Tinc una xicoteta horta a casa i ahir em vaig ajuntar amb vàries carabassetes per el que m'he decidit per provar este pastís. Es sap que la carabasseta la van portar al Mediterrani, com molts altres productes, els àrabs, pero la veritat és que la seua procedència no està del tot clara (probablement Àsia meridional). Es tracta d'una hortalissa que conté àcid fòlic i potassi l'ús del qual és molt recomanat per al nostre sistema immunològic, nerviós i per a l'aparell digestiu. Per als que no tingueu la sort de poder-los arreplegar de la vostra horta, heu de triar, al comprar-los, aquells que presenten una pell suau, llisa, brillant i de grandària més be xicoteta. Finalment indicar-vos que si bé la carabasseta la podeu trobar durant tot l'any, la veritat és que quan més saboroses estan és ara.Per a 4 persones ens farà falta:
1 kg de carabassetes
Un pot de pimentons del piquillo (uns 300 g)
4 formatguets
4 ous
1 ceba gran
20 cc de crema de llet (o nata)
Mantega
Oli d’oliva
Anou moscada
Sal
Pebre
Calfar oli en una cassola i sofregir la ceba trossejada lleugerament, afegir les carabassetes trossejades xicotet i coure a foc més be lent i amb la cassola tapada fins que estes estiguen cuites (uns 15 o 20 minuts). Colar per a llevar el caldo que tinga i deixar refredar. Continuarem tirant en el got de la batedora els ous, la crema de llet, els formatguets, el sofregit de ceba i carabasseta, sal, pebre i anou moscada i batrem tot fins a aconseguir una espècie de crema homogènia que abocarem en un motle, rectangular (d'uns 30 cm de llarg) engreixat prèviament amb mantega i resistent al forn. Tapar amb paper d'alumini per a evitar que es creme la part superior i coure al bany maria, en la part baixa del forn, prèviament calfat a 180º durant aproximadament una hora (depén de la potència del forn). Mentres prepararem la salsa sofregint lleugerament els pimentons junt amb un poc de sucre i sal i mesclant-los en el got de la batedora amb uns 10 cc d'oli fins a obtindre una espècie de crema amb la consistència d'una maionesa. Transcorreguda l'hora, punxar el pastís amb un ganivet, si ho traiem net serà senyal que ja esta quallat pel que ho traurem del forn, deixarem refredar, desemmotlarem en una safata, tirarem la salsa per damunt i a menjar. Si voleu adornar el pastís, reservar unes tires de pimentó i posar-les per damunt. 
1 comentari:
Entre el meu fill, el meu germà i el meu gendre m'han omplit el rebost de carabassetes, més tirant a grans que a menudes. Cansada de pistos, fregits, torrades i vichyssoise ja no sabia què fer amb elles. Ara ja ho tinc clar. Gràcies per la recepta, té una pintaaa!!
Publica un comentari a l'entrada