dissabte, 27 de juny del 2009

GAMBA AMB ESPINACS

El plat de hui és un entrant excel·lent per a obrir boca però també pot ser preparat per a un calorós migdia d'estiu o per a un sopar un dia qualsevol. Originàriament es preparava i es prepara amb bledes i gamba de riu i era típic de poblacions pròximes a estos. Els hòmens, al tornar de les labors del camp arreplegaven, silvestres o sembrades, les primeres i passaven pel riu a per les segones. Però atés que en ma casa no són molt amants de la bleda he optat per substituir-les per espinacs i canviar la gamba de riu per la del mar, molt més vistosa. Els espinacs van arribar a la nostra Comunitat en el s. XI procedents de Xina. El seu alt contingut en fibra, baix nivell calòric i les seues propietats laxants les fan ideals per a dietes d'aprimament. Els únics que han d'abstindre's són aquelles persones amb problemes renals ja que contenen oxalats que poden produir pedres en el renyó.

Ingredients per a 4 persones

3/4 kg d'espinacs
350 g cues de gamba pelada (poden ser congelades)
3 dents d'all
4 cullerades de salsa de tomaca
½ got caldo de peix
Oli d'oliva
Sal
1 culleradeta pebre roig dolç
Pebre blanc



Llavar els espinacs a fi de llevar-los les restes de terra que puguen tindre. Si veiem que hi ha fulles danyades o tiges dures o fibroses els llevarem també. Trossegem la resta i ho tirem a una cassola amb aigua bullint i sal durant uns 5 minuts. Traure-les immediatament, posar-les a refrescar en aigua freda, escórrer-les bé per a què solten tot l'aigua i deixar-les en plat a banda. Calfar oli en una cassola de fang i daurar els alls laminats (hi ha qui preferix que no es vegen i els tritura en el morter). Assaonar les gambes i saltejar-les durant un parell de minuts junt amb els alls perquè es mesclen les aromes, afegir la salsa de tomaca, el pebre roig i la pebre, remoure tot bé i afegir els espinacs i el caldo de peix. Deixar coure uns 5 minuts més i servir immediatament.

diumenge, 21 de juny del 2009

ENSALADA DE VENTRESCA, BAJOCA I CREÏLLA

Un dels condicionants de la cuina dels pobles és la calor. La calor produïx importants canvis en la nostra rutina diària i el fet d'haver de preparar el menjar arriba a convertir-se en una càrrega que ningú vol assumir. La inapetència és típica d'estes dates i el nostre organisme preferix productes frescos i amb gran quantitat de líquid que ens repose el que perdem amb la transpiració, a guisats o altres aliments grassos amb alt contingut calòric. Com afortunadament l'horta valenciana i murciana ens subministra gran quantitat de productes que encaixen a la perfecció amb les necessitats alimentàries estivals (encisam, creïlla, bajoques, tomaques, etc), hui prepararem una ensalada que crec agradarà a tots.

Per a 4 persones

2 llandes de ventresca de tonyina
4 creïlles
2 tomaques madures
2 cebes xicotetes i tendres
½ kg de bajoquetes
Oli d'oliva
Vinagre
Pebre
Sal
10 fulles de menta

Primer que tot posarem a bullir amb aigua i sal les creïlles, netes de terra i amb la seua pell, en una cassola durant uns 20 o 25 minuts. Mentres tallar les puntes, trossejar la bajoqueta i coure-la durant uns 10 minuts en aigua bullint a la que haurem afegit un bon doll d'oli d'oliva i un grapat-te de sal. En el morter prepararem un adob amb la menta picada, la sal, un poc de pebre i un bon doll d'oli. És hora de picar les tomaques en quadrets xicotets (jo abans les he escaldat i pelat). Pelar i picar molt finament la ceba i deixar-la en un bol amb aigua i un dollet de vinagre un estona per a que no pique en excés. Una vegada cuites bajoqueta i creïlles, traure-les del foc, deixar refredar les segones i ficar les primeres en un bol amb aigua amb glaçons (així ens quedaren senceres i verdes). És hora de preparar el plat. Agafem una safata plana i cobrirem el fons amb les creïlles pelades i tallades a rodanxes d'un centímetre aproximadament. Preseguirem amb les bajoquetes escorregudes, la tomaca, la ceba i els trossos de ventresca. Finalment regar tot amb el contingut del morter i deixar refredar un estona en la nevera.

dissabte, 6 de juny del 2009

PAELLA DE FETGE DE RAP I LLOBARRO

Ja ha arribat la calor i és el moment d'apartar aquells plats que no fan una altra cosa que calfar el nostre cos. Fora arrossos caldosos, fora plats contundents, ara toca disfrutar de les terrasses, cervecetes fresques, aperitius, ensalades, combinats i, com no, de la immortal paella feta a l'aire lliure. Hui elaborarem este plat que, a mitges, ens van aportar la civilització àrab i la romana. Els primers ens van portar l'arròs, els segons el recipient anomenat “pastera o patella” que tenia el fons còncau i que, amb el temps, se va anar adaptant a les necessitats culinàries nostres i aplanant-se fins a arribar a l'actual fons totalment pla de la paellera o paella.

Els ingredients de hui, barats i fàcils d'aconseguir. Jo no sóc molt amic de possar ceba picada quan faig plats d'arròs, pero tinc que reconéixer que li dóna una certa melositat. Com sempre, per a 4 persones ens farà falta:

400 g arròs
1 tros de fetge de rap
2 llobarros xicotets
1.5 litres de caldo de peix
1 ceba mitjana
3 nyoras (Es poden substituir per 2 culleradetes de pebre roig)
4 alls
1 tomaca madura
Oli d'oliva
Safrà
Sal

Demanar al pescater que ens separe els lloms dels llobarros de manera que queden ben nets d'espines i tallar-los en trossos mitjans. Trossejar també el fetge del rap i salar-ho tot. Sofregir en la paella les nyoras, la ceba finament picada, els alls triturats i quan comencen a daurar-se agregar la tomaca pelada i picada. Mentrestant, picar les nyoras en el morter i agregar-les al sofregit. Afegir l'arròs, donar-li unes voltes en el sofregit durant un parell de minuts (si no tinguérem nyoras, és el moment d'agregar el pebre roig), remoure i després regar amb el caldo bullint. Deixar bullir a foc fort uns 10 minuts, després repartir el peix i el fetge del rap per damunt de la paella, abaixar el foc i deixar coure uns 8 o 10 minuts mes fins que s'asseque el caldo. Apagar i deixar reposar uns minuts.