Hui vos porte un peix que si bé entre els pescadors esportius és prou popular, en la cuina té pocs adeptes ja que la seua carn el blaneta i té un gust prou fort. A pesar que alguns el criden la barracuda del Mediterrani i són de la mateixa família, crec que no cal confondre'ls. La primera sol ser més gran, solitària i agressiva. L'espet, en canvi, sol veure's en bancs de més de 100 individus i la seua dimensió sol ser més xicoteta. Es diu que va entrar en el Mediterrani a través del Mar Roig quan es va construir el Canal de Suez. Té un preu tan barat que antigament se li coneixia com el lluç dels pobres. A pesar de tot, jo ho he provat a la planxa o en la barbacoa i puc assegurar-vos que no crec defraude a ningú.
Este va ser el meu sopar l'altre dia
1 espet d'uns 40 cm aprox.
Oli d'oliva
2 culleradetes pebre roig dolç
1 dent all
Un ramellet de jolivert
Sal
Netejar i salar el peix. Tallar-ho en trossos d'uns 5 o 6 cm. En el morter picar l'all, el jolivert, el pebre roig i un pessic de sal. Agregar l'oli i mesclar. Calfar la planxa, tirar un poquet d'oli i torrar els trossos de peix. Si optàreu per la barbacoa, és millor torrar el peix sencer i després trossejar-ho. Col•locar en un plat i regar-ho amb el contingut del morter. Més fàcil, impossible
1 comentari:
Hola Quico, salut que haja.
Enhorabona per la feina tan interessant que ens mostres.
M'agradaria puntualitzar una coseta en relació a l'espet.
Les espècies ESPET i BARRACUDA són la mateixa. En la nostra llengua nomenem ESPET i en castellà de Múrcia i Andalusia ESPETÓN. La paraula BARRACUDA és forana i es va començar a utilitzar en veure els documentals de Cousteau i els seus submarinistes. Posteriorment els pescadors esportius d'altura capturen espets grans al curricà i dessignen ja els espets grans com a barracudes.
Per si a algú li interessa, al XABIA AL DIA hi ha l'apartat dels peixos per consultar i saber-ne més.
Salut i força.
Amadeu.
Publica un comentari a l'entrada