Google+ Followers

diumenge, 30 d’agost de 2009

LA FIGUERA DE PALA I LA FIGA PALA

La figuera de pala és una planta salvatge d'origen tropical que s'ha expandit, amb molt d'èxit, per tot el món gràcies a què no requerix cap tipus d'atenció, no li afecten, en excés, les malalties i es reproduïx a través d'esqueixos, és a dir, basta amb què caiga qualsevol trosset de planta al sòl perquè en poc de temps traga arrels i es convertisca en una nova planta. El seu fruit, la figa palera o figa pala, esta recoberta d'espines fines però dures i amb les que haurem de parar atenció perquè són de costosa extracció. Quan madura passa de color verd fosc a a groc ataronjat i té una textura melosa i al mateix temps sucosa. És recomanable agafar-les al matí primerenc i remullar-les amb aigua. Hi ha diverses maneres de pelar-les però per a aquells que no tenen problemes amb el ganivet i tenidor, recomane que es tallen els extrems, es fa una incisió vertical i se separa fàcilment la pell. (Veure fotos). En la nostra zona comença a madurar a principis d'estiu i duren fins a octubre fàcilment. Gastronomicamente parlant no és que tinguen gran valor ni apareguen assíduament en mercats o restaurants, però crec que val la pena provar-los de diferents maneres (cremes, gelats, sorbets etc)

Per a 4 persones haurem de tindre:

¼ l'aigua
¼ l xarop (250 g de sucre i ¼ l'aigua)
400 g de figues pales pelades
El suc d'un llima
1 copa de Grand Manier o Cointreau
3 clares d'ou a punt de neu

Preparar el xarop mesclant 250 g de sucre amb ¼ l d'aigua i deixar bullir a foc lent fins a aconseguir un xarop lleuger. Batre tots els ingredients, excepte les clares, en la batedora. Passar per un colador xinés i mesclar amb les clares a punt de neu. Es fica al congelador i es va donant voltes de tant en tant amb cullera de fusta fins que granisse.

2 comentaris:

Pepe del Montgó ha dit...

Ací a Málaga les venen pel carrer i per un euro ten donen huit ja pelaes davant de tu. La meua iaia les pelava agarrantles amb les estenalles del foc i quan tén passaves menut tap. Arribant este temps es la única fruita que menge.

Anònim ha dit...

A la comarca de Requena-Utiel també ha prosperat la planta en alguns indrets quasi desèrtics i malgrat el fred. Per a un ciclista és un plaer parar a la vista d'alguna vora la carretera i menjar-se'n un fruit ben roig... si troba la manera de desfer-se'n dels pelets abans de tocar-lo.