Google+ Followers

dissabte, 14 de juny de 2008

CAPELLANS O BACALLARETS

Una altra de les maneres que tenien els nostres avantpassats de conservar els aliments era i és la deshidratació a l'aire lliure. La calidesa del clima mediterrani ens oferix unes condicions de calor, humitat i aire idònies per a assecar tant verdures (ja vam veure les tomaques seques), com el peix i inclús carn. Els capellans no són mes que el resultat de la deshidratació d'un peix capturat molt sovint per les barques de bou de la nostra comarca, com és el llucet o bacallaret..

Necessitarem:

Llucets de poc més o menys un pam de llargues (les que vullguem fer)
Sal grossa

Agafar els llucets i traure'ls el budell i el tel blanc fins que es veja l'espina. Amb sal grossa i aigua prepararem una salmorra i les introduirem dins durant un quart d'hora aproximadament. Sabrem que la salmorra té prou sal si l'ull dels llucets es fa blanc (si no tirar més) . Per a finalitzar, els passarem un fil pels ulls o per la boca, un a u, i penjar-los a l'aire lliure. És millor que s'assequen a l'ombra (o amb sol fluix) o de l'aire. En uns dies, depenent de l'aire i de la seua dimensió, estaran preparats per a consumir. Els retirarem abans de que s'assequen massa (llevat que les vullguem per a guardar prou de temps, i en este cas els tindrem uns dies més i els guardarem en lloc sec. És convenient arreplegar-los a la nit si veiem que hi ha rosada o prou humitat. A l'hora de menjar-se'ls, és prou de passar-los per la flama o millor per la brasa sense deixar que es cremen, òbviament. Quan s'hagen refredat, arrancar-los el cap, llevar-los l'espina central, trossejar i esmollar-los. Els posarem en un plat amb un bon doll d'oli d'oliva i veureu que aperitiu més exquisit. També poden servir d'acompanyament en ensalades.