Google+ Followers

diumenge, 13 de setembre de 2009

LA MAGRANA

El magraner arriba a les nostres costes probablement de la mà dels cartaginesos i és Alacant, Múrcia i part d'Andalusia, les zones de major producció. Tenim ací un altre arbre que, junt amb el seu fruit, ha sigut utilitzat des de fa milers d'anys tant en medicina com en gastronomia. La corfa de l'arrel i la trencara del fruit són astringents, tenen propietats antinflamatories i contribuïxen a expulsar els cucs intestinals. També exercix una acció antivirica i cura el mal de gola i les aftes bucals. Des del punt de vista culinari, el fruit fresc i el suc s'inclouen en sorbets, gelats, gelees i macedònies. El suc s'utilitza per a fer granadina i adobar carns d'au i caça. En Orient mitjà, de les seues llavors s'obté un xarop que servix de condiment i s'utilitza per a guarnició de postres. Si no tenim cap arbre a mà i anem al mercat a buscar-les, convé triar aquelles amb la pell dura i de color viu. El millor lloc per a conservar-les és la nevera, inclús que fóra d'esta poden aguantar uns dies sense cap problema.

Ho anem a fer 2 receptes molt senzilles. Primer obtem per un simple suc i ens farà falta:

3 magranes
2 cullerades soperes de sucre
1 branqueta de menta


Tallar i desgranar les magranes deixant només els grans i reservar uns quants per a l'adorn. Procurar llevar els trossos de pell de color blanc que hi ha en l'interior ja que després amarguetja. Col·locar-los dins de la liquadora i obtindre el suc. Passar-ho pel xinés per a separar els ossets que sempre queden, afegir el sucre, mesclar, abocar en una copa i adornar amb una branqueta de menta i els grans reservats.

Per a la segon recepta haurem de tindre:

3 magranes
2 gots de vi negre (també pot fer-se amb brandi)
6 cullerades de sucre.

Tallar i desgranar les magranes. Separar els grans i deixar-los en un bol en maceració junt amb el vi i el sucre durant un parell d'hores. Col·locar en una copa i servir