovata). També hi ha qui els tira vinagre, all, timó, romer, fenoll, orenga i llima i inclús una branquetes tendres de garrofera silvestres o fulles de llimera (per a endurir-les)Vos passe la recepta que conec.
Per a això haurem de tindre:
Olives
Sal
Aigua (que no siga de l'aixeta)
Pebrella
Sajolida
Llima
Unes branquetes tendres de garrofera
A finals de setembre o principis d'octubre, arreplegar de l'arbre (mai del sòl) les olives que anem a preparar. Amb una pedra plana, partir-les amb la precaució de no trencar l'os (hi ha qui preferix fer-les un simple tall amb un ganivet) i deixar-les en un llibrell de fang amb aigua no clorada durant un poc mes d'una setmana i es va canviant esta tots els dies una o dos vegades. Antany se les deixava en séquies, rius o canals on passava aigua neta, però ara açò ja no pot ser. Jo, fa uns anys, les vaig deixar dins de la mar però algun amic de l'alié, va pensar que jo no les faria bones, va decidir portar-se-les a sa casa i prepararse-les personalment. Eixe any vaig haver de conformar-me a menjar de les que es venen per ací. Però al que anàvem, transcorregut eixe temps comprovarem que ja no estan tan amargues, i les ficacrem en una gerra de fang o pot de vidre i anar mesclant-les amb les herbes aromàtiques abans dites (o les que ens agraden) uns trossos de llima, branquetes tendres de garrofera, agregar-les aigua sense clor i sal (entre 30 i 50 g per litre segons preferències) fins a cobrir-les. Deixar-les que s'aromatitzen ben tapades durant uns 10 dies i a menjar. Un ultim comentari, hi ha qui diu que el tocar les olives amb la mà o amb metall les ablanix així que és millor gastar sempre una cullera de fusta. 
3 comentaris:
Felicitacions pels interessants articles. Al respecte de les olives, que per ací la Safor, també diguem "xacades"...un detall que he vist a ma mare sempre que les ha fetes, i és que, sempre em demanava que buscara una fulla de canya ( Arundo donax ) que ella doblava i ficava junt a una llima partida i la prebella, junt a les olives, pebre, tomaques o raïm de pastor...el que fora...un dia de tornada de Valencia en tren, li vaig preguntar a Joan Pellicer, amb el que havia coincidit altres vegades i tenia certa amistat al respecte, i no em va saber dir...de la fulla de llimera o garrofera, sé, que és pels tanins, que eviten que les olives es facen "sabateres" es a dir reblanides..
Salut. Manu. Daimús.
Les fulles són per mantindre les olives, etc, per baix la salmorra i no estar al aire
La pebrella es ''thymus piperella''.
Publica un comentari a l'entrada